Falta de concentració

Un relat de: crohnic
Una insòlita sensació de vulnerabilitat s’ha apoderat de mi en acabar de llegir-ho. El meu cervell no para de projectar imatges de la tragèdia. Són escenes tan colpidores que provoquen que el meu cor bategui a un ritme vertiginós.

No s’especifica el número de víctimes però, per l’hora de la col·lisió és probable que els afectats siguin molts. No puc treure’m del cap el pànic que han hagut de passar els supervivents i també els familiars sabent que els seus éssers estimats viatjaven en aquell ferrocarril. Alguns hauran perdut la vida, inclús infants que tot just la començaven, però a molts d’altres els haurà canviat per sempre. Per ironies del destí, els afortunats que a darrera hora havien pogut agafar el comboi s’havien convertit en les víctimes i, a la inversa, els que es maleïen perquè se’ls havia escapat ara es felicitaven per haver tornat a néixer.

I tot plegat, desitjo que no, podria ser causat per una falta de concentració del maquinista que no es va adonar del llum vermell del semàfor que el desautoritzava a circular durant el canvi de vies. Només és una hipòtesi però, si fos així, sóc incapaç de posar-me a la pell del conductor. Com es fa per seguir endavant amb aquest càrrec a la consciència?

Guaito el rellotge i m’adono que manquen cinc minuts per finalitzar. M’assalten l’ànsia i la por. Com explicaré als pares i al professor que sabia les respostes, que l’únic problema que havia tingut era, com de costum, la falta de concentració.

Intento concentrar-me i, amb la serenitat que em transmet saber que la meva distracció no és tan vital com la del maquinista, torno a llegir la primera pregunta de l’examen:

Dos trens surten a les 9h en direccions oposades. Un surt de Saragossa i l’altre de Barcelona, separats entre ells per una distància de 255 km. El tren que surt de Saragossa ho fa a una velocitat constant de 157 km/h i el que surt de Barcelona a una velocitat constant de 140 km/h. Quant temps tarden en xocar?

Comentaris

  • La resposta[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-12-2016 | Valoració: 10

    La resposta a la pregunta final del relat posa els pèls de punta, pèque ens has descrit previament. Crònic, aprofito aquest relat per a desitjar-te que passis un bon Nadal. Una abraçada.

    Aleix

  • Bon relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 23-12-2016 | Valoració: 10

    Un relat que fa pensar, llàstima que sigui de lletres, m' agrada

  • ironia[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 22-12-2016

    com poden ser d'importants els petits moments perduts, aquells als qui no donem importància i que la tenen. Fas reflexionar amb bona lletra i el toc final em sembla molt encertat.

    Per cert, ja ho has calculat?

    Bona feina!

    Ferran

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

crohnic

43 Relats

275 Comentaris

161663 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Potser seria hora que actualitzés la biografia ja que no la tocava des del dia que vaig començar a penjar relats...
Nascut als 80 i aficionat al bon cinema, la música (els meus gustos són variats, tant m'agrada la música heavy com els cantautors catalans), el Barça, la muntanya,... Enamorat de Girona i d'escriure (llàstima que no sempre es disposa del temps necessari per fer-ho) i orgullós de ser català...
Però bé, continuo pensant que parlar de mi no és important, prefereixo que parlin els meus relats... De totes maneres, amb major o menor mesura, crec que els relats sempre et donen algun indici per saber com és la persona que els ha escrit...
Gràcies per llegir-me i comentar-me...
Salut i relats!!