SÓC FELIÇ

Un relat de: Materile

Quan em vaig enamorar d’ell i ens vam comprometre, mai em va passar pel cap que podria passar una cosa semblant. Ens vam casar, fins aquí tot normal, però aviat les coses van començar a trontollar. El van ascendir a la feina, era un bon enginyer en robòtica i havia de viatjar molt; la solitud, a poc a poc es va interposar entre nosaltres.

El meu creixement personal era molt minso i quan tornava només ell tenia tema de conversa. Jo només sabia explicar les discussions amb la noia de la neteja i els seus comiats.

L’Ernest intentava consolar-me, però el meu mal no tenia remei.

Abans de tornar a Wisconsin em va acompanyar a l’empresa on fabricaven els robots. M’explicà que feia molt temps que treballava en aquell projecte, un robot que s’hi assemblés. Així, quan ell viatgés, no estaria sola. Em faria la feina de la casa sense discutir i m’ajudaria en tot.

En Tram era un humanoide vestit com l’Ernest, amb la mateixa semblança física, que coneixia els meus gustos i podia somriure i parlar: era una còpia exacte del meu marit. Podia respondre tots els meus dubtes i mantenir una conversa qualsevol amb coherència.

Li vam assignar l’habitació. Una habitació amb un llit i un armari, una tauleta de nit, un televisor... tot el que podia necessitar una persona.

Quan l’Ernest se n’anà, vaig telefonar a totes les meves amigues perquè coneguessin en Tram. Era genial!

Sovint em donava la mà, era com la del meu marit. Moltes nits el cridava perquè em sentia sola i venia de seguida i es posava al meu costat. Els dies van passar de seguida, sense sentir-los; vaig tenir un disgust quan em va dir que tornava. I ho vaig comentar a en Tram.

Cap de dos dies:

De sobte, un lleuger soroll a la porta i la corredissa d’en Tram va ser suficient perquè deixés el llibre que llegia. Em vaig aixecar i vaig anar cap a la porta, just
en el moment en què Tram donava una maleta gran a l’Ernest i li deia: “Senyor, aquí no hi ha lloc per a tres”.

Comentaris

  • És una bona notícia[Ofensiu]
    kefas | 19-04-2021


    Contra tot pronòstic la felicitat existeix! He buscat en el relat els paràmetres que la fan possible i m’ha semblat trobar-ne un de bàsic, en Tram no té mòbil. He xafat el meu i, mentre espero que aquesta decisió faci efecte, et llenço una pregunta. Tram és Mart invertit. Vol dir això que és un marcià?

  • Genial[Ofensiu]
    Naiade | 18-04-2021 | Valoració: 10

    Aquest cop t'has superat Matarile, un relat genial, has trobat el company perfecte i a més sap fer el que ella li demana, lliurar-se de la part negativa del seu marit.
    sort

  • Més val no tenir delegats[Ofensiu]
    Carolina Mestral | 15-04-2021 | Valoració: 8

    M'ha agradat, és un relat molt ben construït, una metàfora encertada sobre la importància de tenir cura dels afectes. Si la qualitat no és bona, qualsevol màquina pot substituir-nos, per això està el servei tècnic. Per a mi, reflecteix ben clarament que l'amor no és cosa ni de diners, ni de coneixements.

  • Aprenent de bruixot.[Ofensiu]
    SrGarcia | 14-04-2021

    Com a mínim el marit va demostrar ser un bon professional, encara que la seva creació es girés contra ell.
    Sembla una versió moderna de "L'aprenent de bruixot"; la creació supera l'autor.

  • Bona reflexió[Ofensiu]
    TerricheT | 14-04-2021

    Dins del món dels relats amb robot, sigui mascle o femella, el relat que tu ens planteges és molt original, i és una especulació d'un futur potser no tan llunyà, que ben fos possible, es podria catalogar de ciència-ficció realista.
    M'agraden els relats especuladors de cifi, i el teu és una bona manera de seguir especulant amb el relat, un cop acabat.

    Sort en el concurs

  • comentaris[Ofensiu]
    Noia Targarina | 14-04-2021 | Valoració: 10

    M' agradat molt el relat, continua escribin així val la pena llegir-te

  • El Prometeu cibernètic[Ofensiu]
    Solsona Bot | 14-04-2021 | Valoració: 10

    El que més m'ha cridat l'atenció i agradat, és que fos el marit qui li proporcionés el robot, la seva creació, i aquest acaba desterrant-lo. No és ella qui el compra ni qui decideix la sortida del marit. Una nova versió del mite de Prometeu-Frankestein-Blade Runner-: la creació és revolta contra el seu creador. Un bon relat

  • Ui els robots![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 13-04-2021 | Valoració: 10

    No, no, si ens haurem d'anar acostumant als robots i a la mare que els va parir! Perque el que escrius fantàsticament al final del relat, que tres no hi caben a casa, potser sí que algun dia això acabarà així! Sigui com sigui m'has fet passar una molt bona estona llegint. Una forta abraçada.

    Aleix

  • En Tram no volia que entrara a sa casa l'Ernest[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 13-04-2021 | Valoració: 10


    En el títol ho dic tot. Genial i molt original el teu relat, Materile.
    Quanta imaginació has tingut, el robot perfecte.
    Mira que tira de casa a l'Ernest.
    Salutacions i abraçades.

    Quan tingues temps pots llegir-me el meu relat de Ciència ficció. Gràcies.
    El tinc com a preferida.

  • Era evident...[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 13-04-2021

    Un final divertit, però amb un missatge ben clar!, és el risc que ha corregut el marit.
    Felicitats, m'ha agradat,
    Salutacions,
    Neus

  • Era evident...[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 13-04-2021

    Un final divertit, però amb un missatge ben clar!, és el risc que ha corregut el marit.
    Felicitats, m'ha agradat,
    Salutacions,
    Neus

  • Molt bo![Ofensiu]
    Homo insciens | 13-04-2021

    És molt bo! Com diuen en castellà, “el roce hace el carino”, i si el bon marit no ho és, i al seu lloc i deixa un robot idèntic en aspecte però atent, servicial i amb iniciativa... Ja he vist com acaba!

  • Caram![Ofensiu]
    brins | 13-04-2021 | Valoració: 10

    Quin final tan original i inesperat, Maria Teresa, m'hasorprès. Un relat explicat amb la teva gran mestria de sempre. Felicitats.

    A veure si tenim sort en el concurs!

    Una abraçada,

    Pilar

  • Els temps canvien...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 13-04-2021 | Valoració: 10

    Els temps canvien. Ja no està en vigor la important anomenar-se Ernest. Actualment amb la robòtica hem topat i està guanyant per golejada o fent Tram... pa.
    Molt bé, Maria Teresa, molt bé!
    —Joan—

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 9.75