Ser o estar

Un relat de: Aleix de Ferrater

No hi ha dret! Cada cop que hi penso em cabrejo més. Me’n vaig a trescar pel barranc, a veure si així m’afluixo una mica i us ho puc explicar bé.

Guaita-la, però si és tot un pessebre vivent! Tan serena ella, tan responsable i sobretot, tan bona mare. Si només l’han parit per a vetllar el futur de les nenes! I a canvi de què? De res, absolutament res de res. Pur amor maternal, pur instint animal. Al cap I a la fi som el que som... alguns més que d’altres. Així ens han parit, així anem vivint i així traspassarem. Amén.

Per tant, que algú m’expliqui perquè aquesta societat tan o no tan civilitzada ens tracta així. És tan injust i tan... ui, anava a dir animal!

Sí senyor, ella és una cabra i jo, un cabró. Què passa! La mestressa es dedica al bonic quefer del pasturatge, només menja herba (potser un pèl massa, la veritat), cuida la canalla, les cabretes i para de comptar. I jo, el mateix. Sóc una mica més animal, vull dir més bèstia, També menjo herba, alguna fruita perduda, salto i tresco per on puc i de tant en tant, em fan una fotografia dalt de la cinglera.

Però vaja, d’aquí a que ens tinguin en tan mala consideració hi ha tot un penya-segat! No ho entenc. És absolutament injust. Tal i com deia aquell dallonses d’exentrenador del Real Madrid: “per què?” Potser li hauríem de preguntar a ell.

Ser o estar. Heus aquí el dilema. Ser un cabró o estar com una cabra. Algú em pot explicar què hem fet la família dels caprins per a merèixer això? Per què no es diu estar com una sargantana, un mandril o un lloro de Puerto Rico, eh, eh, per què?

Ara bé, el més greu de tot i aquí ja aviso que puc perdre els papers és, per què es diu: “ets un cabrit?” Què punyetes han fet els nostres fills perquè se’ls anomeni amb aquest to tan despectiu, que no se’n recorden que bons estan al forn amb patatetes o allioli?

I és que, a veure, per què no acceptem a tothom tal i com és i l’anomenem tal I com es diu? Cabró Puigdellívol i Pelat, servidor de tots vostès.

Comentaris

  • Original i divertit[Ofensiu]
    Escandalós | 15-08-2014 | Valoració: 10

    Un relat original i ben escrit. Quantes històries enginyoses no es podrien escriure amb les curiositats de la nostra parla? Molt divertit! Mil gràcies, Aleix!

  • Ben guapo![Ofensiu]
    Pispireta | 18-05-2014

    Ostres, què enginyós. Un relat divertit, fresc i molt ben trobat!

  • Hi ha tot un penyassegat...[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 18-05-2014 | Valoració: 10

    Tens més raó que un sant. Potser que Sant Capricornino de los Altos Montes. Tens raó perquè, a veure, què passa amb les cabres? Són més boges que la veïna del quart? O que la caixera del Mercadona? Perquè s'ha d'insultar les cabres si són bones, amables, fan "beeeeeeeeeeeeee" o "baaaaaaaaaaa", es cuiden dels seus assumptes i no es posen amb ningú?
    La culpa la tenen els prejudicis, els estereotips i, com per a tot, la crisi econòmica.
    Apa, que tresquis ben a gust i fins una altra.

  • És que és meravellós...[Ofensiu]
    Rafaelmolero | 15-05-2014 | Valoració: 10

    fer un relat com el que has fet i tindre eixa valentia de fer-ho com a ser una cabra... i així relatar un conte molt colpit i molt bo. Està molt bé i té la seua originalitat. Un cordial salut de Rafael Molero

  • Molt bé...[Ofensiu]
    Gemma Matas | 11-05-2014 | Valoració: 10

    Ostres Aleix, acabo de llegir el teu relat i "t'has quedat amb mi", no sé com ho fas però com he llegit d'alguna companya, de tot en fas un argument i aquest, molt divertit per cert!!!

    Moltes gràcies pel teu amable comentari i com sempre, un plaer llegir-te!

    Una abraçada.

    Gemma

  • Inspiració[Ofensiu]
    Naiade | 08-05-2014 | Valoració: 10


    Caram Aleix, no sé com t’ho fas però de qualsevol cosa en treus un relat ben bo.
    Aquest cop m’has enganyat, encara que tan sols al inici. M’estranyava el vocabulari, no era el teu d’altres relats. Al final ho he entès, era idioma caprí. M’ha encantat el relat divertit i ple de sentit.
    Una forta abraçada

  • M'agrada, és bastant bo[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 05-05-2014 | Valoració: 9

    Hola Aleix de Ferrater.

    M'agrada el teu relat, és bastant bo i fa pensar. A més de senzill, amè i fàcil d'entendre.

    O ésser (ser) una cosa sòlida, o estar de manera inestable, crec que tu vols dir això mateix, més o menys, ¿no?

