La paraula perfecta en el moment perfecte

cap paraula més perfecta que el seu nom. Aquell nom que evoca tant records, que inspira tants versos escrits amb tinta d'aigua salada.

Kyra

p.s. Per molts anys! Avui he entrat per casualitat al teu espai de RC i m'he quedat parada al veure tot el que has escrit amb només setze anys. Jo també sóc del maig del 1991, però encara em queda molt camí per fer tot el que tu has fet.

és preciòs, anava llegint i pensant; "quina serà la paraula perfecte?" i ves per on, m'ha sorprès un munt, m'ha encantat aquest relat, és immillorable, PERFECTE!!

et seguiré llegint

Laia

d'en Antonio Gala...

"sólo dejo de pensar en tí cuando pienso en tí"... En el seu dia, aquestes paraules em van captivar, i avui, el teu poema me les ha recordades.

Has aconseguit escriure un bon poema, fresc, àgil, sense ni massa ni poc...senzillament, les paraules perfectes per a un sentiment ben difícil de descriure.

Et veig sovint per aquí (no m'estranya, 419 escrits!) i et diré que per tenir aquesta edat envejable que tens, ho fas molt bé, transmets una maduresa, una serenor a l'hora d'escriure que ja voldríem uns quants!

Potser només gosaria afegir que crec que el teu poema podria haver quedat més arrodonit si li haguessis donat una estructura de versos més curts en comptes d'allargar-los tant, perquè tal i com queden escrits, crec que també podries haver fet un relat en prosa. De tota manera, només és una apreciació ben personal i que fila prim, perquè el resultat final és excel·lent.

Una abraçada, Laura, endavant amb l'escriptura perquè crec que ho fas més que bé!