Trucada d'emergència

Un relat de: crohnic
- Pare, tranquil·litzis. L’ambulància no trigarà a arribar.

Pàl·lid com un cadàver, el Sebastià continua assegut al luxós sofà de pell que té a la saleta de casa seva. Porta la camisa descordada i xopa de suor, manté la mà aferrada al pit –evidencia d’un dolor opressiu en aquesta zona- i manifesta una clara dificultat per a respirar.

“Tota la vida lluitant per aconseguir ser un dels empresaris més rics i poderosos del país i ara, per culpa d’un maleït infart, tot se’n va en orris”, pensa contrariat. La seva vida ha estat marcada per una inesgotable ànsia de posseir més i més. Convertit en un dèspota empresarial i acostumat a cometre frau fiscal, no ha dubtat mai a trepitjar a qualsevol per assolir els seus objectius econòmics. Per ell els diners sempre han passat per davant de qualsevol altra cosa.

Malgrat ser un home orgullós i poc autocrític, avui –segurament a causa del tràngol que li crea veure’s la mort tan propera- el Sebastià es penedeix de tot el que ha fet al llarg de la vida. Si pogués tornar enrere actuaria d’una manera molt diferent. “De què m’ha servit guanyar tants diners?”- continua mortificant-se. Una de les coses que més lamenta és haver inculcat aquella mesquina manera de viure al seu fill. L’ha convertit en una autèntica fotocòpia d’ell mateix, un ésser avariciós i sense escrúpols.

L’estat físic del Sebastià s’agreuja a mesura que transcorren els minuts. El dolor al pit s’ha tornat més persistent i cada vegada té més dificultats per respirar. De bon grat, donaria tots els diners que ha aconseguit al llarg dels anys a canvi de salvar la vida. Malgrat tot, no es desanima i confia que l’ambulància arribi abans no sigui massa tard. Aquesta esperança desapareixeria per complet si sabés que el seu fill l’ha enganyat perquè no ha efectuat mai aquella trucada d’emergència. Als disset anys, convertir-se en l’únic propietari de la immensa fortuna del seu pare és un caramel massa llaminer per un ésser tan avariciós com ell.

Comentaris

  • Què bonissim!![Ofensiu]
    allan lee | 25-12-2012

    L'has clavat. De tal pare, no podia ser altre fill. Molt ben filat tot el relat. Et veig finalista ja. Una abraçada,

    a

  • La truita[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-12-2012 | Valoració: 10

    Genial Crònic, genial! Un cop més m'has sorprès i enganyat fantàsticament. Em feia l'efecte que tota la referència a l'avarícia anava cap a el pare, però la darrera frase,capgirant completament la truita, m'ha deixat de pasta de boniato. Un fill genial, propi de la sang de son pare, pastadets tots dos. Un retrat dur d'una realitat dura, real però. Una forta abraçada gironí, que l'escudella sigui ben bona! Molt bon Nadal ! Siau!

    aleix

  • Que fort![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 21-12-2012

    Aquest fill sí que és la viva imatge del seu pare. I més viva que mai, que per això se les empesca per arribar a fer el que fa o el que no fa, hehe!
    Molt bo aquest gir inesperat , i l'enhorabona pel relat tan ben contat.
    Una abraçada, crohnic!
    Mercè

    PD- Que passis unes Bones festes!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

crohnic

43 Relats

275 Comentaris

163196 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Potser seria hora que actualitzés la biografia ja que no la tocava des del dia que vaig començar a penjar relats...
Nascut als 80 i aficionat al bon cinema, la música (els meus gustos són variats, tant m'agrada la música heavy com els cantautors catalans), el Barça, la muntanya,... Enamorat de Girona i d'escriure (llàstima que no sempre es disposa del temps necessari per fer-ho) i orgullós de ser català...
Però bé, continuo pensant que parlar de mi no és important, prefereixo que parlin els meus relats... De totes maneres, amb major o menor mesura, crec que els relats sempre et donen algun indici per saber com és la persona que els ha escrit...
Gràcies per llegir-me i comentar-me...
Salut i relats!!