Serem l'ahir del demà...

Serem les hores plenes de la soledat d'aquest món,
serem velles cases enderrocades,
esmicolades sota murs de maó,
les històries oblidades,
sepultades sota gegants de formigó.

Serem les darreres nits,
les plujes d'un hivern sec,
la malaltia que els nostes cors
consumeix, i les paraules abandonades
que cridaràn per sempre entre les parets.

Serem les despulles del temps d'ahir,
serem les tardes acompanyades de pà
amb sucre i vi, les olors de les camèlies
que ens besaven quan anavem a dormir.

Serem matins de sol sota la porxada del balcó,
serem nits de bressol, tu i jo agafats de la mà,
respirant aquella calma que el barri expirava
mentre la canalla dormia sobre el sofà.

Serem al nostra primera nit, l'escalfor
dels nous matins, les fotografies borroses,
ara guardades dins calaixos tan antics,
en les que contemplavem l'aigua clara
que rajava del brollador.

Serem trapelleries de nens petits,
corredisses pels jardins i xerrades
a mitjanit amb els veïns
mentre poc a poc als més menuts,
els manaven a dormir.

Serem records d'una vida, que ara
Reposa entre els murs, serem
L'adéu d'una història que algú
Ha gossat fer els ulls clucs.

O bé serem moneda de canvi
Per a enderrocadors d'aquest nou món
Serem les pedres antigues
Que mica en mica oblida tothom.