Banyan

se'm fa llegir-te. Sembla que llegeixi coses que he escrit jo. I no. Vull dir, m'hi enganxo tan fort al que em diuen les imatges que provoques que m'hi perdo del tot. Aviat hi ha un concurs de l'ARC de poemes, sobre la llibertat. Perquè no hi participes? jo, per poc que pugui, ho faré. Desprès, si hi ha sort de ser escollit, és molt agradable compartir llibre.
Res, com et dic. Em sento molt a prop de la teva manera de fer poesia. Una abraçada

a

Arribar fins aquí per casualitat i trobar-me amb aquest espai meravellós de la paraula escrita i el vers màgic. T'he llegit i, amb el teu permís, seguiré visitant el teu racó.
Una abraçada.
Anna

Densitat i lleugeresa, frescor i calor, dia i nit, animal i vegetal... oscil·lacions que ens condueixen pel paisatge d'un sol arbre, arborescent poema que creix, alena, es tanca com un bleix, i ens deixa en suspens en espera del secret que és a penes un murmuri.
Salutacions,
franz

que parla de l'ànima d'un majestuós arbre...



salutacions i felicitats pel poema
joan

Indiferent, lent i tossut, silent, però sempre amatent. Testimoni fidel i gairebé perpetu de tota la vida que alena al seu entorn. I dintre seu.

Un nou dibuix que ben bé ens podria servir com a substitut dels tristos bonsais.

“Figueres al balcó, conreu de somnis.
I l’olivera, al bonsai, es mor de plaga trista.
Per què no em vol florir la buguenvíl•lia?” (Del poema Vallcalent, 75)

Gràcies novament.

Raül