Cercador
Fantasmes novaiorquesos
Un relat de: Ogigia- Compartir:
indiferents
a les mirades.
Una amagada música
neix dels cossos més vius,
transita amb ses passes,
recorre Central Park
i ens cobreix,
ens encoratja
com si respiréssim.
Quasi vapor de metro, som,
quasi vent fred
segons pugem,
quasi falcons en el bosc
d'acerat esplendor.
¿No ens veus?
Som l'humus emigrant,
estrats
de cors solapats
en l'edificació
del patiment.
Fa tres-cents anys
només el fang
arribava als turmells.
Ara hi ha pressa i llum on
habitaven els petons.
I música creuant
el silenci de la memòria.
I música
de sortir al carrer
i trobar-nos.
Comentaris
-
De sortir al carrer[Ofensiu]allan lee | 30-10-2011
i trobar-nos.
Tens una manera de fer poesia molt original. M'agrada llegir-te i vaig passant. Salutacions cordials
a -
.....[Ofensiu]Ogigia | 30-10-2011
Moltes gràcies pel teu comentari, Unaquimera
-
Fantasmes d'aquí, d'allà[Ofensiu]Unaquimera | 29-10-2011
M’esllavisso pel teu vers... escolto la música amagada i em sento, per uns moment, humus emigrant, estrats de cors solapats en l'edificació del patiment, mentre em trobo amb els teus mots, expressius i rabents.
He estat allà... i ara em sento aquí, mercès al poema.
He arribat fins el teu espai per casualitat, una casualitat d’aquelles tan típiques en aquest espai literari, i un cop llegit el teu darrer relat, et puc dir que, per gust, tornaria a passar per conèixer altres creacions teves, ja que aquesta mostra ha resultat interessant... però, pel que veig, tu acostumes a fer comentaris als altres autors, per la qual cosa dedueixo que tampoc estàs gaire interessat/ada en rebre comentaris dels altres que hi escrivim i publiquem... així que la propera vegada intentaré resistir la temptació de deixar constància per escrit de la meva visita, cosa que no he fet ara com ara. No et fa res, oi? ;-)
Tot i això, t’’envio una abraçada per celebrar la coincidència d’avui,
Unaquimera