Batecs silenciosos

D'on treus tantes paraules?
És genial, com tot el que t'he llegit.



Petons.

com he pogut estar tant de temps sense llegir el que escrius, Rosasp!. De debò.

Sempre em deixes bocabadada del domini que tens de la llengua!

vola la llavor/vers ventres/plens de lluna.

Senzillament preciós!

Un petonàs, senyora poetessa de Ponent que il·lumines a qui et llegeix des de l'Orient!

Lavínia

Rosa un poema magnífic ple de sentiment , màgic i encisador
M'agrada't molt .........una abraçada

"...La nit bressola
les remors adormides
al bosc de l'encís,
fils de lluna pentinen
les carícies d'un somni."

Aquesta estrofa m'ha fascinat! "les remors adormides al bosc de l'encís..."
En tots els teus poemes hi apareixen elements de la natura, m'agrada!

"...Llisquen somriures
entre els batecs mortals
d'improvisats sons,
es fon el cant d'un moment
en bassals de llàgrimes."

"...D'mprovisats sons"

Meravellós Rosa!

Molts petons! i records a la Laia!!!

laura^^

la teva visió del món, de la natura em té totalment captivada.
Llegir els teus versos és tralladar-se, gràcies a la teva mirada, a móns meravellosos, fantàstics on s'hi respira una pau increïble... i tu ens fas veure amb les teves paraules que aquests móns, potser a cops silenciosos,.. són també el nostre!!

Un petó!!

Leela

màgia, fantasia, il·lusió, gairabé com sempre.
Enhorabona i endavant.

Dolça Rosa,
punsella vergonyosa.
Ets una exelent brodadora ,
de poemes i relats.
Tots els enfiles,
amb fils de màgica plàta,
i els hi dónes el relleu,
de la lluna sobre el mar.

Haviam si ens veiem el dijous 23.
Un petonet. Pilar

en família i ens va entusiasmar

No sé perquè em ve la imatge d'un bosc fantàstic per on passa un rierol i on dos joves follets, entre la clarobscura nit, fan l'amor engendrant nova vida.

M'ha vingut aquesta imatge d'un bosc ple de fades repartint pols, plena de llum i amor.
N'he gaudit molt d'aquest poema.
El títol, sublim!

angiepetons

Gràcies per la teva bondat tan generosa de comantar-me abastament els meus escrits!

Ets una dolçor plena de lluita per la llum i la vida. Quina alegria tan gran haver-te conegut!

Ets un oasi enmig d'aquest desert inhòspit. Oh Rosa, dónes amor a mans besades!Quanta riquesa! Quanta bellesa! Quanta pau!Quanta joia!

"llisquen soriures
entre els batecs mortals..."

"es fon el cant d'un moment
en bassals de llàgrimes..."

preciós!

Un petó molt dolç per a tu, per a la teva filla, el teu marit i tots els que estimes.

El poema m'ha semblat leuger com una ploma, fins arribar a aquest final que suggereix altres realitats. Jo sóc més del rotllo "explicar històries", però quan trobo un poema amb el qual connecto, disfruto molt. Gràcies!

m'ha fet molta gràcia allò que em deies en el teu comentari que la teva filla Laia llegia escrits meus en veu alta, aquells de teatre com "les calces, la poma, la foto estripada...". Són fragments de guionets de teatre que escrivia per al grup de teatre de nenes d'entre 13 i 16 anys que portava fins ara... són molt elementals i innocents... què maco veure la filla llegir i la mare al costat de còmplice... bestial!!! quina sort té la Laia!
Una abraçada per a tu i un petonàs per a la Laia i un BATEC SILENCIÓS d'amistat per a les dues.

Llegint aquest poema s'omple l'esperit de pau i serenitat.
És preciós !

Gràcies pel teu comentari, sóc feliç sabent que puc transmetre els meus sentiments.

Una abraçada ,
Núria.

El teu relat m'agrada molt, tant com magrada una frase teva que acabo de llegir en un altre comentari i que m'he apuntat: "la realitat sembla engolir la bellesa innata de la vida... Cal escoltar la veu que crida per donar forma als petits i gran somnis, i deixar-la aixecar el vol" I ara trobo l'apunt final tancant el cercle amb batecs silenciosos:
"Amb el cap atent
sento cada part meva
parlar sense mots"
a mi m'has deixat sense veu... i pensant...
Que la sort t'acompanyi,
PELL

Ahir em vaig quedar amb ganes de saber com eren aquells poemes que guixaves a la teva llibreta... Aquest és el primer que llegeixo després d'allò i... mare meva! T'he de dir que em sembla que escrius d'una manera molt dolça i senzilla, tot molt detallat, les paraules esdevenen imatges... M'ha agradat molt!!
Petons maca.

PD: Si que et mereixes la maquineta aquella d'en Jordi que et va agradar... jejeje!

...sempre a dalt del cim!

A veure si publiques mes, que sino ens anem diluint, diluint...cap a la fosca. I això no pot ser.

Una abraçada(sense boira, per fi!)

pere

M'ha agradat molt la impressió que el poema desprèn de suavitat i sentit alhora. És com si t'acaronessin amb una ploma.

quan et llegeixo ( per exemple aquest poema )... em descalço i camino de puntetes per on tu em portes... tot és silenci i alguns sons màgics i suaus, BATECS SILENCIOSOS de la natura que viu en altres móns menys evidents, a l'envers de les fulles, en la penombra dels minsos resplendors dels déus menors... una reverència, MESTRA!
una abraçada!

M'agrada la manera que tens d'expressar-te, tant en relat, com quan ho fas en prosa poètica, es nota que ets del signe de Balança, tota tu desprens pau i harmonia. Els teus relats també en recorden molt, quelcom més, que una manera de comunicar, potser que fins i tot sigui un declama del mateix batec del teu cor.
Gracies pels teus comentaris i perdona si no et comento mes, però soc un impenitent viatger.
Fins aviat, i força inspiració.
PD, i un peto...

i de la teva poesia
els teus ulls veuen llum en la foscor

moltes felicitats
i moltes gràcies per la teva hospitalitat i pels teus regals