Esclaves

Un relat de: Ogigia

No les mireu embadalits...
¿Heu mesurat, tal vegada,
el pes de la càrrega?

En el gest,
en la refinada altivesa
per no abaixar el cap
i suplicar,
hi ha un propòsit insubmís.

La llum dibuixa ombres
elegants sobre les túniques
i, en les trenes,
hi niden ocells.

¿Però no veieu que fan un pas?

Pareu de contemplar-les
com qui observa esculpides
formes de l'oblit.

Pareu de preguntar-vos
pel seu temps,
per l'immòbil postura
misteriosa,
doncs ja no hi són,
tot i que semblin pedra
recordant,
no, no hi són.

Per fi,
les dones de Cària
han aconseguit alliberar-se.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: