Detall intervenció

REPTE POÈTIC VISUAL 70 - BOOTS ON THE WIRE

Intervenció de: Xantalam | 17-01-2009


He trobat aquesta fotografia titulada "Boots on the wire" i m'ha semblat que podria ser molt suggeridora; està carregada de simbolisme.

Les imatges de sabates fascinen a algunes persones i poden trasbalsar en segons quin context: les sabates desaparellades i abandonades, per exemple.

Hi ha sabates cèlebres en la història del cinema i que ja formen part de l'imaginari col·lectiu: La quimera de l'or de Charles Chaplin, quan aquest es menja la seva pròpia sabata, o Big Fish de Tim Burton, pel·lícula on hi ha imatges semblants a la fotografia que us deixo.






Termini de presentació dels poemes (o prosa poètica) fins divendres a les 21h.
Un o dos poemes per participant, indicant el que concursa. Sense límit d'extensió.


SALUT I REPTE!


Xantalam




Respostes

  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 70 - BOOTS ON THE WIRE
    T. Cargol | 18/01/2009 a les 08:29

    Doncs si que és veritat que té atractiu la foto: una sabata, penjada i al fons una posta de sol o la llum d'un nou dia,...
    Per cert, a "Buscando un beso a media moche" també surt el tema de les sabates: s'argumenta que normalment se'n troba una de sola.
    • De fet
      Xantalam | 18/01/2009 a les 15:33

      vaig començar cercant fotos de sabates abandonades, desaparellades o "single shoes", però en trobar aquesta em va semblar que donaria més lloc. A veure si és veritat...

      Una abraçada, maco.

  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 70 - BOOTS ON THE WIRE
    aleshores | 18/01/2009 a les 12:46

    Cap a llum sense saber perquè

    Cap a la llum, un parell se sabates
    llenço,cercant l'impossible!

    Si ja se que no poden pujar
    més amunt d'uns quants metres
    que m'empenya intantar-ho?

    L'atractiu de la llum del capvestre
    o de l'alba?

    O l'afany de portar la contària,
    la confosa esperança, el miracle?

    O la manca absoluta de seny-
    De saber en tot moment el que cal?

    Jo no estar-me de mirar cap enlaire!
    i en un moment agònic fer pujar
    el parell de sabates lligades
    rodolant en l'espai!

    Que romanguin suspeses al fil
    -la sola amb crosta de fang enganxat -
    contemplant sense objecte emmudides
    la groga llum que, tot just a l'orient,
    mentre puja des del fons de la mar,
    comença tremolar.
    • RE: RE: REPTE POÈTIC VISUAL 70 - BOOTS ON THE WIRE
      T. Cargol | 18/01/2009 a les 14:46

      O que florit,suposadament ple, quina xorrada,
      quina manca d'originalitat! Que inflat i petulant, sota una capa naïf!
      si no hi ha res a dir val més callar
      i no fer parlar en debades el capvepre.
      Una sabata vella és això, una andromina
      i en un fil, en direm andròmina penjada,
      un incordi pels ocells a l'hora de penjar-si:
      qui ho fet és pocasolta i brut; antisocial;
      tan de bo li hagués caigut al cap;
      segur que ho va fer de nit d'amagat
      per fer la gracieta i altres el van imitar.
      Les postes de sol valen més per la tele.
      Finalment orient es diu llevant.
      Cuida el lèxic i els faltes, amic aleshores.

      (És tot una broma; Aleshores és una marcsa blanca de TCargol)
    • RE: RE: REPTE POÈTIC VISUAL 70 - BOOTS ON THE WIRE (definitiva)
      aleshores | 22/01/2009 a les 11:46

      Cap a la llum sense saber perquè

      Cap a la llum, un parell de sabates
      llenço,cercant l'impossible!

      Si ja se que no poden pujar
      més amunt d'uns quants metres
      que m'empenya intentar-ho?

      L'atractiu de la llum del capvespre
      o de l'alba?

