Moltes gràcies Pepa!

Quan tens el cor tranquil, pots escriure lliurement i suren coses així.
Em recomanes algun dels teus textos? Que em passaré a llegir-te quan tingui una estona.

Petons,

David

Em trec el barret davant aquest relat. Està molt ben narrat i, a mesura que llegeixes, et vas topant amb la informació que et preguntes. Fins que arriba la cursiva, contraus les celles amb símptoma de no entendre, fins que entens la coincidència contradictòria.
Saps què m'hagués agradat que hi afegissis al final? Un petit diàleg entre els dos personatges, quelcom ambiguo, com que es possessin a parlar del format de paper, un paper que ja no es troba enlloc, que el fa curiós. Sense treure el que realment en pensen d'aquest tipus de premsa.

Bones Sergi,
Merci pel comentari i les suggerències. Tens tota la raó que es fa massa reiterat lo dels "dotce objectes verdosos i de forma circular".
Aquest és el relat teu que més m'agrada.
Segurament perquè és el més real, on descrius les experiències que segurament vas viure un dia. I això fa que la gent se senti identificada, perquè és quelcom palpable.
M'hagués agradat, per això, un final diferent, que revelés quelcom de'n Pangloss, en comptes de fixar-se en aquella parella d'enamorats.
Per exemple, un canvi a la vida de'n Pangloss ha fet que avui sortís a viure la vida amb tanta sensibilitat, això arrodoniria més la història. La parella d'amants no aporta res.
M'ha agradat molt!!

Apa,

David

Bones Ambelma,
Abans de res, gràcies per haver escrit al meu relat. Tot just el primer dia que estava publicat.
La memòria, m'ha fet pensar... la gent canvia? jo diria que si, si mires enrera veus que no eres com abans, però tampoc saps ben bé com eres. Diuen que algú que té trenta anys, és el que en té 30, el que en té 29, el que en té 28,... fins al moment de nèixer. Per això van molt bé els records, com les fotografies, que ens ajuden a veure com erem fa vint anys.
Bon relat!

Apa,

David

Molt bon relat qwark.
M'han vingut ganes de que continués la història, de saber-ne més d'aquest futur que planteges.
L'únic que trobo a faltar és la subjectivitat del personatge i la seva caracterització.

M'ha semblat un poti poti de reflexions, personatges i imatges, que per altra banda m'han agradat. Però no l'he entès. Però m'ha agradat.