Una Caputxeta Vermella (possiblement) feliç

Un relat de: magda
De tant de passar cada dia pel mateix camí, la Caputxeta Vermella va acabar acceptant les extravagàncies del Llop i suportant-lo fins que sortia del bosc. A part de la diferència d'edat, també tenien caràcters molt diferents i no podien tocar cap tema sense enfadar-se. Ella era d’esquerres, atea, impulsiva, generosa i tímida. Ell era de dretes, catòlic, escèptic, avar i extravertit. Per sort, no els calia vigilar no anar gaire a prop l’un de l’altra: entre ells, al llarg del camí, hi havia una esquerda que cada dia s’obria una mica més. Al final de l’estiu, l’esquerda era ja tan ampla que quasi no se sentien, si parlaven en veu baixa. Semblava que cada dia s’entenien millor. O, si més no, s’acceptaven sense entendre’s.
Un bon dia, el Llop va ensopegar amb una pedra i va caure a dins de l’esquerda, que ja era tot un congost. La Caputxeta, com que era tan impulsiva, s’hi va tirar darrere d’ell. Diuen que el Llop va aconseguir agafar-se a una arrel amb una mà i amb l’altra va salvar la Caputxeta d’una mort segura. Que van sortir de l’esquerda i des de llavors sempre més van caminar tots dos junts pel mateix costat del corriol. I van ser feliços i van menjar anissos, diuen. Però això, ja ho sabeu, només és un conte.

Comentaris

  • Que bo![Ofensiu]
    iong txon | 24-03-2016 | Valoració: 10

    Un microconte per adults, lúcid i intel·ligent. Moltes gràcies!

  • crohnic | 02-01-2014

    M'agrada la idea que has tingut d'agafar un conte clàssic i fer-ne úna versió totalment diferent. Original. Veig que fa poc que estàs per aquí, benvinguda!! Espero seguir llegint relats teus!

  • Benvinguda[Ofensiu]
    Encarna Romero | 23-12-2013

    Benvinguda, Magda. Una abraçada.

  • rnbonet[Ofensiu]
    magda | 19-12-2013

    Gràcies pel comentari, anima molt quan persones amb un nivell d'escriptura tan respectable et donen la mà! Crec que dels teus escrits aprendré molta llengua. Per cert, què és "rebolica"?

  • Averrois[Ofensiu]
    magda | 19-12-2013

    Gràcies pel comentari, he entrat en aquesta pàgina per casualitat però feia temps que buscava una comunitat de gent que estimin l'escriptura i la lectura i em penso que aquesta vegada l'he encertada. He començat a llegir els teus escrits, molt maco el poema sobre les mans i molt originals els contes: m'ha agradat molt el final de la destrucció del planeta que no ens mereixem.

  • Diré, desviant-me potser...[Ofensiu]
    rnbonet | 19-12-2013

    ...de la interpretació del company "Averrois", que els contes són per explicar metafòricament la realitat, viscuda o no. I la teua Caputxeta ho fa, amb variant del conte original, i visió nova de trinca, d'una manera implícita, deixant de banda 'personatges secundaris': iaia, mare, caçador,... que només fan que embolicar la història.

    L'enhorabona! I salut i rebolica!

  • Els contes...[Ofensiu]
    AVERROIS | 19-12-2013 | Valoració: 10

    ...són per donar una visió irreal a les coses, però en el fons que és la vida sinó un conte. Només cal que sigui ben explicar i això ho has fet molt bé.
    Benvinguda a relats.
    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de magda

magda

45 Relats

107 Comentaris

21723 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
We are what we pretend to be, so we must be careful what we pretend to be.
Kurt Vonnegut