El desconfiat.

Crec que t'hi mires massa en fer les coses. Tot ho sospeses mil vegades i al final creus que t'enganyen.
Està molt bé abans de fer un pensament transcendental, rumiar-s'ho, però així no faràs mai res a la vida, t'has de llençar i encara que et donis alguna patacada, t'alces i tornes a intentar-ho.

No veus que ja tens una mica més de 50 anys i encara no t'has tirat a la piscina?. Bé ja ho sé que quan tenies 20 i pocs , la relació amb la teva xicota de tota la vida és va desgavellar. Però el qui la va desgavellar, fes memòria... vas ser tu, per desconfiat.

Amb 30 i pico vas conèixer a la Berta, tenia dos fills, n'estava de tu, i la mainada també.
Però va sorgir la desconfiança, vas pensar que ella anava amb tu per assegurar-se la vida d'ella mateixa i la dels seus fills i tu... la vas esbandir sense contemplacions.

No fa gaire et vas encaterinar amb la Pepa, vint anys més jove que tu. Ella, no sabia com dir-te que no et volia i t'anava posant traves pel camí, i tu insistint i al final al cap d'un any, vas reaccionar i vas calcular que segurament era veritat que no et volia, només us havíeu vist tres vegades en dotze mesos. Se't va esquinçar el cel i els llamps i trons de l'univers et van fer veure... que ella no et volia, i la vas deixar tranquil·la.

Ja era hora !, ets desconfiat i a més tossut com una mula.

Baixa del teu mas i relaciona't amb dones de la teva edat. Ja has crescut i "les nenes" ja no fan per tu. Tu necessites una dona i ser menys desconfiat, si no et surt bé, no passa res, hi tornes i ja està ! Però si no ho intentes i si ho intentes ja vas desconfiant abans de donar-li una oportunitat, no faràs mai res de bo amb la teva vida i sol com un mussol estaràs.