Banyan

Un relat de: Ogigia
Indiferent al temps,
lent i tossut,
mira els ocells
reconstruir els nius vells,
picar les bacores
—nous ocells naixeran
per endolcir-se d'altre fruits—

Silent gegant,
¿quines pregaries ha vist
diluir-se
en l'espill dels llacs?
¿Quins desitjos en el vent humit
esfilagarsant-se
amb els dies?

Té un secret fluint
per les arrels,
una edat amagada:
en el silenci de la nit,
—quan només animals
de pupil•les enormes s'estimen—
aquest secret
esdevé carn.

Comentaris

  • Que extrany[Ofensiu]
    allan lee | 13-01-2012

    se'm fa llegir-te. Sembla que llegeixi coses que he escrit jo. I no. Vull dir, m'hi enganxo tan fort al que em diuen les imatges que provoques que m'hi perdo del tot. Aviat hi ha un concurs de l'ARC de poemes, sobre la llibertat. Perquè no hi participes? jo, per poc que pugui, ho faré. Desprès, si hi ha sort de ser escollit, és molt agradable compartir llibre.
    Res, com et dic. Em sento molt a prop de la teva manera de fer poesia. Una abraçada

    a

  • Un plaer[Ofensiu]
    Libèl·lula | 15-11-2011

    Arribar fins aquí per casualitat i trobar-me amb aquest espai meravellós de la paraula escrita i el vers màgic. T'he llegit i, amb el teu permís, seguiré visitant el teu racó.
    Una abraçada.
    Anna

  • de la vida vegetal[Ofensiu]
    franz appa | 14-11-2011

    Densitat i lleugeresa, frescor i calor, dia i nit, animal i vegetal... oscil·lacions que ens condueixen pel paisatge d'un sol arbre, arborescent poema que creix, alena, es tanca com un bleix, i ens deixa en suspens en espera del secret que és a penes un murmuri.
    Salutacions,
    franz

  • un bonic poema...[Ofensiu]
    joandemataro | 14-11-2011 | Valoració: 10

    que parla de l'ànima d'un majestuós arbre...

    Photobucket

    salutacions i felicitats pel poema
    joan

  • Bella simbiosi[Ofensiu]
    rautortor | 14-11-2011

    Indiferent, lent i tossut, silent, però sempre amatent. Testimoni fidel i gairebé perpetu de tota la vida que alena al seu entorn. I dintre seu.

    Un nou dibuix que ben bé ens podria servir com a substitut dels tristos bonsais.

    “Figueres al balcó, conreu de somnis.
    I l’olivera, al bonsai, es mor de plaga trista.
    Per què no em vol florir la buguenvíl•lia?” (Del poema Vallcalent, 75)

    Gràcies novament.

    Raül

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: