frederic

33 Relats, 76 Comentaris
17467 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:

fblanco@xtec.cat

Últims relats de frederic

Últims comentaris de l'autor

  • frederic | 06-08-2020

    No sé si n'ets conscient, però el teu relat produeix un cert efecte erotitzant malgrat no ser del gènere. Mostra una dona capaç d'afrontar una crisi mitjançant la interiorització crítica i reflexiva. Amb l'autoestima prou ferma com per no haver de recórrer a la urgència d'exposar-se al "mercat" per trobar un tapaforats i fugir del buit que deixen les absències. Capaç de trobar en determinades soledats, sense excloure l'ajut dels qui t'estimen, aliances per elaborar dols pacientment, i fer una posta a punt per poder regenerar relacions saludables des de la fortaleses recíproques i entre iguals, relacions constructives i il•lusionants, alliberades de narcisismes afeblidors. Sí, tot això que tan bé expliques dóna la imatge, com et deia, d'una dona molt interessant.
    Salut.

  • frederic | 17-01-2016

    Caram, Montse...!

    Gràcies pel teu comentari. Una abraçada.

    Frederic

  • frederic | 20-12-2015

    Gran hermenèutica del text de Mateu. Els ho hauries d'enviar a més d'un bisbe.
    Bon Nadal, ninona.

  • frederic | 17-11-2015

    Potser si no haguessis rebutjat l'Ernest ara no seria un faquir mobilòfag. Esclar, no m'estranya que et sentis una mica culpable.
    Algun dia ens explicaràs en quines circumstàncies no vas veure tan clar que en Mateu fos una bona opció? Segur que ens faries passar una altra bona estona.
    Fins la propera.

  • frederic | 17-11-2015

    L'Aina quina nena tan femenina (i no ho dic pel fet de remenar cassoles i parar taula), i en Marc quin nen tan nen.
    Enhorabona.

  • frederic | 17-11-2015

    m'ho veig venir. M'agradaria que quan m´arribés fos capaç de convertir-ho en coses belles com el teu relat.
    Gràcies.

  • frederic | 17-11-2015

    connexió de mite i realitat. Felicitats pel teu relat.

  • frederic | 17-11-2015

    sobretot el plantejament. M'imagino passejant per un cementiri solitari i escoltant de tant en tant els cinc tons procedents de l'interior d'un nínxol, ara d'aquell altre...
    Felicitats pel teu relat.

  • frederic | 21-10-2015

    ocasionalment havia engrunat el blat de moro a mà fins fer-me ampolles als polzes. Gràcies per fer-m'ho reviure.

    Una abraçada.

  • frederic | 06-09-2015

    Enhorabona.

  • frederic | 11-03-2015 | Valoració: 10

    em sap greu.

  • frederic | 11-03-2015

    em sap greu.

  • frederic | 11-03-2015

    em sap greu.

  • frederic | 04-02-2015

    Estimar de debò és un miracle

  • frederic | 27-11-2014

    En el meu cas és al contrari; els bolets són l'excusa i aquesta passejada tan sensorial és el premi. Gràcies pel teu relat, Imma, i pel teu comentari tan motivador.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: