poema autista

i recordo com en majúscula algun cop he escrit poeta. Et trobo a faltar, el versos i el títols que tant besen ànima i pell, com miren i cremen no apareixen, no tornen... Tanco les mans i busco el somnrís, el sabor o la llàgrima que vaig deixar en algun dels teus poemes...

m'ha cridat aquest poema i m'ha mossegat fort!
un petó molt fort per on paris senyor vidrier.

Has descrit l'autísme amb un delicadessa ecepcional. Ella tancadeta en la seva caixeta de música, balant al seu aire.
Tens una gran ànima i els sentiments a flor de pell. Un petonas, gros, gros. Pilar.

M'HA AGRADAT MOLT LA TENDRESA AMB LA QU ETRACTES EL TEMA. ÉS UN POEMA QUE CAUTIVA A QUI EL LLEGEIX. MOLTES FELICITATS. ENTREN GANES SE SEGUIR LLEGINT RELATS TEUS.

I la pena blanca bellísima com aquests mots confengint poema i homenatge a tot el què és diferent.

Reivindiques el dret a ser com som.
Gràcies per fer-ho en forma de versos,
sens dubte no hi ha millor manera que aquesta.

gypsy

Un poema preciós, aquest. L'autisme relacionat amb una tendra caixa de música. La indiferència de les mirades i la dansa constant de la protagonista. Un joc màgic obert a la imaginació i refermat per la música de Chopen.

menudes, immóbils, que apareixen quan s'obre la capseta màgica i la música les fa començar a voltar sobre si mateixes, encara que el brogit humà de la fira ni les vegi...

M'agrada l'atmosfera que has recreat amb aquest poema i aquest punt intens de melangia que s'hi endevina. Potser ningú no les veu, però la música sempre sonarà per al seu ball en circles, invariable i incansable mentre la capseta romani oberta...

"La poesia
és un interrogant
de llum
en la mirada,
..."

Com l'interrogant a la carona de l'infant...

Aquesta magnífica plasticitat només se't podia acudir a tu, poeta entre poetes!

Una abraçada, Capdelin, i felicitats per aquest número tan bonic... 888 (tot i que durarà poc, ho sé, ho sé!)

"...Chopin sempre tocarà per a tu,
princesa."

Magnífica frase, preciosa. M'ha agradat moltíssim aquest poema, crec que és un dels millors que t'he llegit.

"...Tu, seguies ballant,
però els vianants no observaven
la teva dansa,"

Ningú no la observava, només...

"...en Capdelinet,
et mirava amb salobre
admiració
i un somriure trèmul
de tristesa."

La gent...

"...només veien la nena autista,
la pena... blanca."

I, sense cap dubte, era molt, molt més que això.

Un gran 10 et mereixes, de veritat.

Molts petons maquíssim!

Laura^^


Meravellós poema, de veritat. No tinc paraules.