Avui

Avui,
el dia s'ha aixecat
amb dòcils pensaments,
i la llum d' aquest sol d' hivern
ha enlluernat tots els carrers,
tenyint de groc façanes
i d' esperança el meu alè.

Avui,
caminant al pas
que la seva llum,
he decidit reconvertir
tot aquest passat i fer-ne
poc més que cendres i fum
escampats i enterrats,
juntament amb la foscor
amb la que em vas atrapar.

Avui,
mentre aquest sol ardit
encara relluïa,
m`he atrevit a plantar cara al
dolor i pensant angoixada
si me'n lliuraria
he caminat directe
cap al nostre racó.

Avui,
encara insegura
de la meva direcció,
he volgut trobar respostes
certes a la meva pròpia
invenció i amagada entre
les herbes he vist en què
s'havia convertit tot allò.

Avui,
ja quasi abandonada
per la foscor, enfilada
dalt d' aquell maó,
he recordat el que en aquell
moment va ser tan esperat,
però que malauradament

Avui ,
no és més que un bassal
estancat, atrapat per
unes ombres que poc a poc
l' han deixat anar
i uns capdells que lentament
han deixat de girar.


Avui,
el meu somiar ja s'ha acabat
i un cop la foscor ha apaivagat,
una llum reneix de nou
resorgida de dins
d'aquell mateix pou.

Avui,
m'he promès que tot
allò s' havia esfumat
i que del que sempre
havies estat, ara no eres
res més que un tèrbol forat,
ple d'aigua en penombra
que goteja des d'un pou tapiat.