Vidres trencats

Un relat de: brins

Que fosca m'és aquesta casa...De mica en mica, ha anat perdent la llum per passadissos de nits fredes i buides, trista davallada per la vall on el cos reposa després de perdre la felicitat. El llit, ara, m’és gèlid i les estances, badívoles; massa àmplies per a una sola persona…

De tant en tant, em trenquen l’ obscuritat unes trucades telefòniques que em porten caliu i celístia, les dels meus fills.“Com estàs, mare?”, em pregunten sempre, i el meu hivern troba fugida podent parlar amb ells durant uns quants minuts, podent recordar com és la flaire del mar o el gust de les maduixes. A vegades, goso queixar-me de com és de trista la meva solitud, però callo aviat, m’adono que aquest tema no agrada gaire… En acabar cada conversa, el cor em protesta insatisfet, hauria volgut tenir durant més estona la música de la veu dels fills, hauria desitjat que el color del somni no es diluís tan aviat.

Sentint que davallo aigua avall d’un riu que desemboca en mar d’onades immòbils, pinto, de tant en tant, aquarel.les de colors; somnio que aviat podré viure acompanyada… però els pigments se m’esvaeixen aviat, em recorden que a cap altra casa no hi tinc un espai que m’esperi i que les trucades telefòniques han de ser el bàlsam que m'acaroni l'ànima.

El paisatge hivernal ha de continuar trencant els vidres del meu vespre…

Comentaris

  • Invitació "Comuniquem-nos!"[Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda

    Com a finalista del VI Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio
    ens complau convidar-te a la II Trobada ARC de Literatura en Català
    i a l'acte de lliurament de premis i presentació del llibre "Comuniquem-nos",
    on es faran públics els premis principals del concurs.

    Invitació

    Associació de Relataires en Català (ARC)

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Comuniquem-nos!” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, i per tal d’avançar feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COMUNIQUEM-NOS!, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Comuniquem-nos!” que s’editarà a finals de 2016 mitjançant una plataforma digital de publicació.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ...............................................................

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Magnífic[Ofensiu]
    Naiade | 18-01-2016 | Valoració: 10

    Un relat que remou l'ànima. Com comuniques Pilar! Admiro com saps fer-nos arribar aquests sentiments tan profunds, sentits, reals i plens d'enyorança, amb exquisides paraules.
    Una forta abraçada

  • Hola brins[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 04-12-2015 | Valoració: 10

    Entre per felicitar-te, encara que un poc tard. El teu relat em va semblar, com tots els teus, molt bo. la mirada delicada, eixe punt contingut i emocionant. La humana condició de la dona mare i la prosa tan bella. És fàcil deixar-se portar, de la teua mà, per les parets i per l'ànima del teu personatge. Una abraçada. Si vols, al menys a mi m'agradaria, però només si tu vols, que entrares al Repte.

  • Tristor[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 01-12-2015

    Gairebé la veig, aquesta casa que s'ha fet gran en buidar-se de fills, de sorolls. Gairebé sento el riiiing que trenca el silenci i la solitud. I la tristor que torna a sentir la teva protagonista en penjar l'auricular.
    Gràcies, Brins, pels teus comentaris.

  • Fa dies...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 01-12-2015 | Valoració: 10

    Fa dies, uns quants, que vaig llegir aquest curt i gran relat que ens parla de tants sentiments. No vaig saber trobar les paraules adequades per a fer un, encara que fos petit comentari... i crec que per més que m’hi esforci no les sabré trobar...
    —Joan—

  • Trista bellesa[Ofensiu]
    Vicent Terol | 28-11-2015 | Valoració: 10

    Prosa poètica, text impecablement escrit, retrat d'un estat d'ànim, d'un moment vital, d'una situació. Per alguna raó, de vegades hi ha bellesa en la tristesa.

    Molt bé, com sempre, brins.

  • Això que expliques[Ofensiu]
    frederic | 17-11-2015

    m'ho veig venir. M'agradaria que quan m´arribés fos capaç de convertir-ho en coses belles com el teu relat.
    Gràcies.

  • Un relat[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 16-11-2015

    tendra i emotiu molt ben explicat (com és habitual en els teus contes).

  • molt bonic i tendre[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 16-11-2015 | Valoració: 10

    Tu si que escrius be.Es precios i entendreix . Gràcies per comentar els meus
    pobres relats.
    Et seguiré llegint.
    Montse

  • La trista solitud[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 12-11-2015 | Valoració: 10

    Has descrit perfectament el sentiment que experimenta una persona que ha perdut el món que l'envoltava i es troba buida en una casa encara més buida. La vellesa, la solitud, la nostàlgia del temps passat és quelcom que sentim o sentirem tots si no ens muntem un món nostre en el que no hàgim de dependre de les telefonades dels fills o d'allò que havia estat la nostra vida anterior. Hem d'aprendre a viure d'una altra manera, amb noves activitats, amb noves il·lusions que ens facin vibrar i no ens ensorrin en la desesperança.
    La vellesa és una bona ocasió per a fer tot allò que no havíem pogut fer quan la feina ens desbordava. Per exemple, escriure relats tan magnífics com el que ens has regalat. Ep, que no t'estic dient vella, eh? Parlo del teu personatge.

    Una abraçada

  • És ...[Ofensiu]
    Bonhomia | 12-11-2015 | Valoració: 10

    ... un relat especialment molt bonic, i també molt ben construït, d'un émfasi sentimental que es fa molt proper i arriba al cor i on cada paraula i cada detall omplen i no hi deixen cap buit. Felicitats per aquest relat, és un d'aquells que corprenen.


    Sergi : )

  • Merci ...[Ofensiu]
    Bonhomia | 12-11-2015

    ... pel comentari, Pilar. Exacte, a l'adolescència, l'amor és un misteri no descobert, encara que ens creiem segurs de que estem enamorats.


    Sergi : )

  • Trucades dels fills[Ofensiu]
    Cris Pradillo | 07-11-2015

    Em sento igual però de l'altra banda, un relat preciós, per cert!
    Visc lluny d'on viuen els meus pares i en cada trucada m'agradaria poder expressa'ls-hi l'important i el pressent que els tinc dins la meva vida. No obstant, no sempre m'és possible i moltes trucades es queden en respostes una mica indiferents que disten molt del meu jo.

  • L’alegria dels fills[Ofensiu]
    Eloi Miró | 04-11-2015 | Valoració: 10

    L’alegria dels fills

    Els fills sempre porten l’estiu, el caliu de la vida!
    És un relat molt i molt bonic! Em fascina les sensacions expressades a través dels sentits com: “ i el meu hivern troba fugida podent parlar amb ells durant uns quants minuts, podent recordar com és la flaire del mar o el gust de les maduixes”

    Una abraçada de nou

    Francesc E

  • Quina sana enveja em fas[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 04-11-2015 | Valoració: 10

    Un relat precios, com expreses sentiments i moments de la vida. M´agrada tant
    llegir-te.
    Montse

  • La darrera frase[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 04-11-2015 | Valoració: 10

    I començo el comentari per la darrera frase del relat: és impressionant! Acabar un relat amb una frase així de preciosa, així de contundent és bestial. tot el relat ho és, tot el relat traspua una emotivitat i una melancolia corprenedora. La soledat és potser el mal d'aquest segle XXI, massa farcit de tecnologies del jo. Una abraçada, Pilar.

    Aleix

Valoració mitja: 10