EL FAQUIR

Un relat de: Montse Guillén Galimany
Aquell vespre, no hi havia res d’interessant a la televisió. El comandament a distància anava arbitràriament d’un canal a un altre per no perdre el costum. Els nens volien mirar una sèrie americana, de la qual repetien contínuament els mateixos capítols. En Mateu preferia una pel•lícula d’acció i jo només volia que arribessin a un acord.
A tot això, vam anar a topar amb un d’aquests programes que posen a prova diverses habilitats dels concursants. En aquell moment, davant d’un jurat i un públic que corejava a la mínima el nom dels participants, va aparèixer un personatge curiós, amb una indumentària que no us sabria dir si recordava un pirata o un soldà. Van dir que era un faquir; no en podria repetir el nom, perquè era impronunciable.
Després d’oferir l’actuació que tots esperaven (agulles llargues i esmolades travessant-li diverses parts del cos ; una torxa que semblava haver-li de rostir la llengua i el llit de claus que no hi pot faltar… ) una hostessa amb faldilla curta, bona pitrera i somriure que venia de sèrie va aparèixer amb un mòbil i una gran maça. Ara sí que ens tenia ben intrigats…
Tot d’una, el faquir va posar el telèfon damunt una tauleta i el va colpejar amb totes les seves forces. A cada cop anava obrint més els ulls i un somriure gairebé sàdic se li abocava als llavis. Quan el va deixar ben destrossat, va començar a menjar-se cada cargol, cada engranatge d’aquell mecanisme… Un calfred em va recórrer l’espinada quan vaig reconèixer la ganyota que li estrafeia el rostre. I, darrere aquella disfressa de carnestoltes de poble, vaig veure-hi l’Ernest, aquell noiet de l’esplai que vaig rebutjar i que en un SMS em va prometre que trobaria la manera de fer-m’ho pagar. Aquells cops i aquelles deglucions metàl•liques eren, potser, l’execució metafòrica d’una sentència que es corresponia amb el veredicte de culpabilitat. Vaig veure més clar que mai que en Mateu havia estat una bona opció.

Comentaris

  • Invitació "Comuniquem-nos!"[Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda

    Com a finalista del VI Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio
    ens complau convidar-te a la II Trobada ARC de Literatura en Català
    i a l'acte de lliurament de premis i presentació del llibre "Comuniquem-nos",
    on es faran públics els premis principals del concurs.

    Invitació

    Associació de Relataires en Català (ARC)

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Comuniquem-nos!” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, i per tal d’avançar feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COMUNIQUEM-NOS!, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Comuniquem-nos!” que s’editarà a finals de 2016 mitjançant una plataforma digital de publicació.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ...............................................................

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • I va sonar[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-11-2015 | Valoració: 10

    Un cop acabada la funció el faquir es va ficar la mà per la gola i va despenjar. Qui és? Era ella, que plorava i volia tornar enrere el temps. Ell no sabia què dir. Va fer un rotet, tapant-se la boca i li digué: aquest relat m'ha encantat, m'ha fet riure i m'ha fet pensar en com pot acabar la historia aquesta dels mòbils i la mare que els va parir! Una abraçada, Montse.

    Aleix

  • Ostres!![Ofensiu]
    Materile | 24-11-2015

    Això sí que és tenir un bon estómac! Un relat divertit i àgil. Un bon relat!

    Materile

  • Això no es fa![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 22-11-2015

    Coi, Montse, això no és pot fer! Rebutjar un pretendent per SMS, sense donar la cara.
    Mira en què l'has convertit: un faquir menjador de mòbils. Amb la quantitat de coses tòxiques i contaminants que porten! ;)

  • no se sap mai![Ofensiu]
    Jaume Dargó | 18-11-2015

    El faquir o un fantasma del passat!
    Bona narrativa, àgil i divertida. M'agrada aquest estil teu, m'he llegit el relat d'una tirada, que no costa gaire, ja ho sé, són curts aquests micros, però aquesta història té molla, i en els micros la gràcia és aquesta, que no quedi en pura anècdota, i si a més a més, està escrita tan correctament, encara millor, ja que això anima a seguir llegint-te.

    Bona feina Montse!


    Fd'AG

  • Molt divertit, Montse.[Ofensiu]
    frederic | 17-11-2015

    Potser si no haguessis rebutjat l'Ernest ara no seria un faquir mobilòfag. Esclar, no m'estranya que et sentis una mica culpable.
    Algun dia ens explicaràs en quines circumstàncies no vas veure tan clar que en Mateu fos una bona opció? Segur que ens faries passar una altra bona estona.
    Fins la propera.

  • Un relat d'allò més divertit![Ofensiu]
    Eloi Miró | 13-11-2015

    M’ha agradat i m’ha fet passar una bona estona. Descrius amb agilitat tota la trama aconseguint que el lector entri en una carrer per a arribar a la meta. Tot per un final premiat amb un somriure.

    Salutacions i molt de gust. Et llegiré (i et poso a preferits per no perdre'm cap publicació!)

    Francesc E

  • No puc competir[Ofensiu]
    Edgar | 11-11-2015 | Valoració: 10

    Després de les vacances tornem a l'activitat una mica rovellats. Bé, segons sembla ALGUNS ho fem perquè tu has arribat en plena forma. Després del teu costarà escriure alguna cosa. M'ha agradat molt

  • Fantàstic![Ofensiu]

    Un relat magnífic Montse! Original i divertit, que no pot evitar fer-te dibuixar un somriure burleta als llavis. Una estrena immillorable!
    Edgar

  • Genial![Ofensiu]
    Guiomar | 09-11-2015

    Quina imaginació Montse! M'ha encantat!

  • molt bo [Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 09-11-2015 | Valoració: 10

    Es un relat magnific
    Montse

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Montse Guillén Galimany

16 Relats

119 Comentaris

12025 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Vaig nèixer a Barcelona el 1968. Des de sempre m'ha agradat escriure, però fins ara em costava trobar els moments per fer-ho entre la voràgine quotidiana.
Sóc professora de secundària i aprenent de relataire.
Moltes gràcies per llegir-me i per permetre que us llegeixi.
Una abraçada.

montseguillen01@gmail.com