    De totes maneres, el que fan les mares no només és una cabronada (no crec que tu volguessis dir això). És una cosa noble. Molts nens, sense les mares que els van ajudar, no estarien on estan. Les mares mereixerien amor dels fills quan no els tenen. Que sigui part de la seva naturalesa no vol dir que no tingui molt de mèrit. Això en les mares que són bones, que no exactament totes ho són.

    A vegades cal patir per fer coses bones.

    En tot cas, sí que la vida és crua i agre no poques vegades. És part de l'existència. Som com cabres que hem d'escalar tota la vida una montanya. Just o injust, és així.

    Perdona, però tinc coses per fer. Ens veurem després. Una abraçada de Unicorn Gris.

  • molt bo i[Ofensiu]
    joandemataro | 02-05-2014 | Valoració: 10

    original Aleix, com sempre és un gust llegir-te, a més aquí amb humor intel.ligent !

    una abraçada
    joan

  • Hi ha algú[Ofensiu]
    Narcis08 | 28-04-2014 | Valoració: 10

    que està com una cabra però té nom de dona. I de santa d'un poble molt gran. Véskeifotrem, renec finlandès ;-D

  • És curiós... [Ofensiu]
    Olga Cervantes | 28-04-2014 | Valoració: 10

    ...que els irracionals expliquin els nostres raonaments.
    M'agrada el teu escrit perquè et poses en la pell del cabró, ets un bon Home!
    Un petonet
    Pinya de rosa

  • És curiós... [Ofensiu]
    Olga Cervantes | 28-04-2014 | Valoració: 10

    ...que els irracionals expliquin els nostres raonaments.
    M'agrada el teu escrit perquè et poses en la pell del cabró, ets un bon Home!
    Un petonet
    Pinya de rosa

  • Tens tanta raó ![Ofensiu]
    Annalls | 25-04-2014


    I no tan sols les cabres és poden rebelar... les vaques (estàs com una vaca), les foques idem... els animals en general ... (ets un animal), els micos (fer el mico, semblar ...) etc.
    I dins els genere animal de diues cames si anem pensant deu n'hi dó !!
    Les mares, les putes, la paraula subnormal i derivats... no tenim més imaginació ?

    Anna

  • crohnic | 20-04-2014

    Original, divertit i amb un punt de crítica social. Per cert, aquest cabró, a banda d'estar molt indignat amb els humans, el veig molt posat en temes futbolístics... hehe

  • mar - montse assens | 20-04-2014

    Que divertit aquest pessebre vivent!!! Molt original, de debò.

  • De qualsevol cosa...[Ofensiu]

    De qualsevol cosa en treus punta. Hi ha hagut un moment, quan parles del lloro i de Puerto Rico, que m’has fet venir a la memòria “Un lloro, un moro, un mico i un senyor de Puerto Rico” d’un tal Sabater i Aribau.
    Endavant, Aleix, continua escrivint.
    —Joan—

  • Deliciós relat![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 18-04-2014

    M'ha recordat un acudit: Un home que va pel carrer i dirigint-se a un conductor li diu: Que això és un pas de cabres, Zebró!!!
    Abraçades a tu i a la teva esposa.

  • Quanta raó![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 17-04-2014

    Que ens han fet pobres cabretes per a que les utilitzem com a mots pejoratius per a referir-nos als humans? Sort que ha sortit una bona ànima com l'Aleix a defensar la seva causa. :)
    Records relataires!

  • Ai, que bo![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 17-04-2014

    Sí senyor, el portantveu de la família dels caprins té molta raó: per què tot humà s'ha de ficar amb ells? Riure-se'n? Burlar-se'n? Estic molt d'acord amb les profundes reflexions d'aquest cabró. Tenen tant de pes que, a partir d'ara, quan - amb tota la confiança del món- li digui a la meva amiga que està com una cabra penso dir-li: Noia, estàs com una sargantana! Per què no?
    M'has fet riure molt, Aleix, i això no té preu. La meva enhorabona pel teu bon humor! I que duri sempre, eh?
    Una forta abraçada, company.

  • Magnífic![Ofensiu]

    Un relat molt original que juga amb les expressions populars i a la vegada aprofites per donar-li un toc crític de la societat i també humorístic. Felicitats pel relat Aleix, perquè les cabres també tenen dret a la dignitat ;)
    Edgar

Valoració mitja: 9.91

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

107 Relats

2098 Comentaris

122833 Lectures

Valoració de l'autor: 9.98

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 12 de setembre de 1959. Sóc llicenciat en Ciències de la Informació, encara que actualment no treballo com a periodista.

Literàriament, he guanyat els Premis de Poesia Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Premi de Poesia Jo Escric 2007, el Premi de Poesia Roc Boronat 2007 i el Premi de Poesia Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015. També he quedat finalista dels XXI Jocs Florals de Ribes de Freser 2017 en la categoria de narrativa.

He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010), "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016) i "L'excés" (Ediciones Oblicuas, 2019). .

Aiximateix, tinc publicats relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014), "Somnis tricentenaris" (2014), "Mitjans de transport" (2017) i "Virtuts" (2018).

Finalment, he escrit el pròleg del llibre "Malos hábitos" (Rúbrica Editorial 2010), de la poetessa Aurora Garrido.