Memento mori (recorda que has de morir)

Un relat de: Toni Arencón Arias
Memento mori


Tinc disset anys. Diuen que sóc preciosa. Dissabte passat vaig ser coronada reina local de la bellesa. Malauradament, no hi ha cap fotografia que ho demostri. En aquesta maleïda ciutat, al bell mig de la selva, les càmeres no ens proporcionen ni profit ni servei. Els aparells es rovellen a causa de la humitat, els rodets es podreixen per la calor i els revelats es desfan entre núvols efímers de polsim ocre. Si volem evitar que els cucs de l'oblit ens sostreguin de la memòria les imatges dels éssers estimats hem de recórrer als serveis d'en Nicomedes, el pintor de difunts.

A mi —malgrat que no em va voler cobrar ni un cèntim pel recordatori dels pares, en cos present, quan l'epidèmia de còlera se'ls va endur—, la seva presència em provoca un inconsolable terror. Sé que es delecta recollint amb els pinzells l'última ganyota post mortem dels cadàvers. Ho sé. És un ésser fastigós. Em repugna llur figura encorbada, l'alè selènic i el caminar fúnebre, arrossegant els peus. M'estremeixo d'esglai si ens creuem pel carrer. Tremolo de por quan em mira, amb els ulls freds i desiguals. En vida ningú no s'atreveix a servir-li de model. Asseguren que esgarrapa els esperits i absorbeix les ànimes. Té un do maligne, latent... covat. Afirmen que atreu la mort. Jo també ho crec.

Avui, a l'hora baixa de la tarda, m'ha vingut a visitar. Neguitosa, he pressentit un mal auguri. Portava un llenç sota el braç. He sufocat un xiscle d'horror quan m'ha mostrat la pintura i, amb veu relliscosa, m'ha demanat si em volia casar amb ell. Una gèlida esgarrifança m'ha reptat per l'espinada en veure'm, retratada a l'oli, immortalitzada en el moment de coronar-me reina de la bellesa. «És el regal de prometatge», ha referit. Un fil de bava li regalimava de la boca.

«No passis ànsia, bufona», ha somrigut, sinistre i malèvol, en adonar-se de la meva pal·lidesa. «Gaudiràs d'una llarga... llarga... llarga vida. Hom sap que una obra no resta finida fins que l'artista no inclou la rúbrica decisiva

Comentaris

  • Invitació[Ofensiu]


    Benvolgut autor/a,

    Com a finalista del IV Concurs ARC a la Ràdio 2013-2014
    l'Associació de Relataires en Català (ARC)
    es complau a convidar-te a l'acte de lliurament de premis
    i a la presentació del llibre
    "Colors"

    T'esperem el dissabte 11 d'octubre de 2014, a les 12 del matí,
    a la Biblioteca Sagrada Família (Carrer Provença, 480, Barcelona)



  • Quina por! [Ofensiu]
    Escandalós | 14-08-2014 | Valoració: 10

    Un relat magnífic, molt ben ambientat, ple de detalls suggeridors. Pobre noia, atrapada entre la mort real o un matrimoni que és pitjor que la mort. Quina por!

  • Ai a la selva ...[Ofensiu]
    Annalls | 09-07-2014 | Valoració: 10

    M'he introduït tant en el relat, que creia l'escrivia una noia, i m'ha sobtat veure el teu nom.
    No recordo perquè concursava però està molt bé. Sempre que llegeixo algú dels que sabeu en majuscules, m'agafa tristor d'anar a cavall entre dues llengues, la meva que estic aprenent i la que savia - que cada cop sé menys-, trobo a faltar la lleugeressa amb que em movia.

    >Felicitats

    Anna

  • Està bé.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 06-06-2014

    M'ha semblat un relat correcte, encara que no l'he entès molt bé.

    Pobra noia, acosada per aquest pocavergonya que li fa tanta por... no m'agradaria estar en el seu lloc.

  • Un relat que tremola[Ofensiu]
    Rafaelmolero | 27-03-2014 | Valoració: 10

    Realment m' ha agradat, és immensament impressionant, és a dir, alguna volta hem de pensar que em de morir... ja, ja, ja, però no molt perquè és sens dubte... un pensament un tant regressiu... vaja... una part més de la vida. Un gran salut, Rafael Molero

  • M'encanta la...[Ofensiu]
    Noè Reverter Segarra | 18-03-2014 | Valoració: 10

    expressió llatina "memento mori" de fet jo sempre dic, "tempus fugit" (el temps passa volant) i després "memento mori", m'agrada molt com es relacionen i es complementen entre sí.

  • INCREIBLE[Ofensiu]
    La que somia | 02-03-2014

    M'ha recordat als relats de Poe. M'ha encantat.

  • Angoixant[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 08-12-2013 | Valoració: 10

    Senzillament angoixant. Sortosament el relat és curt i l’angoixa dura poca estona... Perdó, m’he equivocat s’acaba el relat i l’angoixa encara perdura...
    —Joan—

  • Aquest sí[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 30-11-2013

    Aquest sí que és un relat de terror, Toni.
    Segurament fa encara més por el que encara no ha passat.
    Enhorabona per la selecció!

  • Enhorabona!![Ofensiu]

    Benvolgut/uda relataire:



    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Colrs” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.



    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d’aquest mes, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.



    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça(concursos.arc@gmail.com), el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ PECATS CAPITALS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.



    Cordialment,



    Comissió Concursos





    TEXT AUTORITZACIÓ



    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick relataire ............................................................................................

    AUTORITZA a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual és autor/a, en el recull de microrelats “Colors” que s’editarà a finals de 2014 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.



    Data .......................................

  • Brutal[Ofensiu]
    Eloi Miró | 28-11-2013 | Valoració: 10

    Quina força, m’agrada molt com el tema i com l’has relatat. I què dir de la frase final: Hom sap que una obra no resta finida fins que l'artista no inclou la rúbrica decisiva. Buf… després d’això m’ha fet posar els pels de punta.
    Felicitats pel relat!
    Una abraçada:
    Eloi

  • Espectacular[Ofensiu]
    Olga Cervantes | 28-11-2013 | Valoració: 10

    M'agrada molt com combines la selva i un concurs tan occidental com la bellesa i una explosió de vida amb retrats de gent morta. M'ha fet patir aquest final sense cap sortida a la noia. Una abraçada.

    Pinya de rosa

  • Ara he agafat por[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 27-11-2013

    amb aquest relat. Em sembla que no em deixarè fotografiar per ningú i menys dibuixar.

    Un encert la manera en que narrés la història. A mida avança ens angoixa més i més el que li ha de passar a la protagonista. Tot plegat dona molt mal rotllo (i això és molt bó en una història de terror).

    Felicitats!

  • Des de l’Hades[Ofensiu]
    rautortor | 21-11-2013


    Persèfone, com gairebé totes les heroïnes mitològiques perseguides i assetjades per la lascívia dels grans déus solien ser joves adolescents, com la teva protagonista. En molts casos, Hades i Persèfone, Hefest i Afrodita, venien a ser la representació fefaent del mite de la bella i la bèstia. Però el cas de Persèfone esdevingué molt més dramàtic. Ella fou raptada i enganyada a menjar uns grans de magrana al regne dels morts, per la qual cosa ja no podria tornar mai més al món dels vius. Així i tot, només en va menjar sis, fet que li facilità de tornar amb la seva dissortada mare, Demèter, reina de la natura, sis mesos a l’any, els que coincideixen amb les estacions més exuberants.

    El teu personatge sinistre és encorbat, d’alè selènic, bavós, fúnebre i maligne, capaç d’atreure la mort, tant que la personifica, com el tenebrós Hades. A les seves mans es troba la darrera decisió –la rúbrica decisiva, la de morir com qualsevol altre o la de romandre immortal, això sí, perdut en el món subterrani.

    Un relat horrible i esgarrifós –que és del que es tracta–, i també grandiós, sobretot, per la càrrega èpica que comporta.

    Raül

  • Una gran història[Ofensiu]
    allan lee | 21-11-2013

    molt ben narrada en tant poc espai, l'ambient esgarrifós que s'intensifica pautadament. És realment angoixant i molt ben escrit. La pintura que has posat la trobo genial. Potser és teva? Moltes felicitats, i una abraçada

    a

  • Annalls | 20-11-2013 | Valoració: 10

    Des de el primer moment amb la pintura que encapçala el relat, he sentit la ma freda que precedeix a la por! Quines ganes de que acabeu amb aquest color vermell!!
    El teu relat té a nivell d'escriptura i d'imaginació, un doble 10. Molt bo, si senyor!

    Anna

  • Un relat dantesc...[Ofensiu]
    Gemma Matas | 20-11-2013 | Valoració: 10


    Et fa estar en tensió des del començament i va augmentant fins que arribes al final.
    Llavors encara et ve l’esgarrifança!

    Un relat de terror molt ben escrit, aconsegueixes que el cos “noti” la descripció de totes les escenes.

    Una abraçada.

    Gemma

  • Un relat que cala fondo [Ofensiu]
    Naiade | 20-11-2013 | Valoració: 10

    Una atmosfera dantesca embolcalla l’ambient. Descripcions acurades et transporten dins l’obra, atrapant al lector que experimenta la por i el neguit que turmenta la noia.
    Enhorabona Toni, una obra excel•lent
    Una abraçada

  • el pintor[Ofensiu]
    Lavínia | 20-11-2013 | Valoració: 10

    és la "Dalla segadora" que fins que acaba fins el "rostoll" no fineix la feina. A tu també t'agrada la pintura, Toni i les lletres que saben expressar la inquietud de la mort...
    M'ha agradat molt.
    Un petó
    PS
    Gràcies pel teu comentari.

  • Pintor malèfic?[Ofensiu]

    Quina esgarrifança!

    Ja es tracta d'això, no? Un relat que aconsegueix allò que es busca... inquietar-nos!

    Dius que ara tinc més temps per escriure, doncs si! i per llegir-vos, afortunadament

    Ens llegim!! :-)

  • Tot suma[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 19-11-2013

    Entre el títol amenaçador, la imatge desdibuixada i la narració tan ben ambientada m'has traspassat una mena de calfred increïble. Un relat molt ben portat on desplegues inquietuds, pors, i les condueixes fins al límit.
    L'enhorabona pel teu treball tan acurat, Toni!
    Una abraçada!

  • crohnic | 19-11-2013

    Un terror inquietant i desconegut però que podem sentir molt pròxim després de llegir el teu relat, en part, gràcies a la narració excepcional i a les descripcions tan visuals que fas...
    Enhorabona, company!!

  • Ambientació[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-11-2013 | Valoració: 10

    Un lladre d'esperits davant la bellesa dels disset anys. Una baba regalimant i una ciutat emmig de la humitat corrossiva. M'ha atrapat l'ambientació original que ens has descrit. Realment, tot plegat fa por, tant pel que descrius com pel que t'imagines. M'ha encantat Toni. Una abraçada.

    Aleix

  • Molt bon relat Toni![Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 19-11-2013

    gairebé el podries continuar el mes vinent amb el tema de ciència ficció, ja que l'oníric fantàstic que descrius sembla d'una ficció no terrenal que s'allunya de la nostra realitat i al mateix temps, és molt nostra. Un terror que juga amb allò desconegut i difícil de descriure, però ben tangible en les teves descripcions i en això, el dibuix també és una carta important que ens explica com reblar el clau.

    El fet de no identificar cap lloc que ser reconegut i aquest dibuix tan espectral, dóna opcions a viure un terror fora del nostre enteniment, però que podem molt bé fer nostre en el neguit de qui no desitja viure tant tant tant de temps amb algú que no és del seu gust.

    Bon relat Toni, molta sort!

  • Pertorbador[Ofensiu]
    Óscar López Roig | 19-11-2013

    ....En punts suspensius m'he quedat, vull dir, amb ganes de més. Ben narrat amb bon ritme, descripcions punyents i matisos molt visuals. És un plaer compartir espai on relatar els nostres "dimonis" i com és el cas llegir-ne un de regust tan dolçament clàssic. Tindre'm temps.

  • Homine te esse memento[Ofensiu]
    DomusSilvestre | 19-11-2013 | Valoració: 10

    Relat esgarrifòs, genialment narrat, la recreació nauseabunda del lloc on s'esdevé. Una Persèfone a punt de ser raptada. Oh! Genial!! Que lluny el retrat dels de El Fayum http://es.wikipedia.org/wiki/Retratos_de_El_Fayum

  • Esgarrifós[Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 19-11-2013 | Valoració: 10

    Un relat verdaderament esgarrifós. Dones un toc de terror clàssic fàntastic. Moltes felicitat. Tot un honor haver-te conegut a Barcelona! ^_^ Molta sort en la convocatòria :) Una abraçada,
    Edgar

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Toni Arencón Arias

34 Relats

215 Comentaris

179510 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Toni Arencón i Arias
Nôcnera
El Prat de Llobregat - MCMLXIII

El meu bloc: "La ploma rovellada, el llapis i el pinzell..."

Col·laboro a:

Lo Càntich
Lo Càntich
www.locantich.cat

Revista digital de literatura, art i cultura

On esteu convidats a participar-hi

* * * * *


De la infantesa estant,
recordo les taques de tinta sobre el paper,
provocades per una ploma rovellada.
I el mestre que guiava els impulsos maldestres:
"Deixa-la surar: és una ploma, és el teu cor!".

Una ploma que, encara avui, pinta paraules, omplint els buits,
acompanyada d'un llapis que inventa caligrames rondinaires
i d'un pinzell que dibuixa poemes de colors mediterranis.
Aquest sóc jo. Encara avui.

* * * * *


"Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa"

Inici de càntic en el temple
Salvador Espriu


* * * * *


LLISTA DELS POEMES FAVORITS DELS SEUS AUTORS

* * * * *