Cercador
Tornarà la primavera?
Un relat de: Manuel de Lino- Compartir:
Va venir com sempre, d'amagat, entre les foscors de la nit, casi com un lladregot, . . . però jo el esperava.
Com sempre.
Darrera del finestrals, endevinava la seva ombra, percebia el seu flaire, sabia on era a cada instant, el cor me ho deia . . . el seu batec es feia mes vehement a cada instant, fins fer me mal a dintre el pit.
Era el mal aquell que es sent amb la dolçor de la angunia, del amor prohibit, de les coses mal fetes.
Emperò també era la dolçor de l'amor, . . . que jo ja havia perdut feia tant de temps. Escolteu . . . . calleu . . . . . una . . . dos . . . tres pedretes llançades al vidre, es ell,!!! ja es aquí.!!!
Ho desitjava i tenia por, l'altra nit, plorant li vaig dir que se havia acabat tot, que no hi volia veure'l mes . . . però estava aferrissada al seu coll . . . i ell reia , reia com un home foll.
Sabia que les meves llàgrimes, eren . . . com l'aigua de la font.
El desitjo, i ell ho sap, desitjo les seves paraules els seus gestos, les seves carícies, la seva manera de mirar-me; el seu cos es per mi un sentiment . . . de joia.
He baixat les escales poc a poc, sense fer cap soroll, la porta es tancada, les claus son al pany, mitja volta i estira oberta. En tremolen les mans , els peus, tota jo soc un sac de neguits.
Una suor freda en te presa. Que es això?.
A la cambra de dalt hi ha un home que un dia li vaig prometre que l'estimaria per sempre, que l'honoraria mentre visques, amb la salut i la malaltia, . . . fins la meva mort.
I ara?
Que he de fer?
Ell es aquí, darrere la porta, veig la seva silueta, sento el seu perfum, i sols se que el desitjo.
Que m'ha passat?
On es la il·lusió de aquells anys d'arrere ? On son les paraules que un dia en van fer sentir una dona, on es aquell home, que en venia a buscar a casa?. Deu ser veritat que l'amor s'acaba ?.
I com se que ara no serà un altra il·lusió, com se que no se esbandirà en el temps, com se que no voldré altra vegada el fruit prohibit, quan cansada de les seves paraules, dels seus malhumorats moments de les seves dèries de home masclista, que ara tant m'atrauen, en diguí prou.
Com se que es amor i no anhel?.
.- Qui es , pregunto, en veu baixa.
.- Obri soc jo.
.- No ara no, es tard, . . . demà , demà ens veurem. - li dic en esgarrifança a la veu, amb els ulls tancats-
.- Va obri, no siguis crio, - en suplica casi forçant la seva entrada.- sols una estona, . . . et vull veure.
La veu es dolça, en recorda al mendicant de la plaça demanat caritat, però ell no vol unes pesetones, ni un boci de pa, ell vol molt mes.
La ma s'en va a les claus, el cap recolzat contra la porta, els ulls rajant llàgrimes, . . . que puc fer?
A dalt les escales una petita llum s'encén, una nineta amb un osset de vellut a les mans, la mira, va descalça, . . .
.- Mama tinc por - en diu - te gites amb mi?
Pujo les escales precipitant-me i l'agafo al braç, l'abraço fort contra el meu pit. Les seves mans passen per la meva cara, i s'emporten unes poques llàgrimes.
.- Mare perquè plores ? també tens por?
.- Si filla, la mare també en te de por, i ara ens gitarem juntes.
A baix es sent un xiuxiuejà de paraules, que es quedaran al carrer, en mig de la foscor i el fred; esperant una resposta que potser . . . mai arribarà.
A dalt una mare ajupida amb la seva filla, en un petit llit que en prou feines les acull, espera el nou dia, i així amb veu dolça, li cançoneja per treure una por, . . . compartida.
Sols l'avia, amagada darrere la porta, en sap de aquell malson, però els esperits, no hi conten en aquest mont i romandrà callada fins que altre cop la primavera torni a fer de les seves.
Comentaris
-
Per mi fa 3 anys que ha tornat la primavera.[Ofensiu]La Banyeta del badiu | 20-07-2005 | Valoració: 10
En primer lloc moltes gràcies pels teus comentaris.
Si vols saber la "meva història" llegeix NESSUM DORMA , jejejejeje, ara que no ens
asent ningú tot just vaig pels 3 anys de "Senyora de..." abans era una soltera enpedernida! " con alebosia y prremeditación", i no tenem canalla, que hi farem !!!, però tinc bons amics, d'això si que en presumeixo !.
Un petonet. Pilar -
Comment... com sempre retrassat[Ofensiu]NinniN | 26-05-2005
Hola Manuel!
He passat unes setmanes frenétiques, i ara per fí puc dedicar-me al COMMENT...
He llegit molts relats teus, i només et puc dir... segueix així!
Fas posar la pell de gallina quan toca (el relat que ara no recordo el nom, que tracta sobre maltractaments), fas somriure amb melancolía (amb la presó de cristall), i resumint... saps com plasmar en un relat, com donar-li el toc que vols que vegin els demés.
A més, tens un registre àmpli de temes, i això sempre està molt bé.
