Per feina

Un relat de: Thyst

Pacient, espero.
No tinc pressa.

Escales i una porta de vidre.
M'assec enmig d'una sala tan impersonal que em fa fàstig. Una oficina, un despatx, un lloc tan neutre i diplomàtic que fa olor a conglomerat dels mobles, a paper d'impressora per estrenar, a desconeguts que carregen dossiers, informes i paperassa variada.

Quan arribes em demanes uns minuts més per acabar de llegir vés a saber què.

T'asseus en una taula davant meu i no puc evitar pensar que l'habitació ha canviat, tan freda i distant com era, el color del teu jersei l'ha fet més agradable.

Un empleat es permet obrir la finestra i el corrent m'acosta la teva olor. Fas olor a cafè, a converses nocturnes, a llocs que no conec, a sentiments i passions més enllà d'aquesta trista oficina.
Fas bona olor.

La teva olor es fon amb la meva i t'observo mentre ressegueixes les línies d'una llibreta i les teves mans juguen amb les puntes dels fulls. El corrent et torna la nova barreja i aixeques el cap encuriosit. Em mires mentre faig veure que a fora al carrer i passa alguna cosa més interesant que la teva lectura, i somrient com el nen que espera el caramel, tanques la llibreta i t'acostes.

Em dones la mà i uns ulls interessants es claven als meus. Esperes una espurna especial, qui sap, potser un "jo també" un "ja ho sé" o alguna cosa més. Sembles satisfet amb el contacte i t'asseus al meu costat.

Mentre repeteixes les intencions de la teva empresa amb eficient mecànica, imagino la teva veu recitant alguna cosa més interessant, potser uns versos, una cançó, un bon record...
Un nou contacte em baixa dels núvols, la teva cama contra la meva.
Em mires i et miro. L'espurna.

L'entrevista promet i jo no tinc pressa.


Comentaris

  • Olors, mirades i contactes[Ofensiu]
    Unaquimera | 05-06-2008 | Valoració: 10

    Un bon relat, tendre i tranquil, amb una suau tensió interna que va in crescendo i que ofereix el fruit d'un treball a partir de tots els sentits: vista, olfacte, oïda, tacte exerceixen la seva funció i permeten recrear l'escena i les sensacions a què fas al·lusió.

    Has portat molt bé el joc de les olors ( "un lloc que fa olor a conglomerat dels mobles, a paper d'impressora per estrenar, a desconeguts" ... "Fas olor a cafè, a converses nocturnes," ... )i les mirades ( "t'observo mentre ressegueixes les línies"... "Em mires mentre faig veure"... "Em mires i et miro." ), abans d'arribar al contacte ( "Em dones la mà"... "Un nou contacte, la teva cama contra la meva"... ).

    En resum: Un text molt interessant!

    T'envio una abraçada plena d'espurnes,
    Unaquimera

  • AnNna | 01-05-2008

    31 de maig, megatrobada.
    escolta'm... m'agregues?

  • bona nit, bona dona.[Ofensiu]
    AnNna | 24-04-2008

    No he llegit el teu relat, és tardíssim i estic morta de passar-me el dia sencer a la parada donant punts de llibre i dient a la gent que entri aquí.

    Només venia per dir-te que me'n recordo del teu nick, que has passat, i que no has tornat a venir, i a veure si ens animem a fer coses i a participar al fòrum i a les bogeries del web, que no són poques!



    un petonàs :)


    Annna*

  • Hi ha mirades...[Ofensiu]
    Gess Artré | 30-03-2008 | Valoració: 10

    tactes, olors... que de sobte és com si ens despertessin vells records. Hi ha una empatia especial vers l'altra fins i tot encara que manquin les paraules. Bé, que això passi amb qui t'està fent una entrevista de feina pot ser un gran avantatge! :-)
    M'han agradat molt els petits detalls que incorpores des de bon començament i que fan que el lector es situi ràpidament.
    Una abraçada

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Thyst

Thyst

34 Relats

79 Comentaris

28468 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Res, us llegeixo i m'encanteu.
Gràcies pels vostres comentaris, m'animen molt a seguir intentant-ho.

Nascuda a Barcelona fa 19 anys, em considero de l'Empordà i d'aquella tramuntana. Només faig que viure, i prou.