Una vegada més em guies cap a tu, aquest cop per transmetre'm un sentiment de pau. M'agrada molt la doble vessant del text, com et veus tu mateix i com et veu l'altre sense cap dels dos ser conscients dels pensaments del complementari, ni tan sols que l'acte s'ha convertit en un ritual compartit.

Fins la propera!

encara, i arribo a Assedegada a través del teu comentari a les meves Petites Reflexions. Només puc donar-te les gràcies per haver-me conduït fins aquí, m'ha agradat moltíssim aquest poema, la seva simplicitat, les imatges que evoca i els sentits que amaga.

Vaig a seguir descobrin-te!

He descobert aquest relat a "L'editora destaca" i l'he trobat molt divertit!

llàstima que no he trobat que hi hagués continuació, ara m'he quedat amb la intriga de què li passarà al pobre Homo Sapiens...

He arribat al teu relat a través de l'apartat "L'editora destaca", i he de dir que m'ha agradat força, sobretot el penúltim paràgraf, que crec que és brillant. I el títol està molt ben trobat, és atraient i fa venir ganes de llegir el text.

Per altre costat m'ha fet molta gràcia que el detectiu visqui a Martínez de la Rosa, ja que és el carrer on vaig viure de petita.

Vaig a veure què més tens penjat!

de com m'ha agradat el teu poema, de les emocions que m'ha despertat, de la seva bellesa estètica.

Però no et diré res de tot això, sinó simplement, felicitats, m'ha agradat moltíssim!

fa molt poquet que he descobert aquesta pàgina, i ets un dels primers autors que he llegit. El primer conte em va agradar molt, i aquest encara més. El trobo perfecte. Vaig a seguir llegint relats teus... afortunadament, veig que encara me'n queden 24!

Senzill però ple de matisos i poesia, aquest relat m'ha emocionat profundament. Tot i que previsible, la simplicitat amb què es desenvolupa la història li dóna molta força, i que els éssers siguin de cristall reforça la sensació etèria de tot el conte (que per altre costat em recorda a les novel·les de Sánchez Piñol).
M'ha agradat molt, i només li criticaria els dos darrers paràgrafs, que t'estiren avall de tornada a la realitat: si hagués acabat amb la frase "No hi va haver supervivents", hauria estat el relat perfecte.