contradiccionari

Uau, un bon poema... i què és ser poeta? Tu ets poeta, per tant ho descrius com ningú més ho faria perquè, sinó, no series poeta (jajajaa). En fi, m'ha agradat molt la imatge d'algú assegut davant la televisió apagada, menjant-se un gelat (mmmm!) i sent l'anunci d'ell mateix sense publicitar cap cosa... (bé, ara no sé si era això mateix o no... jojo!). També m'han encantat els últims versos:

"llavors, bé, podria intentar
afegir algun sospir de vers
... a la boira."

Petonsss!

els gelats de vainilla, la negror de la pantalla de televisió i el meu reflexe. Aquella tonta sensació que per uns instants ets tu qui està a la pantalla...

Mil petons des de Puça TV.

ufffff ufff ufff!!! ser poeta.... qué es això? qui ho determina? perquè? com? quan? en un instant, en un sospir de boira? o durant tota la eterniat? quan paguen per això???

jo vull ser un capdelin ple de contradiccionaris

és ser tu mateix si així ho sents, ser poeta és plorar per tu i pels altres, ésser poeta és ser persona, és poder arribar amb les teves paraules més enllà de la simple perfecció de la bellesa externa, és remoure sentits, és obrir ferides per ajudar a tancar-les, és aprendre d'un mateix i dels altres, és sentir el vent a la cara i el sol a la pell, ser poeta és somniar despert sense oblidar la realitat que ens rodeja, ser poeta és ser sincer amb un mateix car que faci mal, ser poeta és una actitud davant la vida, una manera de ser i sentir ni millor ni pitjor que ningú, sinó senzillament la teva manera de SEr.

Una abraçada Capdellin,

Tu ets poeta, perquè fas de la poesia la teva forma de parlar-te, potser l'important de la poesia no és el que vol expressar, si nó el que aquest significa per l'escriptor. En això estic molt d'acord... tota una contradicció literària.. tot un contradiccionari, genial el títol, genial el poema, directe als preferits... m'ha fet molta gràcia la part de l'anunci propi a la pantalla negre... si es que poses lhumor entre poesia com qui posa xistes machistes entre una conversa de cavernícoles... un senyor 10 et mereixes ens veiem capdelín!

m'ha agradat moltíssim, molt molt molt!!!!!!! aquest va de cop als preferits!

m'has deixat amb un pam de nas, noto que últimament no sé com comentar cap relat... quin desastre!

Preciós, de debò :)

Molts beseeets

Anna

és sentir la teva esgarrapada al cor...com ens arranques la veu del moll dels sentiments, per vessar-la en la virginitat d'un paper feta poesia...és sentir-te a tu Capdelín.
Preciós.1petó. ESPIRAL.

...sempre!
Et vaig llegint de tant en tant, però sempre haig de tornar, perque mai em defrauda la teva poesia. Sempre tens grans temàtiques expressades de la manera més sorprenent.
I aquest és genial, s'endinsa en el jo i les motivacions del creador... un tema molt ben escollit.
No puc destacar res, doncs tot ell el trobo molt ben parit: un deu a aquest poema.

Una abraçada.

Arbequina.

PD: Almenys amb l'arbequina no et sentis mendicant elogis (i espero que en el fons no m'odiis...) És broma... entenc perfectament el sentit del teu poema (espero). Sóc massa de la conya.

"...escriure poemes als ulls
d'una amiga"

M'ha encantat aquest vers, m'ha emocionat i tot! { avui estic molt sensible, més de lo normal --> que ja és dir...<--}

"...Si ser poeta significa
mendicar elogis de crítics
que en els fons odiem...

llavors, jo no vull ser poeta."

No, no llavors, tampoc vull ser poeta.

Però...

"... si ser poeta significa
suar i defecar com els mortals,
escoltar els vianants anònims
i els analfabets de cor zafir
i ànima topazi,"

"...asseure'm davant el televisor apagat,
menjant un gelat de vainilla,"

"...llavors, bé, podria intentar
afegir algun sospir de vers
... a la boira."

...Es podria intentar...un sospir de vers a la boira...

Un 10!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Fantàstic Capdelinet, meravellós, de veritat, amb la mà alc or t'ho dic.

P.D: m'encanta la foto que tens posada! és de les tretes d'internet? o coneixes al model? jeje

Mil petons!

Laura^^

quants poemes s'hauran escrit preguntant-nos perquè escrivim, perquè pretenem ser poetes, explicant per què sóm poetes... però mai abans m'havia agradat cap tant com el teu!!
Ets bo, molt bo, i ho saps. ;-)

Mare meva... estava escribint un relat, i dic, va anem a comentar-li alguna cosa al Capdelin... Però he arribat aquí, i ostres! mira que ets enrabassat! Ho fas molt bé però et pots creure que em fas estar 5 min davant del poema per veure que et puc escriure?? :D Bueno posats a enrebassar, també ho seré jo una mica, et prepararé una coseta bufoneta que tenia dibuixada, no se si escaurà gaire bé, si t'agrada l'aprofites sinó un altre dia serà...

Una abrassada

Maria Pilar

PD: Ja m'he salvat del comentari... com m'escapo! ;)