El llimoner

Un relat de: Aleix de Ferrater

És un mes de novembre força esvalotat. Venteja, fa fred i comença a tronar. L’Amèlia s’amaga com pot de les escomeses de’n Ricard. El llimoner que els separa no sap quina tonalitat de groc posar, belluga les fulles agitades. Ell intenta agafar-la per la dreta i ella crida per l’esquerre. No es diuen res, només gemeguen. De tant en tant, en Ricard somriu i l’Amèlia xiscla mig tallada.
Però ell ensopega amb l’arrel del llimoner i ella ho aprofita per sortir corrent, cridant amb els braços oberts. Indiferents, els altres s’ho miren i riuen. L’Amèlia intenta amagar-se darrere l’Oriol, però aquest li venta un cop de colze. En Kevin l’empeny bruscament. Els altres estan ocupats. En Ricard no diu res, continua rient i gemegant alhora.
L’Amèlia corre escales amunt, al terrat que tenen prohibit. Els graons semblen infinits, els sospirs la fan suar encara més. Està tibada. A dalt, s’atura i observa com en Ricard va pujant a poc a poc, molt a poc a poc, esbufegant satisfet, amb els rínxols més rinxolats que mai i els ulls clavats en la seva figura tremolosa.
El terrat no té cap amagatall, no té cap sortida. És un espai mort i prohibit. L’Amèlia retrocedeix panteixant. En Ricard arriba a dalt i emet un bramul, semblant al d’un gran felí caçador. Ell avança una passa, ella en retrocedeix una altra. Ell en fa dues, ella en retrocedeix dues, topa amb la paret del fons i s’hi arrapa com un llangardaix. Ell s’atura satisfet, somriu, olora la fi. Des de baix, l’Oriol i en Kevin xisclen esverats. Els altres tomben el cap.
A la comissaria, els Mossos d’Esquadra no entenen la trucada però hi acudeixen ràpidament. No s’ho poden creure. De fet, ningú s’ho pot creure. El silenci només el trenca el petit fullam del llimoner. No es mou ningú, tothom està quiet.
Al peu de l’escala una flassada amaga un cos menut. La directora intenta donar raons. Els Mossos intenten comprendre raons. Tot plegat és inexplicable. És el primer cas que es troben així, en una guarderia.

Comentaris

  • Invitació[Ofensiu]


    Benvolgut autor/a,

    Com a finalista del IV Concurs ARC a la Ràdio 2013-2014
    l'Associació de Relataires en Català (ARC)
    es complau a convidar-te a l'acte de lliurament de premis
    i a la presentació del llibre
    "Colors"

    T'esperem el dissabte 11 d'octubre de 2014, a les 12 del matí,
    a la Biblioteca Sagrada Família (Carrer Provença, 480, Barcelona)



  • Un relat boníssim alhora que estremidor. [Ofensiu]
    Naiade | 11-01-2014 | Valoració: 10

    Al principi m’ha semblat que seria una historia divertida, d'adolescents que es van descobrint.
    A poc a poc vas augmentant la tensió amb mestria, fent que llegeixis amb rapidesa per saber-ne el desenllaç. Finalment fas un gir i et quedes ben glaçat.
    Cada cop escrius millor Aleix!
    Una forta abraçada

  • geniaaal!![Ofensiu]
    Pispireta | 08-01-2014

    Quina canya de relat I quin final tan inesperat! Simplement genial!!

  • Entre nosaltres...[Ofensiu]

    Entre nosaltres. Jo havia sentit a parlar de la delinqüència juvenil, però tan juvenil, tan juvenil, la veritat és que no.
    D’aquest assumpte m’agradaria saber-ne l’opinió del inspector Vallalta, Oleguer Vallalta.
    —Joan—

  • Jon | 04-12-2013

    Ai!! Ara ho he vist!!! Enhorabona per ser el relat finalista!! T’ho mereixes !!

    Cesc

  • Tot i ja haver-te comentat hi torno![Ofensiu]
    Jon | 04-12-2013 | Valoració: 10

    Aleix, gràcies pel teu amable comentari! Després de tornar-lo a llegir... realment té molt força i és un relat amb un final esgarrifós. Com més el llegeixo més em posa els pels de punta!
    Veig que no m’has reconegut... hahaha bon senyal!

    Una gran abraçada.
    Cesc (Eloi M)

  • felicitats![Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 02-12-2013 | Valoració: 10

    Enhorabona per la selecció Aleix!!
    Un bon relat que et fa estremir de terror!
    Edgar

  • Enhorabona![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 30-11-2013

    Enhorabona per la selecció!
    Un relat amb un final que fa molta angúnia.