      O l'afany de portar la contrària,
      la confosa esperança, el miracle?

      O la manca absoluta de seny-
      De saber en tot moment el que cal?

      Jo no sé estar-me de mirar cap enlaire!
      i en un moment agònic fer pujar
      el parell de sabates lligades
      rodolant en l'espai!

      Que romanguin suspeses al fil
      -amb la crosta de fang enganxada -
      contemplant sense objecte, emmudides,
      la groga llum que, a llevant,
      mentre puja des del fons de la mar,
      sembla tremolar.
  • Equilibrista invisible
    Carme Simó | 19/01/2009 a les 23:32

    On vas, equilibrista invisible?
    No entens que d'altres han tornat
    cadàvers, nus, caragolats
    en el propi ventre a la recerca
    del bell risc a contrallum?
    Voldràs fer màgia suspesa
    i l'enèsima cabriola podrà
    esdevenir eterna o enfonsar-te
    encara més en la realitat,
    descalç de qualsevol resurrecció.



    Fins aviat!
  • Divuit hores al dia
    Sergi Yagüe Garcia | 20/01/2009 a les 11:38

    Divuit hores al dia

    Els nens cusen sabates
    divuit hores al dia
    (ells no veuen la llum del sol
    ni de la lluna)
    al seu costat un bol d'arròs
    i un orinal per evitar fugides.

    Els nens s'arrapen a l'oxigen
    mentre els seus dits sagnen,
    amb els ulls perduts entre els somnis
    que no poden dormir
    perquè treballen.

    Els nens no juguen a pilota,
    aquests taronges entre els núvols
    són imaginacions sense esperança.
    Aquí sota, al taller,
    l'electricitat arriba escassa,
    i la llum tremola.

    (Ells no veuen la llum del sol
    ni de la lluna,
    i no calçaran mai aquelles sabates
    per jugar a la pilota)


    Sergi Yagüe
  • d'art a eslògan de publicitat
    perunforat | 21/01/2009 a les 13:14

    sota el tendal de cordons en paral·lel
    sobre l'asfalt caminen colls alçats
    rebaten el que tenen sobre els caps

    dins la meitat sud de l'ombra estripada
    fora del marc encaixat i cremat
    uns diuen que és l'art d'un sonat

    a l'esquerra un mim que treballa de nit
    a la dreta un gos ensumant l'abric d'una vella
    i més caps alçats que s'amunteguen a la vorera

    amunt l'ombra que vestia els peus
    avall el nu petit gairebé sense ungla
    de l'arlequí pujat en un pedestal de fusta

    a Brooklin haurien mort quatre membres d'una banda
    a la Xina triomfarien les talles pin i pon
    i els d'aquí com borregos seguint la moda com tothom

    hi haurà un curtcircuit?
    es quedarà la ciutat sense electricitat?
    i el guàrdia urbà, telefona els bombers, amb cert aire d'incomoditat

    escala amunt
    sabates avall
    i a primera plana del diari local, a més d'una denúncia a mans d'un advocat:

    "LA CIUTAT PENJA SABATES,
    NOSALTRES BAIXEM ELS PREUS EN PICAT"

    • Canvi de comes...d'art a eslògan de publicitat
      perunforat | 21/01/2009 a les 13:17

      sota el tendal de cordons en paral·lel
      sobre l'asfalt caminen colls alçats
      rebaten el que tenen sobre els caps

      dins la meitat sud de l'ombra estripada
      fora del marc encaixat i cremat
      uns diuen que és l'art d'un sonat

      a l'esquerra un mim que treballa de nit
      a la dreta un gos ensumant l'abric d'una vella
      i més caps alçats que s'amunteguen a la vorera

      amunt l'ombra que vestia els peus
      avall el nu petit gairebé sense ungla
      de l'arlequí pujat en un pedestal de fusta

      a Brooklin haurien mort quatre membres d'una banda
      a la Xina triomfarien les talles pin i pon
      i els d'aquí com borregos seguint la moda com tothom

      hi haurà un curtcircuit?
      es quedarà la ciutat sense electricitat?
      i el guàrdia urbà telefona els bombers amb cert aire d'incomoditat

      escala amunt
      sabates avall
      i a primera plana del diari local, a més d'una denúncia a mans d'un advocat:

