Aniversari [3] Una actuació estel·lar

Un relat de: Joan Gausachs i Marí
Quins avis es resisteixen a les actuacions dels seus nets en els col·legis respectius pels volts de Nadal... i a més si aquests tenen la tendra edat dels 3, 4 anys?

Doncs nosaltres, la meva dona i jo, tampoc vam poder resistir-ho. Aquell any, un dels nostres nets tenia 3 anys i mig i, naturalment era la primera vegada que participava en aquests tipus d’esdeveniments.

En la primera actuació sortiren un grupet a cantar una Nadala, el nostre net no hi era, però tímidament i amb cara de satisfacció, va aparèixer en un cantó de l’escenari, vestit de pastoret, i amb una rialla d’orella a orella i allà es va quedar l’angelet ben convençut que no el veia ningú.

Vingueren més actuacions de cants de Nadales, de quadres plàstics, de petits balls i en totes passava el mateix, ell apareixia al mateix cantó i, almenys per a nosaltres, omplia l’escenari.

L’últim quadre, però, representava el naixement i aquí sí que havia de sortir-hi, però noi! La pobreta noia més grandeta que li feia de mare no va poder de cap de les maneres que sortís a l’escenari... la por escènica li va entrar i no es va veure capaç de sortir i que el “veiessin”.

——————
Escrit el dijous 16/01/2020
Revisat el mateix dia... Gràcies Pilar!

Comentaris

  • Somriures de tendresa[Ofensiu]
    Pallars | 22-01-2020

    Això és el que he experimentat tot llegint el teu relat. Sembla mentida els efectes de la timidesa com ens desperten els sentiments de comprensió i tendresa, i més encara si els protagonistes són petits éssers tan estimats.

  • els nostres petits nets[Ofensiu]
    Rafael P. Lozano | 21-01-2020 | Valoració: 10

    Com sempre, amic Joan, té un contingut humorístic i a aquest petit relat s'afaxeix la tendresa que a tots ens fa un nen de tres anyets. I sobre tot quan es tracta d'un propi net, Un cop més et felicito pel teu art al escriure

  • La rialla[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-01-2020 | Valoració: 10

    M'imagino perfectament el teu nét, amagat en un costat de l'escenari, amb una rialla encomanadissa, magnífic. Els nanos són la naturalitat en tendre. Una situació ben real, on tots hi podem veure els nostres néts o nebodets o els petits monstres que no paren de bellugar-se. Ja li passarà aquesta por escènica, n'estic segur. Una forta abraçada, Joan!

    Aleix

  • Una anècdota per recordar...[Ofensiu]
    brins | 19-01-2020 | Valoració: 10

    Que malament que es passa quan t'agafa la por escènica...però estic segura que el teu net a poc a poc la podrà superar, tot és qüestió d'experiència i de temps...
    Molt ben explicat aquest record, Joan, com tots els que ens expliques.

    Una abraçada,

    Pilar

  • Quina emoció[Ofensiu]
    Materile | 18-01-2020 | Valoració: 10


    És curiós veure que les ganes de fer una actuació no supera la vergonya o , com diuen ara, la por escènica. Tots en tenim, però ells tenen pànic!

    Un relat molt ben escrit!!

    Gràcies pel teu comentari. Una forta abraçada!

    Materile

  • Com l'entenc![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 17-01-2020

    El comprenc tan bé al teu nét! Imposa molt això de sortir a l'escenari davant de tothom.
    Però vosaltres contents que ja el vau veure prou estona.
    Gràcies per llegir i comentar sempre, Joan, fins al proper mes-relat!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

112 Relats

1192 Comentaris

141459 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.