Follem?

Un relat de: Biel Martí

Quan portem més o menys deu minuts de moviments bruscos sobre el llit, comença a emetre una mena de xiscles que es barregen amb esbufecs. Encara que la meva experiència sexual no és digne ni d'un trist tercer premi local, he sentit suficients sons de plaer com per poder classificar-los, però aquell és diferent. Fa la sensació que està posseïda pel diable. Per uns moments em sembla que fins i tot posa els ulls en blanc i si ha de parlar potser ho farà en llatí al revés o ves a saber com. Després es posa a cridar de tal forma que haig de tapar-li boca amb les mans. Som a ple agost i la finestres de l'habitació que dóna a un trist celobert estan obertes de bat a bat. Abans que es posés a xisclar se sentia de fons una televisió o una ràdio d'alguna veïna. El fet però és que aquells sorolls m'exciten de ple i tinc la sensació que estic fotent el clau de la meva vida. Els seus cabells negres es troben escampats damunt el coixí blanc com un ventall, els llavis gruixuts es van tancant i obrint entre so i so; els pits se li mouen a un ritme constant però alhora intermitent, segons els meus moviments i la seva respiració. Suem. I la suor dóna un toc brillant a la pell torrada pel sol de la Costa Brava o, qui sap, pel de la Barceloneta o qualsevol altre lloc costaner. Poc en sé d'ella i en aquells instants poc m'importa. I aquella panxa! Ostres aquella panxa llisa i ben feta que tants petons i llepades havia patit per culpa meva feia uns minuts! Les cames, una mica massa primes, em fan pressió a la cintura però no és dolor precisament. Una gota de la meva suor cau sobre el ventre morè i veure-la desplaçar-se pel melic és massa.

Em demana que no em corri encara. Alenteixo el ritme, de fet em deturo i estem una estona sense batzegades. Només em moc intentant fer cercles petits, havia sentit en una pel·lícula dolenta que això els agrada, a les dones. Ella torna a tenir una expressió normal i somriu, el diable s'ha calmat. Les dents semblen més blanques contra el color de la pell fosca. No puc evitar-ho i li faig un petó, no un d'aquells amb llengua que sembla que t'hagis de clavar a la parella o mossegar-la, un petó suau, melós.

Canviem de posició, ella al damunt. I a contrallum (és de dia, més o menys les sis de la tarda i la finestra li dóna l'esquena ara mateix) tota la seva silueta se m'assimila com a perfecte i vull concentrar-m'hi. Però no em dóna temps, s'inclina per mossegar-me el lòbul de l'orella, una de les coses que més m'encanten, m'exciten, em complauen i em fan vibrar, i de nou més atacs de possessió diabòlica que enfonsen el matalàs i fan grinyolar les molles del llit.

"Correm-nos junts", diu amb una veu tant trencada que m'espanta. Desitjo coincidir amb ella en el moment de l'orgasme, més per com va succeint tot que no per recordar la meva última parella, amb qui els orgasmes simultanis eren més que improbables. Què deu estar fent la Carme, ara? Follar com jo no, segur. Prou, fora aquest pensament i mira el que tens davant, burro. I en mirar-la, pressió dels llavis, ulls clucs, respiració pel nas estilitzat, sorollosa, em comença a venir. I quan es posa a cridar de nou tota concentració se'n va en orris i tinc un orgasme collonut. Potser perquè feia dos mesos que no follava, potser perquè no ho havia fet mai amb una noia que físicament estigués com ella, quasi perfecte (cames massa primes), potser perquè jo m'ho vull creure i ja està. S'estira al meu costat, somrient i suant i jo em trec el preservatiu, que ara és un plàstic repugnant. S'està una estona ajaguda, quieta, amb el somriure de dents blanques i la mà a la panxa (aquella panxa!) i les cames estirades i respirant. Mira el sostre. No sé si espero que digui alguna cosa com: ha estat la hòstia, o no. Em ve el cap aquella estadística que diu que un 90% de les dones fingeixen (elles s'ho perden si no volen dir-nos com fer que deixin de fingir, penso en aquell moment). Sempre m'ha agradat considerar-me un bon amant, totes les dones amb les que ho he fet han volgut repetir. Jo també, menys una vegada, amb la Brígida. Quan m'aixeco a llençar el condó em surt una mitja rialla infantil i estúpida però humana: tant de bo la Carme sabés que acabo de follar i es morís de ràbia i de tot. Tiro el plàstic moll i brut a la paperera després de fer-hi un nus, agafo l'aigua de la nevera i torno a l'habitació. Ara ella és incorporada, fumant. Encenc una cigarreta al seu costat i me la miro.

