frederic

29 Relats, 66 Comentaris
15793 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Barcelona 1963. El meu primer premi literari el vaig guanyar al concurs que l'escola va convocar per St Jordi quan feia 3r de BUP. El meu últim premi també. Això sí, el vaig rebre de mans del meu professor Francesc Garriga i Barata (premi Carles Riba 2012). El Sr Garriga em deia que escrivís, que escrivís molt. Amb el consell del Sr Garriga vaig fer el que tots els adolescents fan amb els consells dels seus bons professors i em vaig dedicar a la música. Actualment sóc professor de música de secundària, feina certament gratificant, i aconsello els meus alumnes adolescents que facin molta música. A part d'això, i ara que els meus fills comencen a ser grans (només la petita fa una mica de música), jo vaig trobant temps per pensar en el Sr Garriga, llegir-lo i escriure... una miqueta. La meva activitat literària és purament terapèutica i em permet, juntament amb l' humor i la natació, mantenir la ment en un equilibri suficientment estable i el tarannà en uns mínims acceptables de civilitat.
Au!

fblanco@xtec.cat

Últims relats de frederic

Últims comentaris de l'autor

  • frederic | 17-01-2016

    Caram, Montse...!

    Gràcies pel teu comentari. Una abraçada.

    Frederic

  • frederic | 20-12-2015

    Gran hermenèutica del text de Mateu. Els ho hauries d'enviar a més d'un bisbe.
    Bon Nadal, ninona.

  • frederic | 17-11-2015

    Potser si no haguessis rebutjat l'Ernest ara no seria un faquir mobilòfag. Esclar, no m'estranya que et sentis una mica culpable.
    Algun dia ens explicaràs en quines circumstàncies no vas veure tan clar que en Mateu fos una bona opció? Segur que ens faries passar una altra bona estona.
    Fins la propera.

  • frederic | 17-11-2015

    L'Aina quina nena tan femenina (i no ho dic pel fet de remenar cassoles i parar taula), i en Marc quin nen tan nen.
    Enhorabona.

  • frederic | 17-11-2015

    m'ho veig venir. M'agradaria que quan m´arribés fos capaç de convertir-ho en coses belles com el teu relat.
    Gràcies.

  • frederic | 17-11-2015

    connexió de mite i realitat. Felicitats pel teu relat.

  • frederic | 17-11-2015

    sobretot el plantejament. M'imagino passejant per un cementiri solitari i escoltant de tant en tant els cinc tons procedents de l'interior d'un nínxol, ara d'aquell altre...
    Felicitats pel teu relat.

  • frederic | 02-11-2015

    Molt content de retrobar-te. No sóc massa de comentar ni d'agrair els comentaris que em fan. Reconec que en això potser sóc massa esquerp i necessito millorar. M'hi esforçaré una mica. T'agraeixo els teus comentaris. Llegir els teus relats en els seus múltiples registres és un plaer. I ara, sabent la veu i el rostre que hi ha al darrera, sonen d'una altra manera.
    Una abraçada
    Frederic

  • frederic | 21-10-2015

    ocasionalment havia engrunat el blat de moro a mà fins fer-me ampolles als polzes. Gràcies per fer-m'ho reviure.

    Una abraçada.

  • frederic | 06-09-2015

    Enhorabona.

  • frederic | 11-03-2015 | Valoració: 10

    em sap greu.

  • frederic | 11-03-2015

    em sap greu.

  • frederic | 11-03-2015

    em sap greu.

  • frederic | 04-02-2015

    Estimar de debò és un miracle

  • frederic | 12-12-2014

    Sóc professor, treballo amb adolescents i "us juro que no sempre és fàcil". Malgrat la distància professional, treballant he tingut sensacions similars a les de l'estilista. Felicitats pel teu relat i gràcies pel teu comentari. És molt gratificant saber que hi ha qui frueix dels escrits d'hom.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: