Tan sols tres paraules...

Un relat de: Kyra
Aquella nit va sortir tard de la feina, com totes les nits anteriors en el darrer mes. Era negra nit i plovia. "Merda!" va exclamar. Justament aquell matí havia sortit amb presses de casa i no havia mirat la previsió meteorològica, per la qual cosa no s'havia endut cap paraigües. En el breu trajecte de la feina al metro se li va xopar l'americana i va pensar que la seva dona l'hauria de dur a la bugaderia l'endemà.

"La meva dona..." va dir per a sí mateix. La coneixia des de la facultat gràcies a uns amics en comú i se n'havia enamorat de seguida. D'allò ja en feia més de 15 anys i mai s'havia penedit de casar-se amb ella tan jove. Mai havia trobat cap dona que l'entengués millor que ella o amb qui pogués tenir tanta confiança: no s'amagaven res. O això era el que a ell li agradava pensar.

Quan per fi va arribar a casa després d'un viatge que se li va fer més llarg del normal va entaforar la clau al pany amb fermesa, la va girar, va respirar amb força i, d'una empenta, va obrir la porta. De dins en sortia la flaire d'estofat acabat de fer. "La meva dona és una joia." va pensar.

La va trobar a la cuina, acabant de preparar el sopar. Estava preciosa amb aquell vestit cenyit i no va poder evitar mirar-la amb desig. La va abraçar per l'esquena i ella va repenjar el cap a la seva espatlla amb tendresa. Quan per fi ella es va girar per a fer-li un petó va veure com de seriós la mirava ell. Ella va fer cara de preocupació tement que el seu marit no hagués passat un bon dia i li va preguntar què el neguitejava. Ell, avergonyit, no va poder mirar-la als ulls i va desviar la mirada: la seva dona el coneixia massa bé com per a amagar-li res. Després d'un minut interminable per fi va tornar a alçar la mirada cap als seus ulls. Tan sols tres paraules van sortir dels seus llavis.

- Tinc una amant.

Comentaris

  • crohnic | 22-02-2014

    M'imagino que aquella nit, cap dels dos va tastar l'estofat...
    M'agraden els relats que descriuen situacions que acostumen a passar sovint al nostre entorn. Tens una prosa propera i sense masses arificis que t'allunyen de la història...
    Et seguiré llegint!

  • Proximitat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-02-2014 | Valoració: 10

    Relat magnífic, escrit amb molta proximitat i detallisme. Molta gent es podrà veure reflectida en els protagonistes, casats potser massa joves. A vegades la sinceritat pot tenir conseqüències i no m'imagino positivament la següent escena d'aquest relat. Però vaja, la teva prosa sincera i propera m'ha arribat molt bé. Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Kyra

30 Relats

119 Comentaris

51346 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Per què escric?

Doncs senzillament perquè em relaxa, perquè m'ajuda a expressar tot allò que d'altra manera no sabria fer.

Perquè escrivint sóc capaç de dir totes aquelles paraules que no m'atreveixo a pronunciar en veu alta.

Perquè escrivint em sento... lliure.



____________________________

No, no ens enganyem.

Perquè parlo i penso, somric i ploro, sento i estimo... visc en la meva llengua materna.

Escric i m'expresso en català, reflexiono i comparteixo les meves opinions en aquesta llengua, no sé fer-ho d'altra manera. O, com a mínim, no amb el mateix sentit ni significat.


_________________________________



mar (la meva tieta)
JKR (el meu cosí)
güitxi (la meva cosina)
Ferran Planell

............................................