  • Enhorabona!![Ofensiu]

    Benvolgut/uda relataire:



    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Colrs” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.



    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d’aquest mes, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.



    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça(concursos.arc@gmail.com), el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ PECATS CAPITALS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.



    Cordialment,



    Comissió Concursos





    TEXT AUTORITZACIÓ



    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick relataire ............................................................................................

    AUTORITZA a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual és autor/a, en el recull de microrelats “Colors” que s’editarà a finals de 2014 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.



    Data .......................................

  • Doncs a mi m'ha agradat[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 29-11-2013 | Valoració: 10

    Caram! Tot divertit fins al final tràgic. Són coses que té aquesta vida, hi ha qui s'entretén llegint les pàgines de societat. Vaja, que sort que no és una notícia! XD! Curt i divertit!

    P.D. Gràcies pel comentari!


    Sergi

  • Esgarrifós [Ofensiu]
    Eloi Miró | 25-11-2013 | Valoració: 10

    Un relat amb un final terrible, sobretot pensant amb la petitesa dels protagonistes!! Enhorabona Aleix, m’has fet vibrar.
    Eloi

  • Ostres![Ofensiu]
    AVERROIS | 22-11-2013 | Valoració: 10

    ...Aleix ets la pera. Un relat amb un ritme excel·lent i amb un final inesperat, que es pot demanar més. Com sempre perfecte.
    Una abraçada.

    JM

  • Hola Alex ![Ofensiu]
    Annalls | 21-11-2013

    Gràcies per comentar-me tan ràpid , aquest migdia he llegit el teu llimoner, no te'l havia "caçat" a l'inici i no se com, mirant a veure quan s'acaba el concurs de terror ,he anat no sé on, hi allà te trobat.
    Te de dir que no m'agrada gens el terror, ni la por, en cap de les seves manifestacions. M'ho passo malament!
    Amb el teu relat me quedat esgarrifada, me posat fatal, vaja ! Així que deu estar molt ben escrit o no m'hagués afectat tant !!
    Ara bé, te copsat des el principi, sabia que no era un joc , hi havia paraules que no ho feien possible, però que era doncs? Has sabut jugar molt bé amb l'intriga, i el final ja no et dic res... tan sols le llegit un cop... aquest si que no el repeteixo!!!

    Esperaré al proper més que crec no fa por!

    Conec l'historia de la Norma Jean (Marylin), orfe , adoptada i crec que algún problema va tenir amb la, o alguna de les families... de cop i volta seyx , ja de joveneta... això implica que si de petita no has tingut afecte el cerquis on sia, i en el seu cas qui se li acostava no era precisament per donar-li el que ella necessitava. Búlimica ,la mantenien prima a base d'internaments i Valiums, i no aconseguia trobar l'home que li dongués tot l'amor que li feia falta, tot i que el Miller, sembla que se la va estimar força... en fi , si de petita l'afecta falla a menys que siguis una pedra tota la vida ho arrossegues.
    Fins aviat Aleix , que tinguis molta sort, tot i que el tema concursos depen molt del jurat , dels seus gustos i preferències o potser no... no hi entenc massa!

  • ESFEREÏDOR...[Ofensiu]
    Gemma Matas | 20-11-2013 | Valoració: 10


    Ostres Aleix, quin tema has anat a buscar!

    Com sempre, molt ben escrit i la sorpresa final et deixa la pell de gallina. Això és un relat però malauradament a la vida real, potser no hi ha casos com aquest però sí molts d’altres que tenen un final trist i esgarrifós i malauradament, cada cop són més joves els que els van portant a terme, adolescents que no arriben a grans i jovent que per mals hàbits només troben goig en la violència extrema.

    Molt bon relat Aleix.

    Una abraçada.

    Gemma

  • Impotència...[Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 20-11-2013 | Valoració: 10

    Brutal! Per l'argument, per les descripcions d'uns fets que només semblen jocs de nens però que no ho són, per la por i l'ansietat que transmet, per la desesperació que reflecteix, per l'odi que incuba, per la indiferència dels altres, d'aquells que s'ho miren però no intervenen... i giren el cap, per la impotència del llimoner, que segurament desitjaria desarrelar-se i poder intervenir... Molt, molt ben escrit.

    Auguris, Aleix.

  • crohnic | 19-11-2013

    Això sí que és autèntic terror!! M'has deixat glaçat amb el final... Al principi tot semblava un simple joc i progressivament el relat va adquirint un aspecte molt diferent.
    Realment aquest relat ens fa pensar en la imatge que aquesta societat està donant als nens... Al cap i a la fi, els nens aprenen i reprodueixen el que veuen en el adults... Espero, però, que mai s'arribi a casos tan extrems, com el que narres que succeeix en aquesta guarderia.
    Molta sort en la convocatòria!!

  • BONÍSSIM[Ofensiu]
    DomusSilvestre | 18-11-2013

    Ara que m'he recuperat, et puc dir que és un dels millors relats de por que he llegit mai! I això que al principi semblava típic i obvi, però ha anat enganxant i provocant l'angoixa de l'encalç i plaf!!! El cop de puny del final directe a la panxa, d'aquells que et deixen sense alè. FELICITATS!!

  • Estic glaçada![Ofensiu]
    DomusSilvestre | 18-11-2013 | Valoració: 10

    Estic en estat de xoc.

  • Galzeran (homefosc) | 18-11-2013

    Sols et puc dir que és un gran relat, que en una primera lectura et mostra un joc, però que a la fi es mostra com una altra cosa. A la segona lectura pots copsar la mestria en utilitzar els mots, i les mateixes paraules que podien semblar joc, ara són agressió, menyspreu, indiferència. Són menuts i no s'entén, però el pitjor és que nosaltres som grans i allò que fem, tampoc ningú ho entén.

    Felicitats Aleix!

  • Més que por[Ofensiu]
    Atlantis | 18-11-2013

    et deixa el cor glaçat, sobretot perquè són nens. I també,com en el cinema, els nens poden ser terribles.

    Molt ben escrit i el paper del llimoner, que va seguint l'escena, el trobo magnífic.

    Una abraçada

  • Un toc d'avis[Ofensiu]
    Núria Niubó | 18-11-2013 | Valoració: 10


    Uf, Aleix, m’has dut fins al final, “in crescendo”, d’una juguesca que m’imaginava entre nens de 7 a 9 anys, a un “bullying”, per arribar a sentir la tensa situació, sense poder imaginar el dramàtic final.

    Ens podríem preguntar si és possible que un nen de guarderia pugui arribar fins aquest extrem, sens dubte, rarament, però aquest relat ens dóna un toc d’avis, cal saber que veuen els nens a la televisió i com ho entenen; recordo el cas d’un nen, ja fa anys, que volen ser Superman és tirà per la finestra.
    Un relat colpidor, pel tema i pel dinamisme en que avança enganxant al lector fins al final.

    Felicitats Aleix!

    Una gran abraçada
    Núria

  • Timat Aleix,[Ofensiu]
    allan lee | 18-11-2013

    l'ambient és molt aconsseguit, aquest neguit de la nena assetjada entre l'indiferéncia dels altres menuts. És com una monstruositat. Ara, he llegit un comentarista que parla de violació; jo no ho he entés així, sinó que el nen malvat ha fet caure la nena ( que ja és una malesa espantosa ). Però ara no sé què pensar. M'ho pots aclarir? Via fórum, o com et vagi bé, o aquí mateix, que ja anirè passant. És que m'he quedat com corglaçada.
    Ehm...no ho diguis, però he advertit que ara volta per Rc una nova autora, que escriu amb mestria i que potser t'agradaria llegir; a més, m'han dit que és una noia tota guapa, molt simpàtica i deliciosa...en fí...es diu Pinyonet, o Arbre de Rosa, o Rosella de pinyó, no sé, un nom aixì, ara no el recordo ben bé...:-))

    a

  • Fa molta por [Ofensiu]
    Olga Cervantes | 17-11-2013 | Valoració: 10

    Sempre m'han espantat mott els contes de por protagonitzats per nens, però aquest m' ha agradat molt.
    Petonets
    Pinya de Rosa

  • Magistral[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 17-11-2013 | Valoració: 10

    Magistral micro-conte d'una violació i és que hem arribat a un punt, tot i que sempre hem estat en un punt concret i violent, que el jovent no té el punt de recolzament en una figura eix que limite les frustracions, no m'estranyaria que en les guarderies passara el que tu has relatat tan magníficament, allò femení, la manca de límits és de tant en tant tallada d'arrel per allò masculí i, és en aquests moments que tot s'enfonsa i comença el nou començar després de fer-se tangible l'odi que ha creat aquesta neteja, espere que no arribe allò masculí a traure els canons mai perquè allò femení pose els límits en el sentit comú, per cert, el menys comú dels sentits.
    Un conte meravellós, angoixant i perfectament relatat en el que ja veia córrer els infants i la xiqueta pels corredors i l'escala, com si d'una bona pel·líucula o la vida real es tractara.
    Molt bo, espere que el fet d'escriure'l puga exorcitzar-lo.

    Una abraçada des de València

    Vicent

  • El terrat prohibit[Ofensiu]
    rautortor | 17-11-2013


    Un relat dur, inexplicable, però molt, molt possible, atesos els temps que corren.
    Llegir el mot final –la clau de tot plegat, com marquen els cànons– fa mal. Sobretot als qui, com jo, viuen molt d’a prop la criança dels néts. T’alleuja una mica pensar que tan solament és un relat, terrorífic i cruel certament, però un relat al cap i a la fi.

    Tens molt bona mà a l’hora de definir les situacions i l’ambient de les històries que escrius.

    Et felicito i t’agraeixo que ens permetis llegir les teves obres.

    Raül

  • L'ambigüitat de l'estació[Ofensiu]
    franz appa | 17-11-2013

    Una magistral lliçó de com una sola paraula pot fer projectar una nova llum a les escenes anteriors descrites en el relat.
    Primer pensem assistir a un simple joc, però aviat veiem que hi ha un tel d'ambigüitat, un sentit no ben bé clar, com el que apunta la indefinició de colors del llimoner enganyat pel canviant temps d'aquest novembre estrany que estem passant.
    El fina es resol amb un enigmàtic paràgraf al principi, que aclareix tot el seu sentit al final, per la simple connotació d'una locaització.
    Una salutació, una mica tremolosa encara per l'efecte de la lectura.

  • Un relat[Ofensiu]
    Josep Ventura | 17-11-2013 | Valoració: 10


    de verdader terror i esgarrifances sols de pensar que pogués passar
    Excel-lent relat mestre.
    Una abraçada
    J

  • No ho vull imaginar[Ofensiu]
    Carles Ferran | 16-11-2013

    Si alguna cosa és més terrorífica que el bulling, és imaginar-lo entre infants. En aquest món de violència, causa desassossec que els infants puguin aprendre aquestes actituds malèvoles. Més que pel què dius (tot i l’efectiva forma de dir-ho), colpeix la possibilitat.
    Excel•lent relat.

  • Genial![Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 16-11-2013 | Valoració: 10

    Ja des de bon principi m'havia ensumat alguna cosa estranya. M'ha recordat la història de la nina russa assassina. Aleix, has fet un relat realment esgarrifós, amb un estil brillant, una única cosa "de'n Ricard" no és "d'en Ricard"? Felicitats pel teu bon relat. Una abraçada,
    Edgar

  • Quin esglai![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 16-11-2013

    Inesperat final que m'ha cobert el cos d'esgarrifança! Molt ben portat, dinàmic, innocent... fins que et trobes amb la realitat pura i dura... Molt fort, terrorífic, Aleix!
    La meva enhorabona, company!

  • El teu magnífic conte[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 16-11-2013

    m'ha recordat un que m'explicava una cosina meva tres anys més gran que jo, per a espantar-me.
    Tractava d'una nena sola a casa i que sentia una veu esgarrifosa que li deia: Marieta, Marieta, ja sóc a l'escaleta. Poc després: Marieta, Marieta, ja sóc al primer replà. Marieta, Marieta, Ja sóc al tercer replà.
    No sabia mai com acabava el conte perquè sempre, en arribar a aquest punt, jo fugia esporuguida.
    Una abraçada, Aleix.

  • Paraules adients[Ofensiu]
    Ivan Bonache | 16-11-2013 | Valoració: 10

    Hola Aleix!

    Moltes gràcies pels teus comentaris, sempre trobes les paraules adients i s'agraeix sincerament. Una abraçada molt forta!

    Salut i inspiració!

    Ivan

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

99 Relats

1971 Comentaris

104614 Lectures

Valoració de l'autor: 9.98

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 12 de setembre de 1959. Sóc llicenciat en Ciències de la Informació, encara que actualment no treballo com a periodista.

Literàriament, he guanyat els Premis de Poesia Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Premi de Poesia Jo Escric 2007, el Premi de Poesia Roc Boronat 2007 i el Premi de Poesia Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015. També he quedat finalista dels XXI Jocs Florals de Ribes de Freser 2017 en la categoria de narrativa.

He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010) i "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016).

Aiximateix, tinc publicats relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014) i "Somnis tricentenaris" (2014).

Finalment, he escrit el pròleg del llibre "Malos hábitos" (Rúbrica Editorial 2010), de la poetessa Aurora Garrido.