Enhorabona, Manuel, i fins aviat!
NinniN -
molt sentiment[Ofensiu]neret | 29-04-2005
aquest relat és intens i transmet molt sentiment. Et posa a la pell de la protagonista i ens fa arribar el que ella sent. M'agrada l'estructura que li has donat.
Això si, hauries de mirar de corregir les faltes d'ortografia que n'hi ha moltes i fan que el relat perdi qualitat. -
un relat[Ofensiu]Lavínia | 28-04-2005
ben bastit d'un amor desitjat, però renunciat per no fer mal a la filla.
L'etern amor prohibit i l'àvia com a guardiana -vigilant, sabedora del que pot passar, però no passa.
M'ha agradat, Manuel! -
Els coments al poema de la Llibre[Ofensiu]Alícia Gataxica | 28-04-2005
Escolta noi... m'acaba de pasar una cosa curiosa.. que tot llegint els poemes de la Llibre, he acabat més pendent dels teus coments que dels seus poemes...
Ara no ens pots deixar així... volem saber més...
Volem saber qui es aquesta Sílvia misteriosa... ( i recordar-te que la nostre Llibre és única)
Volem saber perquè la Llibre ens descobreix massa aviat la incognita....
Volem saber que vol dir R.A
I sobre tot volem saber si al final us coneixereu, o no... no ens pots deixar així noi... Au... Un petó i felicitats... has creat un nou tipus de coments... els coments d'intriga...
-
El moment que has agafat és de màxima intensitat[Ofensiu]T. Cargol | 28-04-2005
En podies parlar de moltes maneres però el moment i situació que has triat li donen major dramatisme.
Aquesta primavera accentua les coses. Quedem atrapats entre forces de sentits contraris i al mateix temps hem de continuar com si res no passés.
De vegades respires fons i tot s'esvaeix, altres no. -
"Amor de primavera..."[Ofensiu]kispar fidu | 27-04-2005
Complicada situació la de tenir l'amant a la porta de casa mentre a dalt el teu marit i la teva filla fan la seva vida, pensant que tot va bé... És clar, que sempre hi ha un motiu perquè l'amor desaparegui... perquè aquell amor que un dia vas "jurar" que seria etern s'esfumi entre les boires i n'aparegui un de nou que t'obri el món de cop.
Però entre "piadoses" mentides i intents de dissimular, ha d'amagar el seu vertader amor.
I finalment (per cert, m'encanta com descrius el final... com acabes explicant cada situació amb quatre pinzellades ben donades), finalment, la por a ser descoberta i la por a ferir a l'estimada filla venç el desig de tornar-lo a veure, tot i que mai desapareix. -
relat de dones i sentiments[Ofensiu]Shu Hua | 26-04-2005
com molts dels teus, ja feia temps que no et llegia. Expliques amb quatre paraules tota una etapa, un clímax en la vida d'una persona. Toca decidir. Quant que l'amor s'acabi...si passen coses així, val més ser valent i afrontar-ho. Potser aquesta senyora no necessita un amant, sinó dir-li al seu marit que millor ho deixen córrer. Només hi ha una cosa que no m'ha agradat, i no perquè estigui mal escrit o pensat, sinó perquè ho veig una realitat massa sovintejada: quan ella confesa que li atrauen les maneres masclistes de l'home. Aquesta és una cosa que em fa molta ràbia.
vinga, que et seguiré comentant
Glòria -
La primavera desperta...[Ofensiu]Llibre | 25-04-2005
...amors, desperta passions, desperta ganes de viure. I de vegades confonem aquestes ganes de viure, i ens aboquem per saber què hi ha a l'altre costat... i sovint ens fa por... i sovint ens hi llancem.
Un relat peculiar, on se'ns narra l'enyor d'amor d'una dona cap al seu marit, i alhora la il·lusió poruga per l'inici d'una nova relació.
El clímax de la narració rau en aquest fet: la nova relació. Ella vol tirar-la endavant, però té por. I ell no escolta les seves raons, i procura seduir-la.
Serà la filla, la nena petita, qui posarà fi al dubte de la dona, que davant de la nena reacciona i abandona l'aventura per fer costat a la eva petita nina.
I després... el personatge de l'àvia que escolta veu d'amagat. Però que no té cap altre protagonisme que ser testimoni mut.
Tornarà la primavera?
Qui ho sap! Potser sí, que tornarà... i amb ella, de nou, les pors i les dubtes.
LLIBRE -
autentic[Ofensiu]AINOA | 28-01-2005 | Valoració: 9
Es un relat molt bo, i ple de sentiment.
Lo mes dur, es quant es te que prendre una descisió i no vols fer mal en ningú.
Una abraçada.
Valoració mitja: 9.67
l´Autor
Últims relats de l'autor
- La poesia del cec
- Crònica de primera ma.
- Tornarà la primavera?
- La gelosia de no saber- te meva
- Allo que en diem estimar.
- Un altre fi d'any sense tu.
- Un polsim de neu blanca
- La tia Cinta
- La psicologia de les mones 2ª part.
- El temps perdut.
- El Caçador.
- Presó de cristall.
- Pela este préssec!!
- Dolç Angel de la Mort
- Lo "Iaio" Ramon