Em demana que la toqui, no cal que m'ho digui més cops. Passo la mà lentament pels turmells, pujo per les cames primes, morenes, poc a poc. Les cuixes, que no estan tan fresques com el primer cop es mouen una mica, m'obre el sexe. Però me'l salto i amb els dits acaricio el seu ventre (aquell ventre!) i ella comença a respirar més fort, més pausat. Torno a estar calent. Els pits, ara un. Ara l'altre. Apago la cigarreta i li faig petons, al coll, als pits, al ventre...

- Follem? -pregunta ella per segona vegada aquesta tarda.

Aquest cop és més brut, si és que el sexe pot ser brut, s'acosta més a fornicar que a follar i queda anys llum de fer l'amor, si es que no és tot el mateix. Després de les llepades, petons als sexes respectius i inicis de masturbacions, follem. Primer de costat, després ella al damunt, després ella de genolls. I noto que al celobert es fa un silenci veïnal quan ella es posa a cridar de forma molt més exagerada que abans i s'ha de controlar aixafant la cara contra el coixí xop. Els llençols s'arrapen als nostres cossos per la mateixa suor. La tinc d'esquena però no li veig la cua de diable. Es menjarà el coixí si segueix així. "Concentra't idiota!" em dic a mi mateix. I són els sorolls més que res el que m'ajuda a acabar per segon cop aquella tarda. Ha estat un clau més llarg, més costós al ser encara recent l'anterior. Però a la meva autoestima això li és igual, està pels núvols ara mateix. Silenci. Em tremolen una mica les cames, estic petat, rebentat, cansat... Feliç.

Quan torno de deixar el condó a la paperera ella està d'esquena. El seu cul em fa tancar els ulls per no tenir un atac i voler posar-m'hi de nou, primer descansem una estona, penso. Després potser ens donem els telèfons i aquelles coses, potser és la dona de la meva vida i no el clau de la meva vida. He anat a la tenda de llibres de segona mà per veure si la trobava, l'he trobat i hem xerrat fent un cafè i al cap d'una estona érem a casa meva ullant la petita biblioteca fins que ella m'ha mirat i ha dit:

- Follem?

I jo he somrigut com un ximple i he contestat que d'acord, com si m'hagués preguntat quin temps feia i jo hagués dit que plovia. Sempre he somniat en enamorar-me d'una noia en una llibreria, però les he conegut a la universitat, a la feina, amigues d'amigues o d'amics en bars o restaurants... I potser ara n'estic enamorat, encara que fa només unes hores que la conec. "No, home, no. Què n'has d'estar enamorat!". I la Carme deu estar a dues veles, doncs no és tan maca com em semblava quan estàvem junts i d'ella sí en vaig estar enamorat, com un imbècil... I jo mira amb qui acabo de fer-ho dos cops, i això que ella em va menysprear... Perquè és una noia molt ben feta i que es deu vigilar la figura, tota aquesta figura que ara s'està de panxa avall, mirant-me i que somriu i em pregunta per tercer cop aquell vespre:

- Follem?


Comentaris

  • Què vols que et digui...[Ofensiu]
    nadàlia | 30-08-2010 | Valoració: 3

    Sembla que tens un bon club de fans, d'entrada el títol és llaminer i hi entres, llegeixes uns quants paràgrafs. per a mi fluixets del tot, i diuen que el relat és publicat en un llibre, suposo que la resta deu ésser molt millor, de moment el plantejament és breu i molt poc visual, és clar que amb un altre títol...

  • AnNna | 01-06-2008

    que fort veure'm fa tres anys (dos comentaris més avall) i veure'm ara...

    un petó! :)

  • llacuna | 01-06-2008 | Valoració: 10

    Tinc ganes de trobar-me un home que també cridi, què coi!A les dones també ens excita això :)

    Llacuna

  • Sta wapo![Ofensiu]
    AnNna | 09-05-2005 | Valoració: 9

    Doncs sí, que ja l'havia llegit fa temps i també l'he llegit al llibre... i m'agrada! xD! coi, la noia, com hi va! vaig portar el llibre a classe i a la gent també li agrada... jejeje!!!!
    intentaré llegir-te més, noi, que últimament m'estic columpiant moltiíssim!!!!
    petons,

    AnNna

  • Potser[Ofensiu]
    Lavínia | 03-04-2005 | Valoració: 10

    arrribo molt tard per dir-te que el teu relat m'ha agradat molt, Biel, sobretot, perquè el "follem" del títol que és l'acció que més apareix en el relat té un rerafons de solitud que no passa desapercibida, sobretot, quan dius que al protagonista recorda que li agradaria estar enamorat i que una vegada sí que en va estar, però d'una dona "que ra no és tan maca", anomenada "Carme", que, a més, "deu estar ben sola".

