Allô, aquí l’Hades!

Un relat de: rautortor
Obsessionat amb les utopies dels esotèrics i dels promotors de paradisos més enllà de la mort, l’Eusebi Albert, cada vegada que moria un amic seu, li col·locava, d’amagat, un mòbil al taüt. El seu propòsit era descobrir i comprovar en directe què hi havia a l’altra banda del traspàs mortal. Aleshores, ple d’inquietud, marcava pausadament els números del mòbil i esperava fins a cinc tons aguantat-se l’alè. Si no contestava ningú –de fet, mai ningú no havia contestat– ho deixava córrer, no sense un profund sospir de decepció.
El dia que va morir el Lluís, un amic de tota la vida amb qui, ocasionalment, havia compartit les seves idees i estratègies, va posar en pràctica el protocol de costum. Aquesta vegada, però, va deixar el mòbil ben fermat a la part exterior de la butxaca del pantaló de manera que no li resultés difícil d’agafar-lo, arribat el cas.
Més impacient que mai, el mateix vespre del sepeli va teclejar amb molta cura i determinació els números tant zelosament guardats en la memòria. Sis, sis, sis, tres, tres, tres, nou... Mentre anaven sonant els diferents tons, l’estat d’excitació de l’Eusebi creixia gradualment. Un, dos tres...

–Digui!, se sentí clar i net a l’auricular.
El sobresalt va provocar que el cor de l’Eusebi fes un triple salt mortal. Amb els ulls fora de les òrbites, se li alterà la respiració, li tremolaven les mans i les cames, tot ell estava fora de si.
–Lluuuís?, va deixar anar amb un nus a la gola.
–Sí, sóc jo, qui em truca?
–L’Eu..sebi. On, on ets?
–Al cementiri, on vols que sigui?
–...
-Ei, que hi ha algú?
–...
Res de res. L’Eusebi, a causa de la forta impressió, havia caigut desmaiat, pàl·lid, gairebé exànime.


A l’altra banda de l’aparell, Lluís Mallat, l’enterramorts, que s’havia apropiat del mòbil i havia contestat d’esma, en veure’s descobert enterrà el telèfon a la primera fossa que va trobar.

Comentaris

  • Invitació "Comuniquem-nos!"[Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda

    Com a finalista del VI Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio
    ens complau convidar-te a la II Trobada ARC de Literatura en Català
    i a l'acte de lliurament de premis i presentació del llibre "Comuniquem-nos",
    on es faran públics els premis principals del concurs.

    Invitació

    Associació de Relataires en Català (ARC)

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Comuniquem-nos!” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, i per tal d’avançar feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COMUNIQUEM-NOS!, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Comuniquem-nos!” que s’editarà a finals de 2016 mitjançant una plataforma digital de publicació.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ...............................................................

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Divertit,[Ofensiu]
    frederic | 17-11-2015

    sobretot el plantejament. M'imagino passejant per un cementiri solitari i escoltant de tant en tant els cinc tons procedents de l'interior d'un nínxol, ara d'aquell altre...
    Felicitats pel teu relat.

  • Molt divertit!![Ofensiu]

    Enhorabona!! Molt divertit i molt ben resolt. Que l'enterramorts i el cadàver comparteixin el nom és tot un encert. M'ha encantat. Evidentment, que em recordi Calders ès un punt molt positiu.

  • Molt divertit!![Ofensiu]

    Enhorabona!! Molt divertit i molt ben resolt. Que l'enterramorts i el cadàver comparteixin el nom és tot un encert. M'ha encantat. Evidentment, que em recordi Calders ès un punt molt positiu.

  • Fantàstic![Ofensiu]

    Un relat molt portador i divertit, al més estil calderià, que es pren la mort amb humor. De fet, m'ha recordat molt a un relat de "Invasió subtil i altres contes", "No s'admeten corones", que també implica un telèfon i un mort. Felicitats pel relat, ens anem llegint en aquesta nova entrega ^_^
    Edgar

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 14-11-2015 | Valoració: 10

    Quina por renoi
    Montse

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

160 Relats

541 Comentaris

94594 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.