El seu retrat...tant silenci

Gràcil...amb una por pueril,
amb les mans tremoloses i els ulls
quasi bé clucs...
Amb les galtes rosades i la sorra granant la primavera
en la seva pell.

Gràcil...abaltit sobre una sorra
en aparença fina,
amb la tovallola mal posada, mig amagada
entre els grans d'arena, d'aparença
fràgil...

Com el seu parlar, la seva veu eternament
breu,
com l'espurneig del seu cantar quan la nit
el crida.
...Tant silenci

Gràcil...amb la mirada perduda
en un cel de color bai,
amb el somriure delicadament tintat
de colors vigorosos.

Gràcil...amb un vol àgil apunt
d'evadir-se,
amb unes mans, i en elles un record a punt
d'esborrar-se, de defugir...

...Com el seu caminar, com la lluentor
del seu passejar,
com les seves memòries, com el seu record
delicadament evasiu...

...tant silenci.