    Follem és, potser, un relat d'una funció reiterativa, però, també, de diverses solituds.
    M'equivoco, Biel?
    D'ara endavant, prometo llegir-te més, llegir més prosa que no ho faig, gairebé, mai per falta de temps ¿saps?

    Una abraçada

  • d'això...[Ofensiu]
    Boo | 23-03-2005

    Doncs hola, sí, però... ostres, estic amb l'anterior comentari... què és aixó de la publicitat?! que fort, no?! Tristíssim, ho sento, però és veritat...
    Ah! i l'altre gent que sí que ho ha comentat, com s'ho ha fet per llegir-lo? que potser aixó del llibret aquí al mig és nou? que ho és d'avui?
    Molt bé, però, fins a on he llegit!
    Em sap greu

  • no o puc entendre[Ofensiu]
    ilargi | 23-03-2005

    bones a tots
    suposo que per a ser nova usuaria fare la cagada de l'any pero no puc entendre com quan estic ja ben ficada al relat, total posicio de voyeuse hi ha la publicitat del llibre i ale, no hi ha manera d'aconseguir llegir el relat sencer. Si ho he entes be he de comprar el llibre per a acabar de llegir el relat? vaja doncs. Sr Biel, te la tinta que li aflora del dits de manera natural i aixo fa d'aquest relat una perleta...o com a minim fins on l'he pogut llegir, gracies de toutes manieres.

  • Era inevitable![Ofensiu]
    Nicte | 10-03-2005

    Després de tots els comentaris al respecte d'aq "follem" no he pogut resistir la temptació de llegir-lo.
    Comentaris? donen ganes de follar!
    M'ha agradat trobar-me sota un títol tan poc acullidor, quelcom més q l'acte en si, en com descrius l'anatomia, el somriure, els pensaments, el color de la pell, els llençols, les finestres obertes...

    Nicte
    p.d. hi ha hagut cap motosierra o algo semblant??? ;P

  • he disfrutat de llegir-te[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 08-03-2005 | Valoració: 10

    Biel, m'has canviat el dematí, estava avorrida i no saps com he gaudit del teu relat, ara me'n vaig a dinar de molt més bon humor ... has il-luminat l'oficina sinistra ...

    Una forta aferrada

    Conxa

  • mar - montse assens | 08-03-2005 | Valoració: 10

    genial, genial i genial

    (tres voltes genial)
    :-)

  • em tornaré[Ofensiu]
    poppins | 08-03-2005 | Valoració: 10

    un/una fan del Biel?

  • Ostres quina panxa![Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 10-02-2005 | Valoració: 10

    Ostres quina panxa... una panxa i un cul, i bé, les cames no, però la resta, conviden. oi? I això és de les oportunitats que nomès es troven un cop a la vida. Excel.lent, eròtic, irònic, i poètic!

  • És curiós![Ofensiu]
    brideshead | 04-01-2005 | Valoració: 10

    El teu poema té el mateix títol, exacte, que un que ha escrit la Thalassa ara fa poc. Pensava que era el seu, i em trobo que ets tu. Ja fa dies que el vas escriure, i t'haig de dir que és fantàstic. Mig amb humor, mig amb ironia, bogament enamorat (encara) de la Carme, mig donant-te-les de "Casanovas" amb la noia que no coneixes, de la panxa encisadora....
    Una bona història, divertida, super ben escrita, com sempre fas tu.
    Gràcies per tots els teus comentaris, te'n dec uns quants, Biel!
    Un petó, bony any i força escriptura!

  • Simplement collonut![Ofensiu]
    Ullets | 25-12-2004 | Valoració: 10

    M'agrada la teva manera de parlar de sexe... molt.

  • Semieròtic???[Ofensiu]
    Laura Gomez | 22-10-2004 | Valoració: 10

    Si això es semieròtic, deu meu!! el dia que escriguis algo eròtic, no vull sapiguer com serà...A mi m'ha semblat eròtic del tot, per molt educat, això sí.
    A veure quan publiques altre d'aquests...

  • Semieròtic???[Ofensiu]
    Laura Gomez | 22-10-2004 | Valoració: 10

    Si això es semieròtic, deu meu!! el dia que escriguis algo eròtic, no vull sapiguer com serà...A mi m'ha semblat eròtic del tot, per molt educat, això sí.
    A veure quan publiques altre d'aquests...

  • XvI | 05-10-2004 | Valoració: 10

    Per on cau la llibreria aquesta?

