Cadència

Un relat de: Ogigia
La teva manera de caminar
cap a mi
em regala la placidesa
d'una marea
mansa:

Les onades es repeteixen
amb plomosa escuma elegant
i el matí em promet
tot allò que serà impossible.

Però ara no hi penso.

—Si fos home t'estimaria
dels turmells als ulls
i si fos dona
la meva pell et cobriria—

Aquest matí només sóc
música
i em deixo portar
quan t'atanses.

Comentaris

  • Com un vals.[Ofensiu]
    Carles Ferran | 31-01-2012

    “Aquest matí només sóc música”... És curiós que la frase que m’ha vingut al cap després de llegir el poema ha estat “sembla un vals”. Aleshores he reparat en el títol i en aquest fragment, i ho he entès. No és gens fàcil donar-li cadència musical a un poema de mètrica i rima lliure.
    Fa temps que et tinc als preferits esperant llegir-te amb temps, els teus poemes se’l mereixen. Poc a poc ho aconsegueixo. I m’adono de que encerto.

  • Preciós poema[Ofensiu]
    bloodymaruja | 30-01-2012 | Valoració: 10

    He entrat des de'l poema de la dona grega i he trobat aquest preciós i sugerent relat que és pura poesia. Felicitats!! Segueixo llegint -te

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: