Cercador
Sonen els crits del teu silenci
Un relat de: focdegel- Compartir:
Sonen els crits del teu silenci.
Sonen les paraules callades
amb mitjes tonades de suplici.
Sonen les nits passades
amb el regust amarg d'aquell caprici.
Em parla a crits el teu silenci
i em pregunta coses
que no sé respondre
i em retreu paraules
i no sé si m'ignora.
....
Però malgrat tot, calles...
Compartim espais i compartim silencis...
compartim mirades recordant la nit dels misteris.
Però ara amb la mirada en el record
He decidit esperar asseguda sobre l'andana dels pretèrits...
Comentaris
-
"Però malgrat tot, calles..."[Ofensiu]tramuntana | 10-07-2006 | Valoració: 10
"Sonen els crits del teu silenci..."
El soroll del silenci és una metàfora que sempre m'ha agradat molt. No hi ha soroll més trencadís que un silenci.
Molt bon títol.
"...em retreu paraules
i no sé si m'ignora."
...I no sé si m'ignora... un 10 per aquest vers! Meravellós, fantàstic.
--> "...Però malgrat tot, calles..."
Un 10! I ben merescut, de veritat.
P.D: crec que és una gran idea que publiquis aquell poema al diari del teu poble.
molts petons!!
Laura^^
-
Molt bon poema![Ofensiu]Arbequina | 29-06-2006
M'ha agradat molt perque, com heroi que es bat contra les forçes de la natura, intentes expressar lo que, per sí, és inexpressable: la mirada... tot alló que diu calladament.
Per això el poema m'ha agradat molt, doncs crec que te'n surts força bé.
Una abraçada.
Arbequina.
PD: per cert, m'agrada el teu nom: focdegel.
Valoració mitja: 9.33
l´Autor
44 Relats
48 Comentaris
38529 Lectures
Valoració de l'autor: 9.23
Biografia:
"Què són, sense els desastres, la vida i els poemes?""Aquest estiu d' alcohol amb gel als ulls, sento la meva vida negra i groga com la polpa d'un fruit que es va podrint al voltant del pinyol de la memòria"
[Joan Margarit]
El meu Flog: www.fotolog.com/foc_de_gel