El llimoner

No tinc per costum treure a la llum poemes dorments... Però com veig que no hi ha res de nou al Pirineu, m'he endinsat dins les teves golfes literàries per a delitar-me un xic, i també mogut per la curiositat meva de saber dels teus inicis a R.C, dels gats vells sempre se n'apren! i vet ací que m'he trobar amb aquest cítric títol: El llimoner, jardiner jo havia d'ésser!. Per començar et diré que és un relat força estrany, i alhora molt actual per la significació i el missatge que m'ha tramès. L'escena o les escenes que es descriuen prenen un to claustrofobic en el sentit que en tot l'argument la víctima és veu desemparada, sense escapatòria possible, en un fatídic atzucac!, i amb un tràgic final. Ah! i m'ha encantat on dius: "topa amb la paret del fons i s'hi arrapa com un llangardaix." . Absolutament meravellós recurs literari.... Aprofito l'avinentesa per a desitjar-te un Bon Any 2020. Nil.

Al principi m’ha semblat que seria una historia divertida, d'adolescents que es van descobrint.
A poc a poc vas augmentant la tensió amb mestria, fent que llegeixis amb rapidesa per saber-ne el desenllaç. Finalment fas un gir i et quedes ben glaçat.
Cada cop escrius millor Aleix!
Una forta abraçada

Quina canya de relat I quin final tan inesperat! Simplement genial!!

Entre nosaltres. Jo havia sentit a parlar de la delinqüència juvenil, però tan juvenil, tan juvenil, la veritat és que no.
D’aquest assumpte m’agradaria saber-ne l’opinió del inspector Vallalta, Oleguer Vallalta.
—Joan—

Ai!! Ara ho he vist!!! Enhorabona per ser el relat finalista!! T’ho mereixes !!

Cesc

Aleix, gràcies pel teu amable comentari! Després de tornar-lo a llegir... realment té molt força i és un relat amb un final esgarrifós. Com més el llegeixo més em posa els pels de punta!
Veig que no m’has reconegut... hahaha bon senyal!

Una gran abraçada.
Cesc (Eloi M)

Enhorabona per la selecció Aleix!!
Un bon relat que et fa estremir de terror!
Edgar

Enhorabona per la selecció!
Un relat amb un final que fa molta angúnia.

Benvolgut/uda relataire:



Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Colrs” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.



És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d’aquest mes, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.



Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça(concursos.arc@gmail.com), el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ PECATS CAPITALS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.



Cordialment,



Comissió Concursos





TEXT AUTORITZACIÓ



En/na .........................................................................................................

amb DNI. número ......................................................................................

i nick relataire ............................................................................................

AUTORITZA a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

seleccionat del mes de ..............................................................................,

del qual és autor/a, en el recull de microrelats “Colors” que s’editarà a finals de 2014 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.



Data .......................................

Caram! Tot divertit fins al final tràgic. Són coses que té aquesta vida, hi ha qui s'entretén llegint les pàgines de societat. Vaja, que sort que no és una notícia! XD! Curt i divertit!

P.D. Gràcies pel comentari!


Sergi

Un relat amb un final terrible, sobretot pensant amb la petitesa dels protagonistes!! Enhorabona Aleix, m’has fet vibrar.
Eloi

...Aleix ets la pera. Un relat amb un ritme excel·lent i amb un final inesperat, que es pot demanar més. Com sempre perfecte.
Una abraçada.

JM

Gràcies per comentar-me tan ràpid , aquest migdia he llegit el teu llimoner, no te'l havia "caçat" a l'inici i no se com, mirant a veure quan s'acaba el concurs de terror ,he anat no sé on, hi allà te trobat.
Te de dir que no m'agrada gens el terror, ni la por, en cap de les seves manifestacions. M'ho passo malament!
Amb el teu relat me quedat esgarrifada, me posat fatal, vaja ! Així que deu estar molt ben escrit o no m'hagués afectat tant !!
Ara bé, te copsat des el principi, sabia que no era un joc , hi havia paraules que no ho feien possible, però que era doncs? Has sabut jugar molt bé amb l'intriga, i el final ja no et dic res... tan sols le llegit un cop... aquest si que no el repeteixo!!!

Esperaré al proper més que crec no fa por!

Conec l'historia de la Norma Jean (Marylin), orfe , adoptada i crec que algún problema va tenir amb la, o alguna de les families... de cop i volta seyx , ja de joveneta... això implica que si de petita no has tingut afecte el cerquis on sia, i en el seu cas qui se li acostava no era precisament per donar-li el que ella necessitava. Búlimica ,la mantenien prima a base d'internaments i Valiums, i no aconseguia trobar l'home que li dongués tot l'amor que li feia falta, tot i que el Miller, sembla que se la va estimar força... en fi , si de petita l'afecta falla a menys que siguis una pedra tota la vida ho arrossegues.
Fins aviat Aleix , que tinguis molta sort, tot i que el tema concursos depen molt del jurat , dels seus gustos i preferències o potser no... no hi entenc massa!

Ostres Aleix, quin tema has anat a buscar!

Com sempre, molt ben escrit i la sorpresa final et deixa la pell de gallina. Això és un relat però malauradament a la vida real, potser no hi ha casos com aquest però sí molts d’altres que tenen un final trist i esgarrifós i malauradament, cada cop són més joves els que els van portant a terme, adolescents que no arriben a grans i jovent que per mals hàbits només troben goig en la violència extrema.

Molt bon relat Aleix.

Una abraçada.

Gemma

Brutal! Per l'argument, per les descripcions d'uns fets que només semblen jocs de nens però que no ho són, per la por i l'ansietat que transmet, per la desesperació que reflecteix, per l'odi que incuba, per la indiferència dels altres, d'aquells que s'ho miren però no intervenen... i giren el cap, per la impotència del llimoner, que segurament desitjaria desarrelar-se i poder intervenir... Molt, molt ben escrit.

Auguris, Aleix.

Això sí que és autèntic terror!! M'has deixat glaçat amb el final... Al principi tot semblava un simple joc i progressivament el relat va adquirint un aspecte molt diferent.
Realment aquest relat ens fa pensar en la imatge que aquesta societat està donant als nens... Al cap i a la fi, els nens aprenen i reprodueixen el que veuen en el adults... Espero, però, que mai s'arribi a casos tan extrems, com el que narres que succeeix en aquesta guarderia.
Molta sort en la convocatòria!!

Estic en estat de xoc.

Sols et puc dir que és un gran relat, que en una primera lectura et mostra un joc, però que a la fi es mostra com una altra cosa. A la segona lectura pots copsar la mestria en utilitzar els mots, i les mateixes paraules que podien semblar joc, ara són agressió, menyspreu, indiferència. Són menuts i no s'entén, però el pitjor és que nosaltres som grans i allò que fem, tampoc ningú ho entén.

Felicitats Aleix!

et deixa el cor glaçat, sobretot perquè són nens. I també,com en el cinema, els nens poden ser terribles.

Molt ben escrit i el paper del llimoner, que va seguint l'escena, el trobo magnífic.

Una abraçada

Uf, Aleix, m’has dut fins al final, “in crescendo”, d’una juguesca que m’imaginava entre nens de 7 a 9 anys, a un “bullying”, per arribar a sentir la tensa situació, sense poder imaginar el dramàtic final.

Ens podríem preguntar si és possible que un nen de guarderia pugui arribar fins aquest extrem, sens dubte, rarament, però aquest relat ens dóna un toc d’avis, cal saber que veuen els nens a la televisió i com ho entenen; recordo el cas d’un nen, ja fa anys, que volen ser Superman és tirà per la finestra.
Un relat colpidor, pel tema i pel dinamisme en que avança enganxant al lector fins al final.

