Amor de mare

Un relat de: crohnic
Malgrat tenir dos fills més, l’Eugeni era la nineta dels ulls de la mare. Segurament, el fet de ser el més petit dels tres germans i sobretot la gran similitud física amb el seu pare –desaparegut sense deixar rastre quatre anys enrere- el feien ser el nen consentit de la mare.

Tot i que ja no era una criatura, acabava de complir vint-i-dos anys, la dona seguia defensant-lo enfront de les barbaritats que es proferien d’ell. L’havien acusat de robar els pernils del celler de l’avi Tomàs, de saquejar la nevera dels veïns del primer tercera i inclús d’endur-se les gallines de la senyora Pietat. “Calúmnies!”, protestava la mare amb convicció. Havien sigut nombrosos els amics que, amb molta mà esquerra, li havien insinuat que el seu fill patia un trastorn compulsiu amb el menjar. Res l’enfurismava tant com aquelles injúries.


Tot just avui la mare de l’Eugeni comença a creure les acusacions de la gent i posa en dubte el que fins llavors havia defensat amb vehemència. “A vegades l’amor d’una mare origina una visió distorsionada de la realitat”, pensa la desafortunada dona mentre intenta, de manera infructuosa, afluixar la soga que la lliga de mans i peus a la cadira de la cuina.

L’Eugeni s’apropa a la mare, la desvesteix completament i, ajudat per una esponja de bany amb mànec de plàstic, la neteja a fons. Després l’amaneix amb oli, sal i un rajolí de balsàmic de Mòdena i la complementa amb una guarnició de verduretes que reparteix per tot el cos. Un calfred recorre el cos nu de la mare quan veu que l’Eugeni engega el forn a la temperatura màxima i esmola el ganivet de tallar carn.

Les llàgrimes s’intensifiquen quan, de cop i volta, comença a lligar caps. Després de quatre llargs anys de desesperació, s’adona que el seu marit no havia desaparegut per voluntat pròpia tal i com sempre havia suposat. Sense temps per assimilar la notícia, una ganivetada mortal posa fi al sofriment de la mare i inicia el que serà un cobejat tiberi per l’Eugeni.

Comentaris

  • Mmmmmm[Ofensiu]
    Llorenç Garcia | 21-12-2012 | Valoració: 10

    La veritat que m'he quedat una miqueta esborronat en llegir el relat. Tot comença d'una manera molt costumista. Una mare que defén el seu fill contra vent i mareja davant unes acusacions injurioses... I al final el relat pega eixe camí inesperat que condueix al desenllaç més impensat. Pinzellades sàdiques molt crues reblen el relat, però tinc la certesa que la realitat sempre continua superant la ficció. No vull imaginar que si això és mer producte de la imaginació, el que la realitat pot materialitzar.
    Salut, company!!

  • Bon profit![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-11-2012 | Valoració: 10

    Ui, ui, ui, quin relat més bèstia! Però haig de reconèixer que m'ha agradat molt... el relar, vull dir. La mare, ja li preguntarem a l'eugeni, a veure si li ha quedat ben rostideta o un pel crueta. Sigui com sigui, he gaudit llegint aquest sorprenent escrit, ple d'aquell encegament que molts tenim, sense veure més enllà del que realment hi ha. Ai, aquesta mare! Com és que no se n'havia adonat que el seu fill era tot un caníbal? Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

crohnic

43 Relats

275 Comentaris

163196 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Potser seria hora que actualitzés la biografia ja que no la tocava des del dia que vaig començar a penjar relats...
Nascut als 80 i aficionat al bon cinema, la música (els meus gustos són variats, tant m'agrada la música heavy com els cantautors catalans), el Barça, la muntanya,... Enamorat de Girona i d'escriure (llàstima que no sempre es disposa del temps necessari per fer-ho) i orgullós de ser català...
Però bé, continuo pensant que parlar de mi no és important, prefereixo que parlin els meus relats... De totes maneres, amb major o menor mesura, crec que els relats sempre et donen algun indici per saber com és la persona que els ha escrit...
Gràcies per llegir-me i comentar-me...
Salut i relats!!