Falta de concentració

Una insòlita sensació de vulnerabilitat s’ha apoderat de mi en acabar de llegir-ho. El meu cervell no para de projectar imatges de la tragèdia. Són escenes tan colpidores que provoquen que el meu cor bategui a un ritme vertiginós.

No s’especifica el número de víctimes però, per l’hora de la col·lisió és probable que els afectats siguin molts. No puc treure’m del cap el pànic que han hagut de passar els supervivents i també els familiars sabent que els seus éssers estimats viatjaven en aquell ferrocarril. Alguns hauran perdut la vida, inclús infants que tot just la començaven, però a molts d’altres els haurà canviat per sempre. Per ironies del destí, els afortunats que a darrera hora havien pogut agafar el comboi s’havien convertit en les víctimes i, a la inversa, els que es maleïen perquè se’ls havia escapat ara es felicitaven per haver tornat a néixer.

I tot plegat, desitjo que no, podria ser causat per una falta de concentració del maquinista que no es va adonar del llum vermell del semàfor que el desautoritzava a circular durant el canvi de vies. Només és una hipòtesi però, si fos així, sóc incapaç de posar-me a la pell del conductor. Com es fa per seguir endavant amb aquest càrrec a la consciència?

Guaito el rellotge i m’adono que manquen cinc minuts per finalitzar. M’assalten l’ànsia i la por. Com explicaré als pares i al professor que sabia les respostes, que l’únic problema que havia tingut era, com de costum, la falta de concentració.

Intento concentrar-me i, amb la serenitat que em transmet saber que la meva distracció no és tan vital com la del maquinista, torno a llegir la primera pregunta de l’examen:

Dos trens surten a les 9h en direccions oposades. Un surt de Saragossa i l’altre de Barcelona, separats entre ells per una distància de 255 km. El tren que surt de Saragossa ho fa a una velocitat constant de 157 km/h i el que surt de Barcelona a una velocitat constant de 140 km/h. Quant temps tarden en xocar?