N

Un relat de: Ogigia
Si pogués,
t'arrencaria la flor negra
del ventre
i viatjaríem sense pes
al desert;

enterraria
el nèctar sense arrels,
allí, on la llum habita
el no res dels miratges
i no hi ha nit més nítida
en estels.

Germana, dorm en mi.

T'arrancaria la rosa maligna,
i el déu de l'alegria
es faria una garlanda
amb els pètals.

Comentaris

  • M'ha fet plorar[Ofensiu]
    bloodymaruja | 30-01-2012 | Valoració: 10

    Poema dur, amb els tocs d'esperança de l'amiga que dona suport, de la germana que som totes. M'ha encantat, Ogigia.. Quin nivellàs a RC !!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: