i estimats!!! Estic molt contenta de tornar-vos a trobar aquí!! La veritat és que patia per si havíeu "desaparegut" o bé entrat en estat remot com he estat jo aquest darrer any (!¡). De misteris no gaires, cargols:), de fet més aviat abstractismes que em van donant material per escriure. El millor, però, ara per ara, ha estat reentrar i trobar la vostra acollida abraçada.

Milpetons virginians:)

Us deveu pensar que us he oblidat, però res més llunyà... En tornar em trobo d'entrada amb la teva última publicació que em remet al treball que he estat fent aquest any fora de les lletres. Fora de les lletres però que crec que m'hi està tornant a portar per un altre camí que he provat escrivint de nou.

Una abraçada MOLT gran, Cargols!

vf

dóna una pau tranquil·la
als vespres quan la matinada ja et riu maligne
i els abraços són enyorats quan els telèfons repiquen

hi ha dies on els versos són amics
vestits de paraules que t'acaronen dolces
espais de brins adormits

ssshhhhhh la son ja avisa

Un petó!

d'una gran profunditat i bellesa... el somni de qualsevol mare...

Una abraçada gran!

senyor Albert! :-) Gràcies pels teus comentaris i per ser part dels cheerleaders q m'animen a continuar ;-) Encara estic rient del teu relat sobre les zebres! T'imagino mirant-te'l mentre el teu cervell runrunejava :-D! M'ha encantat! Bones festes i una abraçada nadalenca!

amb això que feu d'anar-vos contestant encara superant el que heu escrit, si és que això és possible. Em teniu fascinada! :-)!!! M'ha encantaaaaaaaaaaaaaaaaaaaat això que has trobat en el meu balcó!!!!! M'ho imprimiré i m'ho penjaré a la nevera!!! :-)

Una abraçada gran. Gran també es llegir-te i sentir la companyia.

i m'encantaria que seguissis amb aquests relats, en vull més! :-)

M'he quedat enganxada... ;-)

Doncs això, que m'ha encantat, sobretot descobrir-te.

Virginia :-)

bellíssim. PRECIÓS. Agafar aire... i deixar-lo anar.

:-)

que tenim móns semblants! ;-) Avui estic massa sensible i em reservo comentar massa sobre aquest relat ;-) fa molts anys jo hi era en una habitació així jajajjajaj I no pateixis per fer-me plorar, ploro molt fàcilment jo i ho trobo un viure més, res de dolent :-) Una abraçada gran i espero seguir llegint molts relats més... m'agradaria saber més de les 4 vides ;-)

una abraçada gran

només pot dir-te que m'he vist refllectida en les teves paraules... que jo últimament ploro quan menjo magranes i quq quan les tinc a les mans m'agradaria de cop i volta tornar a estar asseguda davant la meva àvia que encara amb jo 15 anys me les desgranava ;-) Em salva que ara tinc un fill i que ell em regala de nou una nova infantesa de "caballitus" i "autos de choque" (si em permets ;-D). Observo la seva infantesa com un tresor, sabent que d'aquí uns anys ell pensarà en aquests dies com jo penso ara en els meus passats.
Gràcies per transportar-me aquí. Una abraçada sincera.

M'encanten aquests teus poemes!!!! Deus tenir un torment semblant al meu, perquè hi connecto ben ràpid! Buscaré opinions per ajudar-te a millorar, però em costarà ;-)!

Una abraçada!

M'has fet plorar! I de manera ben visible en menys d'un minut... fiu!!! Un aplaudiment!

engreixen també prejudicis i estereotips... Molt interessant! I molt curiós, ja que just dijous baixava a Barcelona en tren i vaig tenir aquesta mateixa conversa sobre abecedaris amb un conegut, m'ha fet gràcia la coincidència, si és que hi ha coincidències :-) Moltes gràcies pel teu comentari!! Oi tant que seguirem en contacte, no? Això espero! M'ha agradat la descoberta, una abraçada!

(que ens queda) per viure en les nostres vides... sense ella l'art ho hagués tingut difícil! M'ha encantat l'enfocament del teu comentari a Salvador ;-) coincideixo plenament... jo escric per donar una oportunitat a totes les vides que hi ha dins meu. No hi ha un sol camí i aquest no és recte. És fràgil, com tu bé dius. Som fràgils. Tan fràgils... Una abraçada gran!!!

FANTÀSTIC!