No m'estranya en absolut que tinguis tants comentaris, perquè tant la forma com el contingut dels teus escrits són magnífics, fins al punt de deixar-nos als teus lectors
"sense comentaris".

Si la casualitat t'ha portat a llegir un dels meus poemes, el plaer és del tot meu, i si em tornes a llegir la satisfacció serà encara més forta.
De fet, sempre he escrit per a mostrar-li a algú la meva poesia, però ara, deixant els meus escrits en mans de la casualitat d'aquesta pàgina web, me n'adono de la necessitat de qui escriu per compartir vivències amb d'altres persones que pateixen les mateixes dèries.
Jo també et penso llegir, si et sembla bé, perquè els escrits que t'he llegit per ara m'han semblat extraordinaris, i em serviran per aprendre.
Aquest del mar i la platja m'ha transportat a les passejades que he pogut gaudir algun hivern, quan hi ha gent a l'estiu no m'agrada massa, escoltant
les onades i el suau oreig de la marinada, mentre els peus descalços van sembrant de petjades la sorra. Tot un plaer, com poder-te llegir.
Josep

Aquest poema m'ha recordat un llibre que em va entusiasmà, "Oceà" de l'Alessandro Baricco; i com el llibre m'ha fet volar per paisatges desconeguts com un vagabund més.
I sobretot, m'ha permès abandonar-me al vol de la imaginació.

Matemàtiques i poesia, sentiments al quadrat,
t'ha quedat força be aquesta combinació.

He vist les fotos, i si la poesia és bonica, amb el paral·lelismes de les imatges passa a ser esplèndida. Els arbres són una bona metàfora per als humans, i també un goig estètic; la primera poesia que vaig penjar als "relatsencatalà" es titula "l'arbre del turó", és una mica pessimista, però també una queixa pel que passa en el meu i en tots els pobles i ciutats, per l'amenaça de la construcció descontrolada que ens assetja.
Preciós poema, esplèndides imatges.
Josep

I jo que pensava que ja ho tenia tot fet:
- He gaudit de dos filles precioses, fruit de l'estimació que ha perdurat entre la meva parella i jo més de vint anys.
- He plantat més d'un arbre, i cuidat d'un petit jardí
on les meves filles han après a valorar la natura.
- I he escrit uns quants llibres de poesies, tot i que
els he convertit jo mateix en llibres, sense publicar, manufacturant-los per a regalar-los als meus amics i familiars.
Segons la dita ja ho hauria fet tot en la vida, però al llegir el teu poema, veig que encara em queda molt per fer, per veure, llegir, i sobretot gaudir.

El món, la vida, les persones, estem plens de contrastos; a la recerca de la felicitat, l'encontre amb el dolor, i el dolor molts cops ens fa valorar les breus espurnes de felicitat.
M'agrada el repte dels interrogants, més que trobar sempre una resposta fàcil, que m'acaba ensopint i fent-me el dia a dia massa monòton.