M'agrada l'estil fabulador i oníric d'aquest relat. El final m'ha semblat d'un humor mordaç que capgira les coses i dóna un gir inesperat, i amb sentit, a la divertida paranoia surreal.

Espero llegir-te més!!

Ha descrit d'una forma magistral el paper de l'home en la Natura i en l'Univers, la seva grandesa i la seva insignifiça.
Gran poema.
Felicitats!

Crec que has donat una sàvia lliçó per anar per la vida.

En poques frases has dit més que molts manuals d'autoajuda junts.

Felicitats i Gràcies!!

L'euga representa tots els éssers vius del planeta. Tots morim i anem encaminats cap al no res.
M'agrada com has narrat la part parasitària, bruta i putrefacta de la natura amb un tacte esquisit i amb bellesa.

Després de tants comentaris, la veritat és que no se que dir-te que no sigui reiteratiu i poc original. El que voldria saber és si has publicat algun llibre de relats perquè, en aquest cas, me'l compraré i sinó desitjo que algú te'ls editin.
Crec que el teu nivell de qualitat -com el de molts escriptors d'aquest portal- és superior a molts autors extravertits que s'aprofiten dels seus altaveus mediàtics per difondre la seva obra, molt sovint banal i fútil, que a vegades es publica sense massa criteri i amb poc rigor.
Això passa en totes les arts i és molt injust.

Una forta abraçada!

És un poema que m'ha agradat molt pel seu equilibri, la seva música i la seva bellesa.

Felicitats

Feia molts mesos que no et llegia i, com sempre, n'he sortit enriquit. Els teus versos em transporten a l'olor del mar,al parsimoniós so del ones quan aquest està en calma, als passejos en barca... Crec que el teu poema destil.la placidesa, harmonia i equilibri, i m'ha donat uns bons instants de pau.
Felicitats!

M'ha agradat el teu relat perquè t'has posat, molt encertadament, en la pell d'una nena que pateix un trastorn greu que si no es tracta pot derivar cap a un trastorn bipolar que, com se sap, és una malatia crònica i molt seriosa.
Crec que la teva breu narració és molt útil per comprendre la psicologia dels nens hiperactius i amb dèficit d'atenció i la seva relació forassenyada i conflictiva amb el món que els envolta.

M'ha agradat força el teu relat. En especial la narració que fas en sentit invers. També està ben escrit.

La passió de l'enamorament se'n va o es refreda, moltes vegades, pels problemes de la vida quotidiana: el treball, els horaris, l'atenció dels nens..., però crec que, en el fons, queda l'estimació i l'afecte.
El que ens fa humans és estimar algú amb tots els defectes i virtuts. Com tu dius, la perfecció es somiada o imaginada, perquè com ja sabem no existeix.
Relat bes escrit i ben trobat.

Les malaties mentals són el gran tabú del s.XXI. No se'n parla ni en la premsa, ni en la ràdio, ni en la tele, ni enlloc. Això genera desconeixement i incomprensió per part de la societat. Tu n'has parlat i has aportat el teu gra de sorra. Espero i desitjo que el teu relat sigui llegit per molta més gent.

Relat molt divertit sobre les relacions de dos polítics que omplen les pàgines dels diaris per les seves picabaralles i conflictes d'egos.
La parodia que has descrit pot ser versem -
blant, i fins i tot, real, per això m'ha fet riure.

M'ha agradat. Es fa interessant i es llegeix d'una tirada.

Està bé el missatge, però en el relat hi ha un error: la segona guerra mundial va començar a l'any 39, al 37 s'estava produint la guerra civil espanyola.

Tens tota la raó en el que dius. Sembla que la paraula escrita està cada cop més devaluada en aquest món d'imatges, videoarts i videojocs. És evident que a una gran part de la població li fa una mandra espantosa llegir.
Ells s'ho perden.