Felicitats Aleix!

Una gran abraçada
Núria

l'ambient és molt aconsseguit, aquest neguit de la nena assetjada entre l'indiferéncia dels altres menuts. És com una monstruositat. Ara, he llegit un comentarista que parla de violació; jo no ho he entés així, sinó que el nen malvat ha fet caure la nena ( que ja és una malesa espantosa ). Però ara no sé què pensar. M'ho pots aclarir? Via fórum, o com et vagi bé, o aquí mateix, que ja anirè passant. És que m'he quedat com corglaçada.
Ehm...no ho diguis, però he advertit que ara volta per Rc una nova autora, que escriu amb mestria i que potser t'agradaria llegir; a més, m'han dit que és una noia tota guapa, molt simpàtica i deliciosa...en fí...es diu Pinyonet, o Arbre de Rosa, o Rosella de pinyó, no sé, un nom aixì, ara no el recordo ben bé...:-))

a

Sempre m'han espantat mott els contes de por protagonitzats per nens, però aquest m' ha agradat molt.
Petonets
Pinya de Rosa

Un relat dur, inexplicable, però molt, molt possible, atesos els temps que corren.
Llegir el mot final –la clau de tot plegat, com marquen els cànons– fa mal. Sobretot als qui, com jo, viuen molt d’a prop la criança dels néts. T’alleuja una mica pensar que tan solament és un relat, terrorífic i cruel certament, però un relat al cap i a la fi.

Tens molt bona mà a l’hora de definir les situacions i l’ambient de les històries que escrius.

Et felicito i t’agraeixo que ens permetis llegir les teves obres.

Raül

Una magistral lliçó de com una sola paraula pot fer projectar una nova llum a les escenes anteriors descrites en el relat.
Primer pensem assistir a un simple joc, però aviat veiem que hi ha un tel d'ambigüitat, un sentit no ben bé clar, com el que apunta la indefinició de colors del llimoner enganyat pel canviant temps d'aquest novembre estrany que estem passant.
El fina es resol amb un enigmàtic paràgraf al principi, que aclareix tot el seu sentit al final, per la simple connotació d'una locaització.
Una salutació, una mica tremolosa encara per l'efecte de la lectura.

de verdader terror i esgarrifances sols de pensar que pogués passar
Excel-lent relat mestre.
Una abraçada
J

Si alguna cosa és més terrorífica que el bulling, és imaginar-lo entre infants. En aquest món de violència, causa desassossec que els infants puguin aprendre aquestes actituds malèvoles. Més que pel què dius (tot i l’efectiva forma de dir-ho), colpeix la possibilitat.
Excel•lent relat.

Ja des de bon principi m'havia ensumat alguna cosa estranya. M'ha recordat la història de la nina russa assassina. Aleix, has fet un relat realment esgarrifós, amb un estil brillant, una única cosa "de'n Ricard" no és "d'en Ricard"? Felicitats pel teu bon relat. Una abraçada,
Edgar

Inesperat final que m'ha cobert el cos d'esgarrifança! Molt ben portat, dinàmic, innocent... fins que et trobes amb la realitat pura i dura... Molt fort, terrorífic, Aleix!
La meva enhorabona, company!

m'ha recordat un que m'explicava una cosina meva tres anys més gran que jo, per a espantar-me.
Tractava d'una nena sola a casa i que sentia una veu esgarrifosa que li deia: Marieta, Marieta, ja sóc a l'escaleta. Poc després: Marieta, Marieta, ja sóc al primer replà. Marieta, Marieta, Ja sóc al tercer replà.
No sabia mai com acabava el conte perquè sempre, en arribar a aquest punt, jo fugia esporuguida.
Una abraçada, Aleix.

Hola Aleix!

Moltes gràcies pels teus comentaris, sempre trobes les paraules adients i s'agraeix sincerament. Una abraçada molt forta!

Salut i inspiració!

Ivan