  • extrahordinari[Ofensiu]
    mbatista | 23-09-2004 | Valoració: 10

    m´ha encantat. Felicitats

  • Si quan se sent i no quan no!!![Ofensiu]
    mitral | 19-09-2004 | Valoració: 10

    Aquesta ben segur que no va fingir, sentia i molt.
    Jo com a dona crec que es té o no es té l'orgasme ....però de cap manera s'ha de fingir.
    ...I per què es fa...per augmentar l'ego del mascle. A mi no em sembla bé ...no tots els dies són blancs ni tots els dies són negres hi ha un entremig i que l'hem d'acceptar els 2 participants.
    Bé, m'estic complicant. Que cadascú faci el que vulgui.
    Crec que has fet envejeta a qui t'hem llegit, pel que tu has sentit i pel que ha sentit ella.

  • sí un deu mínim![Ofensiu]
    Lluís Soler i Blanch | 27-08-2004 | Valoració: 10

    Amb l´emoció no t´he puntuat, perdona, ara ho faig i sincretament no eh, que amb les preses ho he escrit malament , volia dir sincerament.
    Una abraçada!

  • doncs sí, un deu mínim.[Ofensiu]

    Quan he vist la nota he pensat, t´ho dic sinecrament:... però que exagerats!
    Mira trobo a faltar un onze o un dotze...aquest relat és fantàstic!

  • ups......[Ofensiu]
    aina | 27-08-2004 | Valoració: 10

    no t'havia valorat...

  • jajajjajaja![Ofensiu]
    aina | 27-08-2004

    m'ha fet molta gràcia com jugues amb els fets, els pensaments del noi són molt bons! felicitats!!!

  • Un somni?[Ofensiu]
    Far de Cavalleria | 27-08-2004

    A vegades els somnis porten tot allò que la realitat no dóna. Molt ben escrit

  • Increible!!![Ofensiu]
    Astrid Roig | 26-08-2004 | Valoració: 10

    M'has deixat "extasiada".
    Fa uns mesos vaig tenir una experiència molt similar, i llegir això m'ho ha fet reviure.
    M'ha encantat!!!


  • Esperant la continuació[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 23-08-2004 | Valoració: 10

    de les fascinants aventures de Tobies Hoppenhaimer, he llegit aquest relat amb el que demostres que per a un bon escriptor, el tema pot ser (dintre de certs límits) indiferent. La qualitat pot ser excepcional sigui quin sigui el tema.
    M'ha agradat (la redacció, l'humor picant que et comentava el Follet Groc (Cesk), el contingut en sí, etc. etc.).
    Recalco l'enveja sana que t'ha comentat en perdix.
    Molt bé un cop més i aquí tens la meva primera valoració.

  • Ets un crack![Ofensiu]
    pèrdix | 23-08-2004 | Valoració: 9

    Afortunadament t'ha deixat respirar una estona i has pogut explicar-nos la història.

    Tot m'ha fet enveja-sana- en aquest relat: les teves prestacions amatòries, l'argument, les prestacions d'ella, la forma de relatar els polvos, el seu cos, el ritme del relat, la forma com us heu conegut...
    Bé, sempre queda, però, l'ombra del ressentiment, que planava per l'habitació. Tot és superable.

    Felicitats!

Valoració mitja: 9.57

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Biel Martí

Biel Martí

83 Relats

621 Comentaris

170700 Lectures

Valoració de l'autor: 9.28

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 4 d'agost de 1973. La meva infància va transcórrer amb una normalitat quasi absoluta. A EGB, cada mes feiem un concurs de relats per classes, i d'aquí em va l'afició a escriure. He estudiat educació social i vaig fer uns quants anys psicologia, fins que per desamors i desmotivació ho vaig abandonar. Després d'haver treballat en gairebé tots els camps que aquesta professió m'ofereix, actualment treballo de tècnic de joventut al Vallès Oriental. He viscut tota la vida a Barcelona (Guinardó, Poblenou, Carmel), però ara visc a Premià de Mar.

Tinc al·lèrgia als acars i als gats (un record per la meva exgata, la Runa, que ara passeja pel pis d'un amic), sóc fòbic a les aranyes i a les alçades i no suporto els coloms de ciutat. Sé parlar català, castellà i anglés, i tinc nocions de francès.
Autors destacables: Nabokov, Capote, Chejov, Greene, Cortázar, Auster...
M'encanta el sol, la lluna, el mar... El color taronja i el color negre.

I sí, jo vaig ser fan de Bola de Drac

El meu emili: martiramos@gmail.com
El meu blog en castellà: www.lapsicologiadelosmonos.wordpress.com