La gènesi del pensament

LA GÈNESI DEL PENSAMENT.

Ja que la vida, i tot l'Univers, es debat entre l'atzar i el destí, la incertesa i el determinisme, la inexacta i aleatòria llei de probabilitats (a nivell quàntic, subatòmic, de micropartícules) i el rigor inalterable i matemàtic de la força gravitatòria (a nivell astronòmic, de planetes i altres cossos celests)...

Ja que la consciència pròpia ens mostra les nostres limitacions i condicionants externs, però alhora ens deixa escollir lliurement entre unes quantes (no massa) alternatives diferents...

Ja que les dues tendències gaudeixen d'una existència real, i tenen lloc al mateix temps en la natura... (Ordre / Caos. Llibertat / Imposició (¿Divina?))...

Tot fa pensar que la ment, el món de les idees i de les decisions, habita en el límit exacte d'estes dues lleis físiques, tan inconciliables i contradictòries. És a dir, en la fina línia que separa un comportament de l'altre.

Fugir d'aquesta frontera significaria enfonsar-se en el caos més absolut o, per contra, quedar presoner de rígides estructures immutables, durant la resta de l'eternitat.

En el cervell humà (i, ¿per què no?, també en l'animal (¿i en els vegetals?)) es presenten les circumstàncies òptimes per a què no derivem en excés cap a ningun dels dos extrems. Deuen tractar-se d'unes condicions químiques i físiques, certament, molt especials o particulars. Unes condicions que facen (supose) que la franja divisòria entre les dues lleis siga el més estable i ampla possible. Tot, amb la finalitat (o amb la casualitat meravellosa) d'oferir un alberg confortable al nostre pensament, i a la nostra forma de ser i de triar.

Si aquest límit entre l'ordre i el caos pogués ser examinat convenientment, si els avanços tecnològics ho permetessen, valdria la pena estudiar-lo detingudament sobre diferents objectes i subjectes. Podria ser que, en els éssers vius amb consciència, dita línia fronterera mostrés unes característiques inesperades, molt distants de la resta de matèria inert. O potser ens enduríem més sorpreses encara...


En realitat, es tracta d'una simple hipòtesi aventurera, una elucubració rotllo filosòfica, sense fonament, que segur que fa aigua pels quatre costats. Però bé, per algun punt es comença, ¿no?

A més, sempre cap la possibilitat (remota possibilitat) d'haver encertat en algun aspecte, o de què una mínima, i modesta, part de la teoria tinga una base real i pràctica.

De tota manera, siga com siga, passes igual d'entretinguda una vesprada de diumenge meditant sobre estes coses, i comentant-ho després amb Alfred i Clara (per exemple), que veient una pel·lícula, o un partit de futbol.

Cadascú tria el que més li agrada. ¿O és que no tenim llibertat d'elecció?

(Tot està en el "límit").


Sueca, 13 de març del 2006.
Joanjo Aguar Matoses.

(PODEU PUBLICAR O REENVIAR AQUEST ESCRIT ON US DONE LA GANA. ENDAVANT).