Jocs perversos II

Un relat de: potolet

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Tornava a ser un dijous plujós. No tant com el de la setmana passada, però suficient per formar un cel trist i apagat. Eren dos quarts de vuit del vespre i ell estava impassible mirant per la finestra, com era habitual. Li agradava fer-ho, sobretot en dies plujosos. Es quedava recolzat a la paret, just al costat de la porta que donava al petit balcó. A través del vidre, veia el gran passeig. Veia la gent com corria a posar-se a recer, o com caminava tranquil·lament amb el paraigües desplegat.

No tenia cap motiu especial perquè li agradés. Senzillament, gaudia de la situació. A vegades tenia un llibre al costat i hi anava donant breus cop d'ull i d' altres tenia un cigar encès i fumava amb gran parsimònia. O també podia tenir una copa de Martini o de 43 al costat, o senzillament només mirava.

Esperava la visita amb interès. No és que ella l'hagués sorprès en gran mesura o que li agradés. Però volia esbrinar com havia assimilat els conceptes -i les pràctiques- del dijous anterior i fins on podia arribar. Certament, era una noia diferent, com ell. No la coneixia gaire, però el fet que acudís a veure'l a ell per aprendre sadisme ja la distingia de la majoria de dones que coneixia.

***

Va picar el timbre i al cap de pocs segons es va obrir la porta.
-Endavant- va dir ell sense ni tan sols mirar-la.
Van travessar el passadís i van arribar al saló de l'última vegada. Ho recordava tot perfectament: la taula, l'estora, el sofà, els mobles, el parquet, les sinuoses estatuetes. Res havia canviat en una setmana. Bé, sí. De fet, a la taula no hi havia cap ampolla ni gots de Martini.
- Seu- féu l'home.
- No fa falta, gràcies- va contestar ella.
Plaf! Una bufetada va anar directament a la galta esquerra de la noia.
- Em sembla que ja t'ho vaig dir l'altre dia. Des que entres aquí, faràs el que jo et digui, absolutament qualsevol cosa, fins que et digui que hem acabat. Entès?
Durant uns segons ella va sentir un sentiment de ràbia, però va recordar que tot allò li agradava, i que després de la última sessió va arribar a casa i el primer que fa ver va ser masturbar-se. Va contestar:
- Sí, amo!-. I es va asseure al sofà que tenia al darrera.
Ell va somriure fredament.
- Bé, bé. Veig que alguna cosa hem assimilat de la primera sessió -.
Tot seguit, ell també s'assegué davant seu, en una butaca.
- Bé, l'altre dia, com era d'esperar, em vaig deixar algunes coses per explicar-te. De fet, tampoc volia fotre't el rotllo tota l'estona. Avui tampoc m'hi entretindré, però té d'explicar un parell de coses importants.
Podia ser un home fred com el gel, però almenys quan parlava mirava sempre als ulls de la noia.
- La primera. Potser et vas confondre amb què es sadisme i què masoquisme. Ja et vaig dir que són dues teories (i pràctiques) diferents, però que és poden ( i gairebé és inevitable) aplicar alhora. Personalment, considero el masoquisme una vessant del sadisme. No és res més, per a mi, que aprendre a rebre dolor d'una manera...- va buscar la paraula exacte- interessant, diferent -.
Va fer una pausa i continuà.
- És clar que això és la meva opinió. Tu observaràs, escoltaràs i practicaràs. Així, tindràs et faràs una opinió pròpia; opinió que jo respectaré, evidentment. L'altra cosa que et volia dir és que, tot i ser com sóc, tinc el sentit del respecte. Amb això vull dir que si veus que la violència que practiquem, ja sigui verbal o física, és excessiva, m'ho dius. No et preocupis que no m'enfadaré ni molt menys. Tampoc pensaré malament de tu i creuré que m'has decebut. Davant de tot vull sinceritat.
- I com ho dic, que vull més o menys?
- Molt senzill. Per seguir les regles del joc i no trencar la dinàmica, diràs alguna cosa que no faci referència al món real, una cosa que no s'associï amb què vols més o menys. Digues "blau", i voldrà dir que he d'abaixar el ritme, digues "vermell" perquè ho trobes suau. Per part meva, això és tot. Tens algun dubte, alguna cosa que no t'hagi quedat clara?
- No, cap ni un -.
- Molt bé, doncs. - es va aixecar - Despulla't. Ara vinc -.
Com l'altre dia, ho havia dit amb desinterès. Sense ni tan sols mirar quina cara posava ella. Va entrar en una porta, mentre ella començava a treure's l'abric, la brusa, les mitges, els tacons...

***
Tornaven a estar en la situació de l'altre dia. Ella completament nua, dempeus. Ell, que ja havia tornat, estava vestit amb l'americana, la camisa blanca i els pantalons i les sabates. La mateixa submissió que l'altre dia. A més, havia portat una ampolla de 43 a la taula, una espelma, i dos cistells tapats.
- Estira't al sofà -.
- Sí, amo -.
Es va estirar.
- Tanca els ulls.-
Ella ho va fer. Tot es va tornar fosc. Només sentia les seves passes pel parquet. Al cap d'uns segons, va sentir l'inconfusible soroll d'un tap d'ampolla que es treu. Va pensar que sentiria el so del 43 regalimant sobre un got, però no va ser així. No va ser així perquè de sobte va notar un calfred, al córrer pel seu cos petits rierols de la beguda. N'hi havia per tot arreu: al seu rostre, al coll, als pits, a la panxa, al seu sexe...
De moment era la dinàmica del altre dia. Ell la llepava tota amb tranquil·litat i suavitat, i ella gemegava. Cada gota, cada riu de 43 que desprenia els seu cos era absorbit per la seva llengua; aquesta s'aturava en els llocs més sensuals, com els mugrons, els seus llavis, les orelles, el coll...o el seu clítoris.
Quan estava a punt de tenir el darrer esclat, el més profund, ell es va aturar.
- Per què, amo?- va dir ella, implorant.
Ell li va donar una bufetada, igual que feia una estona.
- Perquè t'ho hauràs de guanyar, preciosa- va fer ell.
Tot seguit, va agafar l'espelma i el cistell, es va asseure al sofà i li va dir que s'assegués a la seva falda. Mentre li besava el coll, va treure el què hi havia al cistell. Li passava per tota l'esquena, tal com havia fet amb el 43 abans. Aquesta vegada, però, no el llepava. Seguir llepant el coll mentre escampava tot el gel per la seva esquena. Al cap d'una estona, la seva mà va baixar al seu sexe i el va començar a acariciar, primer suaument, però a poc a poc fent-ho amb més força. No cridava ni deia res, però la respiració de la noia es feia cada cop més intensa.
Ella s'acostava al moment culminant, l'orgasme que tant anhelava. Veient-ho, ell va frenar el ritme de la seva mà i va treure el gel de la esquena.
- Ara sabràs què és l'equilibri entre el plaer i el dolor. El fred i el calor poden ser molt dolorosos, aplicats alhora. - va dir ell amb sequedat.
Acte seguit, va agafar l'espelma i la va encendre. Suaument, passava la flama per la superfície de l'esquena, tota freda. Al mateix temps, li besava l'orella i el coll, a més de seguir fent-li un massatge al clítoris.
Ara ella cridava de dolor i de plaer alhora. Com més cridava ella, més acostava ell l'encenedor a l'esquena i més ràpid movia la seva mà. L'esquena li feia mal, però el seu sexe tremolava d'alegria i de plaer.
-Vermell!- va fer ella. I l'home encara va moure la seva mà més enèrgicament i va posar la flama a tocar de la seva pell.
Aquesta vegada l'home no va parar, fins que ella va emetre l'últim gemec.

***
- Gràcies per haver-me deixat utilitzar la dutxa, amo - va dir ella, mentre es vestia.
- No cal que em diguis amo, quan haguem acabat la pràctica - va dir amb el somriure més obert que ella li havia vist fins ara -va continuar- A més, no podia deixar-te que te'n anessis a casa amb la olor a alcohol que feies -.
Després d'un moment de silenci, ella va dir:
- Quan et despullaràs tu?
- No tinguis pressa, tot arribarà.
- Però...en gaudeixes?
- És clar que sí, però entén que primer cal una relació de submissió estricta amo-esclau. Jo, vestit, et controlo a tu i els teus plaer (i dolors), nua.
- Ho he fet bé, per això?
- Fer-ho bé no és la qüestió. La qüestió es gaudir. Si en gaudeixes, pot estar bé tot el que facis. T'ha fet mal?
- Sí, però també...- va començar ella.
- ...has sentit plaer, vaja - es va anticipar ell - No t'has d'avergonyir. Com has vist, plaer i dolor són compatibles. Almenys per a tu, i per a mi també.
Van estar una estona en silenci, ell mirant al buit i ella vestint-se. Quan va acabar ella de vestir-se, l'home s'havia arrepenjat a la finestra.
- Fins dijous que ve- va fer ella.
- Fins dijous - va dir ell, sense girar-se.
Mentre caminava pel passadís cap a la porta de sortida, la noia va tenir la certesa que ell continuava sense haver-se girat, però que l'estava mirant a través del reflex del vidre.

Comentaris

  • M'ha agradat...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 15-09-2008 | Valoració: 10

    ...més que la primera part, no per ser millor, sinó més aviat perque es succeeixen molt bé els dos capítols, i això li dóna un toc d'emoció més.


    Sergi

  • AnNna | 22-02-2008

    el comentari d'aquí sota.
    Tan pàmfila era, jo, fa un anyet? O.o



    un petó.

  • malgrat[Ofensiu]
    trucido | 22-04-2007

    malgrat el retard en la critica, despres d'un llarg temps esperant la segona part d'aquest relat, només puc dir que és excel·lent, tant com el primer, i que esperem, alguns, la tercera...

    a continuar així

  • Parella clàssica[Ofensiu]
    Unaquimera | 25-03-2007

    Una relat sobre una relació moltes vegades tractada per la literatura: l'home que obté satisfacció exercint la dominació i plaer infligint sofriments físics a una altra persona, la dona que s'excita amb el dolor rebut, necessitant el càstig per arribar a l'orgasme.

    Sadisme i masoquisme formen una parella clàssica que en el teu text tornen a caminar de la mà. Un títol molt encertat!

    T'envio unes Joguines de dona i una abraçada juganera de les que no fan mal,
    Unaquimera

  • miqueeeeeeeeeeel![Ofensiu]
    AnNna | 15-03-2007 | Valoració: 8

    uuuuooooola, miqueeeeeel!

    no l'havia viiist ;P

    mira que ets raro, eeh? jijijiji*


    43... mmmh... =P


    però has de vigilar na mica més aquesta ortografia, eeh? aiiix, que ens hi farem mal!


    apali, des d'aquí un petonàs immens ^^


    :)

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: