Castells de sorra

Un relat de: frederic
En Gelet -l'Àngel-, tan petitó i ja és tot un Calatrava. Es passa els matins d'estiu a la platja torrant-se el clatell al sol tot jugant als castells de sorra. Primer la torre de l'homenatge que apareix de sota el motlle del cubell com si s'obrís el teló; hi forada ulls de bou afonant-hi l'índex amb molt de compte, i l'encercla, juntament amb el pati d'armes, amb una llarga cresta d'arena a mode de muralla i un fossat d'aigua salada. Un pont fa de pas entre la desolació de l’erm sorrenc i l'aixopluc de la fortalesa. Sobre la torre hi planta, erecte perquè pugui ser albirat des dels confins de la comarca, un bastonet de gelat trobat entre la sorra. Tot d'una en Gelet agafa la pilota i se'n va després d'esbotzar el pont amb una forta trepitjada, d'ensorrar la torre amb l'altre peu, i d'obrir d'una puntada un gran esvoranc a la cara est -just el flanc més vulnerable- de la muralla. "Niñoo!" remuga un banyista molest.

Dues llepades de mar fan la resta de la feina convertint tota aquella desfeta en suaus runes mal dissimulades pel pas dels segles.

Ja mai més el gep i els picarols de Yorick el bufó podran fer passadores les vetllades de les llargues nits d'hivern a la cort; ni el trobador podrà visitar l'alcova de la seva dama per abandonar-la en sentir els primers ocells cantar l'alba; ni la comtessa amb els escuders i servents podrà atendre el repòs del seu senyor que ja torna de fer la guerra amb Saladí, l’infidel de Terra Santa. I l'innocent cavaller Perceval en la seva tenaç cacera del Graal haurà de passar de llarg per sobre d'aquelles runes que, fent l'orni, seguiran guardant zelosament el Sant Calze en les seves entranyes juntament amb algun bastonet de gelat. Només un condemnat i un gripau han sobreviscut a la còlera d’en Gelet. El reu, tancat als calabossos i atrapat sota tones d'enderrocs, pateix una mort lenta, silent i sense dol, com mort de lluna. El gripau ja mai podrà deixar de ser gripau.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

frederic

29 Relats

66 Comentaris

15970 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Barcelona 1963. El meu primer premi literari el vaig guanyar al concurs que l'escola va convocar per St Jordi quan feia 3r de BUP. El meu últim premi també. Això sí, el vaig rebre de mans del meu professor Francesc Garriga i Barata (premi Carles Riba 2012). El Sr Garriga em deia que escrivís, que escrivís molt. Amb el consell del Sr Garriga vaig fer el que tots els adolescents fan amb els consells dels seus bons professors i em vaig dedicar a la música. Actualment sóc professor de música de secundària, feina certament gratificant, i aconsello els meus alumnes adolescents que facin molta música. A part d'això, i ara que els meus fills comencen a ser grans (només la petita fa una mica de música), jo vaig trobant temps per pensar en el Sr Garriga, llegir-lo i escriure... una miqueta. La meva activitat literària és purament terapèutica i em permet, juntament amb l' humor i la natació, mantenir la ment en un equilibri suficientment estable i el tarannà en uns mínims acceptables de civilitat.
Au!

fblanco@xtec.cat