...Jo vull comprendre

Miro al cel amb els ulls quasi bé clucs
pel sol què fa...i vull comprendre.
On tants esguards intenten cercar la seva pròpia mirada
en un cel que ni tant sols es deixa veure...jo vull comprendre.

M'amago entre els meus propis braços...
I em sembla sentir el tacte del camí que, poc a poc,
comença a fer pujada en els teus dits.
I em perdo en les teves carícies...

I vull comprendre...fins a quin punt són infinits els teus ulls,
i quan s'acaben les teves mans.
On es troben les teves mirades en l'horitzó,
jo vull comprendre.

Torno a mirar el cel...fugiré carrer enllà...
Darrera meu es forma aquella estranya boira...
i no et puc veure.
Me'n vaig amb els passos orfes...i vull comprendre.

I demà...m'agafaré de tots els nostres instants ben fort,
i no deixaré que se'n vagin amb tu.
No vull que es perdin en la brevetat del teu caminar,
i els oblidis...

...Fugiré carrer enllà...
I em perdré en cada cop de veu que reciti el vent
que em passa a frec.
De quin record estan fetes les teves memòries...jo vull comprendre.

I un cop més torno a mirar al cel...
Em sembla veure't, lluny, distant entre la multitud...
El que veus quan es dibuixen els meus ulls
en els teus dits...jo vull comprendre.

En equívoca imatge ens vàrem conèixer,
i ara no puc oblidar-te...Fugiré, doncs, carrer enllà...
No vull que em vegis, no vull veure't...
simplement vull recordar-te...com t'he estimat.

Miro al cel amb els ulls quasi bé clucs
pel sol què fa...i vull comprendre.
On tants esguards intenten cercar la seva pròpia mirada
en un cel que ni tant sols es deixa veure...jo vull comprendre.