      "LA CIUTAT PENJA SABATES,
      NOSALTRES BAIXEM ELS PREUS EN PICAT"

      • RE: Canvi de comes...d'art a eslògan de publicitat
        perunforat | 21/01/2009 a les 18:31

        sota el tendal de cordons en paral·lel
        sobre l'asfalt caminen colls alçats
        rebaten el que tenen sobre els caps

        dins la meitat sud de l'ombra estripada
        fora del marc encaixat i cremat
        uns diuen que és l'art d'un sonat

        a l'esquerra un mim que treballa de nit
        a la dreta un gos ensumant l'abric d'una vella
        i més caps alçats que s'amunteguen a la vorera

        amunt l'ombra que vestia els peus
        avall el nu petit gairebé sense ungla
        de l'arlequí pujat en un pedestal de fusta

        a Brooklin s'haurien afegit quatre membres a una banda
        a la Xina triomfarien les talles pin i pon
        i els d'aquí com borregos seguint la moda com tothom

        hi haurà un curtcircuit?
        es quedarà la ciutat sense electricitat?
        i el guàrdia urbà telefona els bombers amb cert aire d'incomoditat

        escala amunt
        sabates avall
        i a primera plana del diari local, a més d'una denúncia a mans d'un advocat:

        "LA CIUTAT PENJA SABATES,
        NOSALTRES BAIXEM ELS PREUS EN PICAT"
  • Pengeu les botes
    bocidecel | 22/01/2009 a les 11:33

    Dies i nits, setmanes i anys
    recorrent la pell del país
    viatgers cecs jugaran el partit.
    Camins de sorra i plom
    esforç i esport en bombolla
    la vida només és joc.
    Balandrams de plomes
    esmorteeixen els cops
    crits de fel, xiuxiueigs de mel.
    Viuen del somni obssessiu
    venerant el miratge amb desig.

    I quan arriba el comiat
    plomes velles, fora l'aclucall,
    abocats de cap a l'albada
    pengeu les botes al fil del destí.
    On son els peus per caminar
    I enfilar el viarany decissiu?
    Voregeu nus l'estimball
    equilibris a la catenària
    sense veus al voltant
    cercant la ma que acarona
    el recer sincer, immutable.

  • L'enlluernant alçada del destí
    Jere Soler G | 22/01/2009 a les 13:17

    I anem penjats, doncs au, ja fimbra el fil;
    caminarem immòbils vers la nit.
    Ara hi ha el foc, vital, i el fum és bell.
    I l'ara és tot,
    i res no és fora d'ell.

    Mirem lligats, i cau, el dial anyil;
    inventarem els somnis atordits,
    imaginant que realment volem.
    L'ara és un mot,
    i els bes que mor és ell.

    Brandem cofats, balmats de peus i pell,
    joiosos que ens contemplin tan amunt.
    Que fóra el món si el nostre ball no hi fós?
    L'ara és el brot
    del nostre orgull confós.

    Se'n va la llum, marxem plegats al pou
    del vent gelat, udols d'ocells nocturns,
    un mar espès, entenebrit d'espai.
    L'ara és el llot
    més gèlid de l'esglai.

    Tornarà el sol, el nen i el llarg camí
    del fat enterc que ens penja allà on ell vol;
    l'enlluernant alçada del destí.
    L'ara és ignot
    i sempre ens fa mentir.
  • Jo també hi penjaria sabates!
    Rita O'Neal | 22/01/2009 a les 19:09

    Jo també hi penjaria sabates! (A la MAT)


    Enlairo mots per als gegants de ferro escopidors de fils que m'emboliquen les estrelles i, circumdats per erms oasis, s'escampen al llarg de camps i boscos.
    Mentre els dimonis metàl·lics dormen, les grues apedacen el que serà una xarxa de problemes.
    I els van penjant guarniments a les banyes, com si fossin arbres de Nadal: cordons de memòria que creuen camins que, en el camp, van per fora, però a ciutat van per dins.
    Els meus ulls recullen, tal com un tresor, les miques de cel tallades per segments negres i els triangles escalens en els que es converteix la lluna.
    També se m'encomana la son del mon, sóc reina de la mandra i de la por, però si jo hagués de fer el primer pas...

    JO TAMBÉ HI PENJARIA SABATES!

  • RE: REPTE POÈTIC VISUAL 70 - BOOTS ON THE WIRE
    llamp! | 22/01/2009 a les 20:39

    Alta tensió


    • Fil a l'agulla (sense filigranes)
      llamp! | 22/01/2009 a les 20:41

      FIL A L'AGULLA


      Si dels fils de la corrent
      pengessin cacahuets,

      si dels fils de l'estenedor de roba
      pengessin fideus,

      si pengessin mandarines,
      si pengessin trencanous,
      si pengessin culleres,
      si pengessin ous,

      si dels fils de cosir
      pengessin auguris,

      si dels fils del telèfon
      pengessin vanes esperances,

      o si dels filaments nerviosos
      sortissin somnis entre pijames i llençols,

      o, perquè no? Si dels filaments vegetals
      sortissin estampes d'il.lusions ben encaminades,

      Com veuríem l'horitzó al vespre?

      Si dels filferros
      pengessin botes de carnestoltes,

      hauríem passat de llarg el mes de Gener?

      Si no existissin els filats en les trinxeres de guerra,
      seria més planer el camí?

      Si perdés el fil de la nostra conversa,
      series tant amable de fer-me'l recordar?

      Si la Filomèna no és una mena de fil,
      què o qui coi és?

      Si Filemó va escriure una carta,
      vaig a menjar-me un entrepà de Mortadel.la.

      Si la filantropia no és cap "antre" de fils,
      perquè redimonis ho capgirem tot?

      Sí, sí, sí... fils i més fils,

      Fils que marquen una perspectiva,
      Fils que subministren,
      Sots-ministres que filen,

      'nem posant fil a l'agulla.


  • Botes i sabates penjant
    Galzeran (homefosc) | 22/01/2009 a les 23:41


    Botes i sabates penjant

    Somio un capvespre enteranyinat,
    de núvols, esfilagarsats,
    amb botes penjant
    un capvespre,
    tan sols.

    Tan sols
    un capvespre,
    amb botes penjant
    de núvols esfilagarsats,
    somio, un capvespre enteranyinat.

    Què miren els penjats dels fils electrificats?

    Insignificants
    les botes i sabates,
    ens ensenyen la seva sola,
    -cosa que de fet, mai no veiem-,
    i evitem trobar-hi la seva, poesia amagada.

    Amagada la seva poesia...
    evitem trobar-hi allò que mai no veiem.
    Ens han ensenyat la seva sola, la sola sols,
    botes i sabates.
    Insignificants!


  • Garlandes velles
    mjesus | 23/01/2009 a les 20:16

    I
    Res no voldria
    només una garlanda
    penjada d'un fil

    II

    Sobre el paisatge
    sabates enlairades
    garlandes velles.

    III

    Fetilleria
    estesa aquesta tarda,
    silenci del vent.

    IV

    Bota rònega
    abandonada en dissort,
    trista solitud.

    v

    El fil suporta
    tot el pes d'una vida:
    oblits i dolors.

  • aliens
    gypsy | 23/01/2009 a les 21:01

    I el cos us levita inconscient,
    aliè al deliri de viure,
    el dia es pon en un xiuxiueig
    llunyà, reposat d'absència.

    I ningú no s'adona del ball
    del bosc, de la llum perduda
    per sempre en un instant.

    • ai, no he arribat!
      gypsy | 23/01/2009 a les 21:02

      és igual, el presento fora de concurs.

      :)

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.