Roba estesa

Un relat de: focdegel

Miro per la finestra i sento de nou remor d'onades.
L'aire fresc, que avui encara parla diu que ets aquí,
i que tanmateix, marxaras per no tornar.

Els llençols blancs continuen onejant al ritme
del vent, i jo des d'aquí veig com es rendeixen
al seu moviment...

Llavors recordo el que vam ser
quan tu eres el vent i jo els llençols...
quan jo creia en el moment mentre que
tu pretenies seguir caminant tot sol.

[...]

I al moment, cauen llàgrimes de nostàlgia,
quan les ones trenquen estridentment
contra roques i vaixells al port,
quan les sento des de la finestra
tan a dins, a dins del meu enyor.

Comentaris

  • tu eres aire yo papel, donde vayas yo me iré...[Ofensiu]
    camins | 27-11-2006

    m'encanta la metàfora. La imatge.
    Un vent que pot amb tu, que fa que el segueixis lliurement, però al mateix temps rendin-te a ell.
    Els llençols sense vent són solitaris, els falta allò que fa notar la vida per dins, que fa viure somrient.

    I quan arriba la nostàlgia i ho emmara tot de pluja de tristesa, només cal esperar que els estels xiuxiuejin als núvols i el cel faci retornar el mateix o un altre vent suau que ompli la vida de perfums de colors, de somnis...

  • titol curiós[Ofensiu]
    Lèvingir | 26-07-2006 | Valoració: 8

    jugant amb l'amor i aquesta frase que es podria definir com el, ves que dirán!

  • "...Roba estesa"[Ofensiu]
    tramuntana | 14-07-2006 | Valoració: 10


    Un títol molt curiós. Sempre m'agraden molt els títols que esculls per els teus poemes. Són originals, aquest, per ejemple, diria que és el més original que t'he llegit!

    El poema m'ha agradat molt. Una part que m'agrada és aquesta en la que poses uns punts suspensius després de l'estrofa què dius que el recordes. Amb aquest símbol:" [...] " dones a entendre que recordes i recordes les tantíssimes coses que junts heu passat. Només amb aquest símbol has pogut transmetre que el recordes i el recordes...i ho recordes tot, tot...

    "...Els llençols blancs continuen onejant al ritme
    del vent, i jo des d'aquí veig com es rendeixen
    al seu moviment..."

    Fantàstica aquesta estrofa, meravellosa, un 10 per a ella.

    M'ha agradat molt com relaciones la seva imatge al vent i la teva als llençols. Amb aquesta imatge fant`satica que dones de tu i ell transmets unió, transmets que vareu estar molt, molt units, i que us vau estimar molt. Ell dirigia els teus moviments, com el vent als llençols.

    Meravellós poema.

    Molts petons!

    Laura^^



Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de focdegel

focdegel

44 Relats

48 Comentaris

31646 Lectures

Valoració de l'autor: 9.23

Biografia:
"Què són, sense els desastres, la vida i els poemes?"

"Aquest estiu d' alcohol amb gel als ulls, sento la meva vida negra i groga com la polpa d'un fruit que es va podrint al voltant del pinyol de la memòria"
[Joan Margarit]


El meu Flog: www.fotolog.com/foc_de_gel