Aniversari [2] La fe veritablement és una virtut?

Un relat de: Joan Gausachs i Marí

Jo de sempre he estat un cagadubtes i la veritat a hores d’ara no crec pas que pugui canviar. Un dels dubtes que més m’atabala últimament és el de si la fe és realment una virtut.

De petit vaig anar a una escola religiosa regentada per hermanus, sí, així és com els anomenàvem: hermanus.

Aquests hermanus, a més a més de donar classe de diferents matèries, tenien, per davant de totes, la matèria de religió catòlica. Recordo que ens insistien molt i molt en la fe. Ho havíem de creure tot encara que no ho entenguéssim. Normalment després d’una llarga explicació de la qual no enteníem res de res se’ns feia una pregunta: ¿Lo habéis entendido? Aquest lo habéis entendido, en realitat volia dir que ens havíem de creure tot el que no havíem entès.

Conclusió: la fe consistia en la creença d’allò que no vèiem ni enteníem ni compreníem.

***

D’un temps ençà en un país del qual no diré el nom, hi ha hagut una mica de soroll, A veure com ho explico... s’han vist imatges per la televisió en les quals uns senyors... perdó, he dubtat una mica... continuo, uns senyors uniformats repartien estopa, puntades de peu, estirades de cabells i llançaven a terra i per les escales, sense miraments, persones armades amb una papereta per anar a votar pacíficament.

Doncs resulta que tots els manaires de torn són iguals, volen manar sigui com sigui, tot i que no en saben o no volen governar. Ens expliquen que el que feien els senyors uniformats era dialogar i intentar fer entendre als dolents de la pel·lícula que no els ataquessin amb les terribles paperetes...

Conclusió, Actualment la fe és creure que tot el que veiem no passa en realitat. Hem de creure els que manen, que ells en saben més!

***

Hi ha una frase que més o menys diu. La Fe mou les muntanyes!
Ja hi tornem a ser! Si la fe mou les muntanyes potser que no en tinguem tanta i evitarem les esllavissades.

***

Perdoneu, però jo torno al començament, sóc un cagadubtes i no sé pas si la fe és veritablement una virtut.


——————
Escrit el dijous 12/12/2019
Revisat el dissabte 14/12/2019... Gràcies Pilar Campmany i Piqué!

Comentaris

  • Genial, Joan![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 29-12-2019 | Valoració: 10

    Quantes coses hem hagut de creure perquè els de dalt ( com vulgarment es diu) ens ho volien fer empassar amb patates. Parlo de religió, de coses que s'han de fer "perquè sí", d'incoherències que no tenen cap ni peus i de la qüestió política de que "España es una grande y libre(?).
    Si t'ho prens pel costat de la fe, que és creure en allò que no veus clar, doncs endavant, vas fent el camí que et marquen i ja està. Però en quan comences a rumiar una mica ( i jo ja rumiava quan era petita, tenia aquest mal costum) te n'adones de que algú t'està prenent el pèl i de que algú et vol adoctrinar, sobretot l'Església, mai millor dit.
    i llavors pots fer dues coses: o creure tot el que et diuen i anar darrera com un xai o plantar cara dir "Fins aquí hem arribat". T'asseguro, estimat amic, que la segona opció és l'única pròpia d'ésser pensants com som els humans. Per tant, que adoctrinin als rucs, que sempre n'hi ha algun per aquests móns de Déu.

  • Tenir o no tenir[Ofensiu]
    Materile | 24-12-2019 | Valoració: 10


    Això de la fe és un tema molt difícil. No sé com es fa. Crec que podríem estar hores debatent-ho i continuar igual o, fins i tot, la poca que hi pot haver. Un relat molt profund escrit amb molta gràcia i que fa que que ningú sigui indiferent al tema.
    Acabo amb la teva conclusió: "Conclusió, Actualment la fe és creure que tot el que veiem no passa en realitat. Hem de creure els que manen, que ells en saben més!"
    Un relat molt bo, Joan!! Felicitats amb fe o sense!
    Una abraçada i bones Festes!!!
    Materile

  • Aquest mes hem coincidit[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 22-12-2019

    Aquest mes hem coincidit a l'hora de triar Virtut, Joan.
    Ja ho veus, sempre ens volen fer combregar amb rodes de molí. De vegades és molt sa ser un cagadubtes.
    Que tinguis unes bones festes!

  • Excel·lent![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-12-2019 | Valoració: 10

    Joan, m'has sorprès molt positivament amb aquest relat, mig real, mig filosòfic. És un assaig de primera, un seguit de reflexions, amb el teu to humorístic que espero no perdis mai, que fan pensar molt i molt. Rep una forta abraçada de l'Olga i l'Aleix des de Ribes de Freser, i et desitgem que passis un molt bon Nadal!

    Aleix

  • Bones reflexions[Ofensiu]
    Pallars | 19-12-2019

    Mira, m'has fet pensar força amb tot el que dius. I aquell que diu que té una fe cega en... m'imagino que ha de ser el súmmum, no? O potser encara ho embolico més...
    En fi, dubtar no deixa de ser una bona cosa, segons el meu parer.
    Salutacions!

  • SrGarcia | 17-12-2019

    Et diria que l'amor és un acte de fe, però com que sóc tan poc sentimental, no t'ho dic.

  • Bon relat.[Ofensiu]
    cuidador_d-ossets | 17-12-2019 | Valoració: 8

    Jo vaig anar a un colegi públic (ara tinc només 42 anys) i no vaig passar per això. No obstant, vaig tenir ara ex-amics religiosos i eren com que bastant fanàtic quan li tocàvem la fe o ens la volíen tocar.

    Està bé que compartiu això.

    Jo també sóc bastant dutbós en moltes coses, però crec en la filosofia i en l'especulació, que a vegades és (la filosofia) religiosa i a vegades no.

    Ens veurem per aquí, que tinc pressa. Una abraçada.

  • Dubtes...[Ofensiu]
    brins | 16-12-2019 | Valoració: 10

    M'has fet recordar molts moments de la meva infantesa, Joan. Jo també vaig anar a un col·legi "d'hermanes", i recordo molt bé tot els dubtes que em ballaven pel cap. Vull que sàpigues que aquest relat m'ha agradat força. Hi has sabut abocar sentiments molt íntims a més d'imaginació.
    Que passis unes bones festes!

    Pilar

Valoració mitja: 9.6

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

113 Relats

1198 Comentaris

142239 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.