DIGUI?

Un relat de: E. VILADOMS
Fa un dia agradable aquest setze de setembre. Assegut a l'ombra del til·ler, en Marc posa una palada rere l'altra a la galleda, amb la màniga eixuga la barreja de mocs i sorra que té sota el nas. Mira al seu voltant i se sent perdut enmig d'aquell pati gran i ple de bates de ratlles virolades, com la seva.
-Vols venir al tobogan?
És l'Aina qui el convida. La seva veu, segura com la palmera del pentinat, traspua la veterania que donen un parell d'anys a la llar d'infants. La nena s'esmuny dins la cua que espera el seu torn, puja escales amunt i llisca per la rampa en forma de drac entre rialles. En Marc no es belluga ni respon, aferra amb més força el mànec de la pala vermella i continua amb la tasca d'omplir, buidar, tornar a omplir... Quan van al parc, el pare l'enfila amb els seus braços forts fins dalt de tot del tobogan i la mare l'espera al final de la baixada. Un parell de llagrimetes acaben trobant la pasta resseca de sorra i mocs de les galtes.
La mestra pren el Marc de la mà i, rere ell, es forma una corrua de menuts agafats per les puntes de les bates de ratlles virolades. Dins l'aula, el "tren" es desfà i els seus "vagons" es dispersen pels diferents espais de joc.
Un antic armari, recuperat i pintat de colors llampants, fa de cuineta. L'Aina remena cassoles, para taula i vol fer menjar sopes a en Marc que encara no ha parat de somicar. Ell no li fa cas; de fet, en aquells moments, no fa cas de res del que té al voltant. La nena no es dóna per vençuda.
-Digui? Sí, sí, és aquí, ara li passo.
L'Aina allarga a en Marc la carcassa d'un telèfon sense fils que ha descobert entre els estris de la cuineta.
-És la teva mama. Diu que et mengis les meves sopes que et vindrà a buscar d'aquí una estona.
En Marc engrapa l'aparell i va fent que sí amb el cap, amb la mà lliure pren la cullera de plàstic vermell i fa veure que engoleix el cuinat de l'Aina.

Comentaris

  • Invitació "Comuniquem-nos!"[Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda

    Com a finalista del VI Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio
    ens complau convidar-te a la II Trobada ARC de Literatura en Català
    i a l'acte de lliurament de premis i presentació del llibre "Comuniquem-nos",
    on es faran públics els premis principals del concurs.

    Invitació

    Associació de Relataires en Català (ARC)

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Comuniquem-nos!” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, i per tal d’avançar feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COMUNIQUEM-NOS!, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Comuniquem-nos!” que s’editarà a finals de 2016 mitjançant una plataforma digital de publicació.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ...............................................................

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Que n’és de bonica la infància...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 01-12-2015 | Valoració: 10

    Que n’és de bonica la infància. L’he llegit amb un somriure tota l’estona, llàstima que duri tan poc, però el microrelat ja ho té això... curt, curt però en aquesta ocasió, el regust de la seva lectura és sensiblement més llarg que la durada de l’escrit.
    —Joan—

  • Un relat deliciós[Ofensiu]
    brins | 01-12-2015 | Valoració: 10

    M'ha encantat aquesta història, és preciosa. Mereixia quedar finalista pel que explica i per com ho explica. M'has permès veure aquests nens amb batetes virolades i m'has fet tornar a sentir el món màgic dels jocs; aquests jocs que, a vegades, ens supleixen moltes de les coses bones que la vida no ens pot oferir...

    Pilar
    .

  • Boníssim[Ofensiu]
    Materile | 20-11-2015 | Valoració: 10

    Un relat molt expressiu i delicat. Quin parell de críos, i quina psicología, la nena. Els dos saben que no és veritat, però fan la comèdia.
    M'ha agradat molt.
    Materile

  • Amb ulls d'infant[Ofensiu]
    Carme_ | 20-11-2015

    T'has posat en la pell del pobre nen, i la petita troba la forma de comunicar-se amb ell, sabent el que pot sentir.
    I tu ens ho transmets molt bé.
    Un enfoc diferent al tema de les trucades.
    Una abraçada.
    Carme.

  • quina colla![Ofensiu]
    Endevina'm | 18-11-2015

    Molt agradós relat, d'un món que se'ns escapa dels dits, i que a tu t'ha fugit per les tecles de l'ordinador. Molt agradable i fàcil de llegir i una mostra de la realitat que ens envolta amb el detall del telèfon sense fils, quina nena més espavilada!

    Felicitats pel relat i bona feina!

    Fd'AG

  • Que bonic[Ofensiu]
    frederic | 17-11-2015

    L'Aina quina nena tan femenina (i no ho dic pel fet de remenar cassoles i parar taula), i en Marc quin nen tan nen.
    Enhorabona.

  • La infància[Ofensiu]

    La dolçor de la infància es veu plenament reflectida en aquest relat, i molt interessant la imatge del telèfon sense fils que calma la marranada del nen que arriba per primer cop a l'escola. Felicitats pel relat i molta sort en aquesta nova edició del concurs.
    Edgar

  • Una mestra[Ofensiu]
    Mª Rosa Pi Piqué | 14-11-2015 | Valoració: 10

    Un relat amb anyorança. Excel.lent!

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 12-11-2015 | Valoració: 10

    Un relat original
    Montse

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de E. VILADOMS

E. VILADOMS

70 Relats

778 Comentaris

80498 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Aprenent de relataire.
Gràcies a totes i a tots els qui passeu per aquí.