Recordant Orfeu

Un relat de: Ogigia
Aquests fantasmes estan vius:
trituren bales i narcòtics
per fabricar una pintura
espessa que tapi l'abandó.

Si cal es transparenten
i s'esllavissen pels carrers
amb la pell adobassada
per un sol de silenci

i si cal invoquen
Orfeu
a ritme de surdos
i agogós

i ell ve alliberant
del Hades la bellesa.

Miren el matí
amb els ulls oberts;
ens miren, insolents,
més bells i tristos i foscos
que un choro,
més desperts encara
que el mar,
que la fam.

Comentaris

  • Orfeu Negre[Ofensiu]
    rautortor | 30-11-2011

    Gràcies per recordar-me que un dia vaig gaudir de l’Orfeu Negre de Marcel Camus i de la seva música deliciosa. Tot i que, als personatges del teu poema potser els escauria més una batucada de Carlinhos Brown.

    No obstant això, als orfeus actuals de les faveles els passa el mateix que als protagonistes del mite clàssic, difícilment poden sortir de l’infern on estan posats. Als inferns és molt fàcil d'accedir-hi, però gairebé impossible de sortir-se'n, sense el permís dels déus.

    Un magnífic poema, com sempre.

    Raül

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: