Pela este préssec!!

En Carles va anar a la Parròquia per parlar al Mossèn, havien tingut un fill i el volien batejar.
Feia temps que no entrava en aquell Sant Lloc, però va veure que tot seguia igual, els mateixos bancs, la mateixa pintura amb taques d'humitat a les parets i els mateixos ciris a l'altar a mig cremar.
De sobte, del confessionari va sentir una veu que en veu baixa el cridava.
-. Soc aquí fill meu.
En Carles es va girar, i va veure al mateix capella de sempre.
-. Bon dia Mossèn, voldria parlar un moment amb vostè.
-. Acostat i agenollat fill meu, Déu t'escolta.
Carles una mica amb recel, va fer el que li deien.
-. Ave Maria Purísima - li digué el capella.
-. Mossèn jo li voldria parlar
-. Sin pecado concebida es respon, fill meu. - Li va dir el mossèn amb el cap acotxat sense mirar-lo. - Quan de temps fa que no et confesses. - Li preguntà.
Carles comença a sentir com el got de llet amb maries li feia un gir inesperat a la panxa.
-. No ... perdoni, pare jo volia parlar amb vostè sobre un altre tema.
-. Digues fill meu, Déu t'escolta sempre del que hi vulguis parlar.
En Carles es va refer una mica.
-. Miri pare es que jo, . . .nosaltres més ben dit, volíem batejar el nostre fillet.- Va dir dubtant una mica.
-. Déu sempre acull, fill meu. És un deure dels cristians batejar els seus fills.
-. Si pare, per això he vingut. Quan li vindria bé a vostè batejar-lo?
-. L'últim diumenge de cada mes bategem. Però abans tenim una petita xerrada amb els pares per tenir un canvi d'impressions i arreglar uns pocs papers que es necessiten. Si voleu el dilluns vinent ens podem trobar a la parròquia i parlar una estona.
-. Es que . . . la meva parella treballa fora i no sé si podrà venir.
-. On treballa la teva dona fill meu.
-. Bueno es . . . tinent d'aviació. Però es que no es la meva dona.
-. Una dona valenta aquesta, i amb un bon futur. - Li va dir el mossèn movent el cap - No et preocupis, si voleu, primer farem el casament i desprès batejarem el nen.
Al Carles se li obrí el cor, casament i bateig el mateix dia, que de contenta n'estaria la seva mare.
-. Quina edat té ara la criatura fill meu? Li pregunta el mossèn.
-. Dotze anys mossèn, però pareix que en tingui catorze, ja veurà quan d'eixerit que n'és.
-. Potser que heu tardat un xic en batejar-lo. No? Però això de vegades passa per la feina dels pares. En fi . . . - Va dir el Mossèn movent el cap altra vegada.
-. Quants anys fa que tu i la teva dona viviu junts, fill?.
.- A l'Agost en farà dos, Mossèn . . . però es que ...
-. I teniu un fill de dotze i solament dos que viviu junts. Digué el capella aixecant el cap per veure millor a aquell noi
-. No; si nosaltres ja volíem ja; però les coses no son sempre com un vol . . . ademes; però es que ella no es la meva dona.
-. Ja t'he dit que no et preocupis, primer farem el casament i desprès el bateig.
-. Que n'és de comprensiu vostè i com li agraeixo.
-. Quina edat te la teva dona fill?
-. Vint-i-set , en farà el mes proper.
-. I tu, fill? - Li digué el capella començant a fer anar la seva calculadora mental.
-. Dinou , va contestar en Carles.
Al Mossèn la calculadora li donava error.
-. Però es que no es la meva dona. - Li va tornar a repetir el Carles.-
El Mossèn va encendre la llum del confessionari, per veure millor a aquell noiet, no sigues el cas de que li volguessin prendre el pel com ja li havia passat altres vegades.
-. Ja t'he dit que no hi ha cap problema amb lo d'estar casat o no , primer si voleu us caso i després fem el bateig.
-. Com li diuen a la teva dona, - Li pregunta el Mossèn- A lo millor la coneix-ho.?
-. Si . . . però es que li dic que no és la meva dona.
Au tornem-hi, va pensar el capella.
-. Molt bé, com vols que li diguem a veure . . . la teva parella?
-. SI !!! - Exclama en Carles- vostè si que n'entén d'aquestes coses.
-. Molt bé, a veure com es diu la . . . teva parella?
-. MANOLO.
-. Molt bé fill, o sigui que hem vols dir, que la teva parella és tinent d'aviació, teniu un fill de dotze anys, fa dos que viviu junts, tu tens dinou anys, ella en te vint-i-set i li diuen Manolo.
.- Si Mossèn i ara volem batejar el chiquet i que ens casi . . . Si ho ha dit molt bé, no sé com diuen que els capellans estan mil anys per darrere dels demés.
El Mossèn va tancar la llum del confessionari i va tornar a acotar el cap.
Al cap d'una estona, i mirant pel rabet de l‘ull a aquell Bon Home que hi havia penjat a la Creu. Digué entre dens.
-. Au noi, pela este préssec.