Cercador
Tot és massa complicat
Un relat de: guillemnicolau- Compartir:
Hi ha dies que em desperto al matí i no em conec, necessito deu minuts per recordar-me, reconèixer-me i atrevir-me a pensar en tu. Massa temps sense veure't. Ja no sé en el que penses. Costa tant arribar a conèixer algú. No vull dir conèixer de saber el que li agrada, dades seves que podrien arribar a ser tan personals com per haver-les de censurar, conèixer-ho tot i a la vegada res. Vull dir poder avançar-se als seus moviments, saber el que realment estima i el que sentiria depenent de la situació que li plantegessis. La gent es comporta de maneres tan diferents segons la situació en què es troba... La vida és un escenari i nosaltres som els actors. No hi ha dubte de que tots hem de comportar-nos com està escrit al guió, però què succeiria si ho deixéssim de fer? Ens acusarien de traïdors? de falsos? A qui li importa quan s'està amb qui es vol?
Comentaris
-
M'ha sorprès el final...[Ofensiu]natasha | 02-05-2008 | Valoració: 10
...en ser una declaració de principis, d'amor.
Conèixer els que tenim a prop...ès tan complicat! però possible si fem un esforç i no pretenem veure més enllà del què ens deixen. Més d'una vegada m'he fet les preguntes que escrius i... sempre ens acabaran sorprenent.
Et seguiré llegint.
Un petonet -
mmm.[Ofensiu]AnNna | 01-05-2008
No ha estat difícil, la troballa, no. Només calia obrir la llista de tots els autors, i punt. Que per cert, no cal aquesta gran biografia supersèria, eh. Que aquí tots anem del pal soc-super-guai-quin-bon-rotllo.
I si deixo de gastar espai i lletres i tal i em concentro en el text... diguem-ne que em quedo amb el títol: tot és massa complicat. Sí, viure és massa complicat. És una BONA MERDA, per més vidas chulas en samarretes que tingui. Per què collons serveix intentar reflexionar i analitzar-nos, si total, tot és canviant en un món de bojos? M'estresso. I si no penses tot va bé, i vas vivint, i tal i qual. Però a la que t'atures un moment et deprimeixes, perquè tot et va gran. Tot se m'escapa. Massa merda dins el cap. Un fàstic.
Però obviem aquesta evidència i vivim així com podem, creient que el somriure és dibuixat amb permanent, quan en realitat només és guix que s'esborrarà quan poguem pensar amb claredat.
Uale, que depriment m'ha quedat, no? Potser no mola gaire. Però és que ara mateix només veig això, que la vida és massa complicada.
Un petó. -
ja veus...[Ofensiu]Belén Porta Bonillo | 10-02-2008 | Valoració: 10
ja veus... tens tota la raó...
XD
encantada de conèixer gent jove com jo x aquí!
-
ja veus...[Ofensiu]Belén Porta Bonillo | 10-02-2008 | Valoració: 10
ja veus... tens tota la raó...
XD
encantada de conèixer gent jove com jo x aquí!
Valoració mitja: 10
l´Autor
4 Relats
7 Comentaris
4975 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99