Dolç Angel de la Mort

És un relat molt bo, excel.lent.

Dolç àngel de la mort... és una manera d'anomenar-lo.

Em recorda aquella cançó de Sangrtrait: "La mort sempre atura, és veritat ho sento així, remei de natura, fet d'herbes del paradís, fugit de llimona i mel...".

Em recorda un relat meu que vaig escriure fa temps i que espero algun dia publicar: "El sentiment de viure". No ho crec però ¿potser et sona? Es molt improbable, però mai se sap...

En fi!! Ja ens anirem veient per aquí. Cuida't. Sort!!

és lícit inspirar-te en obres d'altres autors i versionar-les, tots ho fem... però com a mínim crec que hauries de deixar constància que aquest poema és la teva versió del del Màrius Torres. I la veritat és que per ser una versió no hi has posat gran cosa de part teva... podries haver aprofundit més.

Ja et dic, no considero que sigui reprobable agafar de base una obra d'un autor reconegut. Això si, crec que n'hauries de deixar constància.

Llegir poesia d'altres autors és una forma de fertilitzar la nostra creació però aquí t'has sobrepassat : has copiat el poema de Màrius Torres , que per cert té una versió cantada excel.lent , que et recomano. El poema de Màrius Torres és excel.lent , molt fi i molt lligat a la seua experiència . Tu pots llegir-lo i servir-te'n , si t' agrada , però copiar-lo amb sinònims com ara petó fred en comptes de bes gracial em sembla que ja se situà dellà de la creació i entra en la còpia mal feta. En fi , com a mínim saps detectar els bons poemes , ja és alguna cosa bona....

He vist com la mort es passeija per tot arreu, mes en aquets dies, i he vist el teu relat, i he pensat en el que dius, " voldria que fos en la mar plana".
La coincidencia es brutal, esfereidora diria jo.
Cada vegada que el llegeixo en cruixent els ossos.
casualitats de la vida?

Et fa por el sofriment o la mort?.
A mi hem fa por el sofriment, la mort. . . . se que te que venir. I com dius tu que sigui lo mes dolça.
Es tipic dels homes tenir por. Fins i tot del sofriment.
Quan vaig tenir els meus fills vaig tenir por del sofriment.
El meu ex marit, tenia por, i jo tenia por d'envellir al costat d'ell.
Crec que tots tenim por, i no precisament del angel de la mort.
D'acord?

al comentari de la Shuhua.
Quant al poema, m'ha agradat molt perquè, al llegir-lo, he prescindit d'allò que a vegades tinc tant en compte: el ritme i la sonoritat. I la veritat, no és que tingui un ritme precisament marcat, però el contingut supleix perfectament aquest detall.
Per altra banda, també m'ha sonat una mica... depressiu, pot ser? Potser per allò del "més val que vinguis ara...". I això no és una qüestió o un tret negatiu o positiu a destacar (ho dic per tot el tema de la polèmica de les crítiques per part dels lectors). És simplement un "fet" (en poesia els "fets" sempre acostumen a ser subjectius) que he detectat. Jo tinc tendència, precisament, aser força pessimista, quan parlo de la mort.
Vinga, que vagi bé i moltes gràcies pels teus comentaris!
Salutacions,

Vicenç

Bo, molt bo. M'ha recordat a Màrius Torres, però la serenor que transmet és d'una sensibilitat a tenir en compte.

Glòria Calafell

Bo, molt bo. M'ha recordat a Màrius Torres, però la serenor que transmet és d'una sensibilitat a tenir en compte.

Glòria Calafell

Tenim dret a viure, a somiar i també a morir. Una altra cosa és que la societat no reconegui aquest darrer. En realitat, no en reconeix cap dels tres. Hem de ser nosaltres qui obliguem la societat. Quant la mort, jo ho tinc molt clar: val més qualitat que quantitat.
Una poesia preciosa, felicitats.
Glòria

Manuel,
La mort de la mare del protagonista del "Don Apacible", de Sholokhov, Ilínichna, sobreve per un cansament total, una manca d'objectius, un cop feta la feina. És com no esperar res més ni pensar que pots ser útil; per a mi és quelcom mental.

A la pregunta des i he vist morir algú dic si en plural. El que he vist respon també a l'anterior pensament. El dol per la persona, igualment és anterior:
Pare

Miro la planta
cremada pel sol
amb les seves fulles
cargolades i seques.

Tu, potser ja vas fer tot
el que et tocava
i, ara, doncs, descansa.

De quin fet hem parles? del morir com un fet?
de la mort com un acte físic?
Creus que la mort es un acte simple i buit?
Has vist morir a algú mai?
Has notat com la mort te ha rondat per el teu entorn,
sense decidir a qui de tots s'emporta.?
No, no crec que sigui un acte buit i simple.
Buit es allò que deixa, i simple la cara que et queda.
Una forta abraçada. T. Cargol.
( i gràcies per el teu comentari)

El que diem morir és la reflexió anterior al fet.
La mort en si , és un acte físic d'una absurda o inesperada simplicitat i buidor.