Mercat de Sant Josep (La Boqueria)

Un relat de: AnNna

Al bell mig de les Rambles, al centre d'allò que molts anomenen el cor de Barcelona, presidint mil passejades turístiques i converses de diumenge, s'alça el Mercat de Sant Josep. Si n'heu de parlar amb algú, però, digueu-ne la Boqueria, que si no, no us entendran. És un altre d'aquests noms que ha canviat amb el boca-orella, que ha quedat fixat més pels visitants que per qui el va crear.

L'elegància que desprèn el mercat, creada pels vius colors del vitrall que li dóna entrada, fa que qui s'hi acosta vulgui endinsar-s'hi i descobrir tot el seu món. És fer-hi un pas i ficar-te en una bombolla amb olor de passat i regust de camp, com una porta que trasbalsa el temps i l'espai, obviant tota sensació de Barcelona moderna. A més, el sostre gris i la poca llum que hi ha fan que aquest mercat quedi encara més apartat del món real.

Un riu de gent volta pels seus carrers -alguns amples, alguns estrets- tot buscant una mica de menjar sa, per contrarestar el poder d'aquells fast foods o cadenes de menjar ràpid que habiten a gairebé tots els carrers avui dia. Carnisseries, xarcuteries, fruiteries i parades de verdura que semblen galeries d'art de l'harmonia amb què exposen el producte i un gran espai central de peixateries i congelats són el màgic escenari que ens ofereix la Boqueria, a part de parades de fruits secs, llaminadures, gelats, xocolata i altres parades específiques típiques dels mercats de poble. Curiosament, també hi trobem una farmàcia, una oficina de Caixa Tarragona i algun bar que ajuda a calmar la gana a aquells a qui se'ls hagi obert amb l'ambient de pernil i de caldo de Nadal.

Veure el nom dels comerciants com a títol de les parades envia una sensació de comoditat al visitant que el fa sentir com a casa i que l'apropa a la situació que està vivint. I aquesta proximitat encara es fa més evident quan els clients parlen amb tota naturalitat amb qui els està atenent, ja sigui per aquesta qualitat de fer fora vergonyes que tenen tots els mercats o perquè es coneixen de tota la vida -alguns ja fa més de cinquanta anys que hi són- o de cada vegada que el de fora la parada té la nevera buida.

I com s'omplen les cuines també s'omple el mercat, amb gent de tota mena, ben diferents, com si fossin productes de parades diverses. Llengües, colors, ètnies, edats i maneres de fer són alguns aspectes que ens fan impossible definir el públic del conegut mercat barceloní. Àvies i avis que omplen els carros i fan petar la xerrada; gent més jove que, amb estrès i presses ja intravenosos, intenta mantenir una alimentació més o menys equilibrada; turistes que fotografien tot el que veuen i que després compraran postals, gorres i samarretes a la paradeta publicitària; persones que, simplement, passegen i s'impregnen del característic aroma que s'hi respira. Tot plegat, una barreja d'allò més exòtica.

I si a dins el mercat et sents perdut i estrany, en sortir, la sensació de no saber on pares encara és més gran. Deixar la bombolla, el cau, el racó on havies entrat fa una estona -sense saber si molta o poca- per tornar a caure a la modernitat i a la certesa de les Rambles, de la ciutat, de la Barcelona més pura. Sí, descol·loca.

Comentaris

  • Ja t´ho havia dit...[Ofensiu]
    Jaume VINAIXA SOLÁ | 25-07-2010

    que et llegiria. Auesta és la tercera lectura d´avui mateix. Com que hi ha un "producte" que, si no vaig errat, surt en quasi tot el que escrius, biografia inclosa, després d´haver llegit això del mercat, em permeto aconsellar-te que no se t´acudeixi entrar a, ni comentar res de: la botiga SAMPAKA. Correríem el perill d´agafar -tú i els lectors- un coma diabètic mortal de necessitat.
    Una abraçada.

  • Sí, entrar a la Boqueria...[Ofensiu]
    Fredegard Dogwood of Shadydowns | 20-03-2008 | Valoració: 10

    ...és entrar en un altre món. Un món que ens pot arribar a saturar els sentits. M'encanta la descripció que n'has fet.

    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: