Cercador
Llista categories
Detall intervenció
REPTE POÈTIC VISUAL 70 - BOOTS ON THE WIRE
Intervenció de: Xantalam | 17-01-2009
He trobat aquesta fotografia titulada "Boots on the wire" i m'ha semblat que podria ser molt suggeridora; està carregada de simbolisme.
Les imatges de sabates fascinen a algunes persones i poden trasbalsar en segons quin context: les sabates desaparellades i abandonades, per exemple.
Hi ha sabates cèlebres en la història del cinema i que ja formen part de l'imaginari col·lectiu: La quimera de l'or de Charles Chaplin, quan aquest es menja la seva pròpia sabata, o Big Fish de Tim Burton, pel·lícula on hi ha imatges semblants a la fotografia que us deixo.

Termini de presentació dels poemes (o prosa poètica) fins divendres a les 21h.
Un o dos poemes per participant, indicant el que concursa. Sense límit d'extensió.
SALUT I REPTE!
Xantalam
Respostes
-
RE: REPTE POÈTIC VISUAL 70 - BOOTS ON THE WIRE
T. Cargol | 18/01/2009 a les 08:29
Doncs si que és veritat que té atractiu la foto: una sabata, penjada i al fons una posta de sol o la llum d'un nou dia,...
Per cert, a "Buscando un beso a media moche" també surt el tema de les sabates: s'argumenta que normalment se'n troba una de sola.
-
De fet
Xantalam | 18/01/2009 a les 15:33
vaig començar cercant fotos de sabates abandonades, desaparellades o "single shoes", però en trobar aquesta em va semblar que donaria més lloc. A veure si és veritat...
Una abraçada, maco.
-
RE: REPTE POÈTIC VISUAL 70 - BOOTS ON THE WIRE
aleshores | 18/01/2009 a les 12:46
Cap a llum sense saber perquè
Cap a la llum, un parell se sabates
llenço,cercant l'impossible!
Si ja se que no poden pujar
més amunt d'uns quants metres
que m'empenya intantar-ho?
L'atractiu de la llum del capvestre
o de l'alba?
O l'afany de portar la contària,
la confosa esperança, el miracle?
O la manca absoluta de seny-
De saber en tot moment el que cal?
Jo no estar-me de mirar cap enlaire!
i en un moment agònic fer pujar
el parell de sabates lligades
rodolant en l'espai!
Que romanguin suspeses al fil
-la sola amb crosta de fang enganxat -
contemplant sense objecte emmudides
la groga llum que, tot just a l'orient,
mentre puja des del fons de la mar,
comença tremolar.
-
RE: RE: REPTE POÈTIC VISUAL 70 - BOOTS ON THE WIRE
T. Cargol | 18/01/2009 a les 14:46
O que florit,suposadament ple, quina xorrada,
quina manca d'originalitat! Que inflat i petulant, sota una capa naïf!
si no hi ha res a dir val més callar
i no fer parlar en debades el capvepre.
Una sabata vella és això, una andromina
i en un fil, en direm andròmina penjada,
un incordi pels ocells a l'hora de penjar-si:
qui ho fet és pocasolta i brut; antisocial;
tan de bo li hagués caigut al cap;
segur que ho va fer de nit d'amagat
per fer la gracieta i altres el van imitar.
Les postes de sol valen més per la tele.
Finalment orient es diu llevant.
Cuida el lèxic i els faltes, amic aleshores.
(És tot una broma; Aleshores és una marcsa blanca de TCargol)
-
RE: RE: REPTE POÈTIC VISUAL 70 - BOOTS ON THE WIRE (definitiva)
aleshores | 22/01/2009 a les 11:46
Cap a la llum sense saber perquè
Cap a la llum, un parell de sabates
llenço,cercant l'impossible!
Si ja se que no poden pujar
més amunt d'uns quants metres
que m'empenya intentar-ho?
L'atractiu de la llum del capvespre
o de l'alba?
O l'afany de portar la contrària,
la confosa esperança, el miracle?
O la manca absoluta de seny-
De saber en tot moment el que cal?
Jo no sé estar-me de mirar cap enlaire!
i en un moment agònic fer pujar
el parell de sabates lligades
rodolant en l'espai!
Que romanguin suspeses al fil
-amb la crosta de fang enganxada -
contemplant sense objecte, emmudides,
la groga llum que, a llevant,
mentre puja des del fons de la mar,
sembla tremolar.
-
Equilibrista invisible
Carme Simó | 19/01/2009 a les 23:32
On vas, equilibrista invisible?
No entens que d'altres han tornat
cadàvers, nus, caragolats
en el propi ventre a la recerca
del bell risc a contrallum?
Voldràs fer màgia suspesa
i l'enèsima cabriola podrà
esdevenir eterna o enfonsar-te
encara més en la realitat,
descalç de qualsevol resurrecció.
Fins aviat!
-
Divuit hores al dia
Sergi Yagüe Garcia | 20/01/2009 a les 11:38
Divuit hores al dia
Els nens cusen sabates
divuit hores al dia
(ells no veuen la llum del sol
ni de la lluna)
al seu costat un bol d'arròs
i un orinal per evitar fugides.
Els nens s'arrapen a l'oxigen
mentre els seus dits sagnen,
amb els ulls perduts entre els somnis
que no poden dormir
perquè treballen.
Els nens no juguen a pilota,
aquests taronges entre els núvols
són imaginacions sense esperança.
Aquí sota, al taller,
l'electricitat arriba escassa,
i la llum tremola.
(Ells no veuen la llum del sol
ni de la lluna,
i no calçaran mai aquelles sabates
per jugar a la pilota)
Sergi Yagüe
-
d'art a eslògan de publicitat
perunforat | 21/01/2009 a les 13:14
sota el tendal de cordons en paral·lel
sobre l'asfalt caminen colls alçats
rebaten el que tenen sobre els caps
dins la meitat sud de l'ombra estripada
fora del marc encaixat i cremat
uns diuen que és l'art d'un sonat
a l'esquerra un mim que treballa de nit
a la dreta un gos ensumant l'abric d'una vella
i més caps alçats que s'amunteguen a la vorera
amunt l'ombra que vestia els peus
avall el nu petit gairebé sense ungla
de l'arlequí pujat en un pedestal de fusta
a Brooklin haurien mort quatre membres d'una banda
a la Xina triomfarien les talles pin i pon
i els d'aquí com borregos seguint la moda com tothom
hi haurà un curtcircuit?
es quedarà la ciutat sense electricitat?
i el guàrdia urbà, telefona els bombers, amb cert aire d'incomoditat
escala amunt
sabates avall
i a primera plana del diari local, a més d'una denúncia a mans d'un advocat:
"LA CIUTAT PENJA SABATES,
NOSALTRES BAIXEM ELS PREUS EN PICAT"
-
Canvi de comes...d'art a eslògan de publicitat
perunforat | 21/01/2009 a les 13:17
sota el tendal de cordons en paral·lel
sobre l'asfalt caminen colls alçats
rebaten el que tenen sobre els caps
dins la meitat sud de l'ombra estripada
fora del marc encaixat i cremat
uns diuen que és l'art d'un sonat
a l'esquerra un mim que treballa de nit
a la dreta un gos ensumant l'abric d'una vella
i més caps alçats que s'amunteguen a la vorera
amunt l'ombra que vestia els peus
avall el nu petit gairebé sense ungla
de l'arlequí pujat en un pedestal de fusta
a Brooklin haurien mort quatre membres d'una banda
a la Xina triomfarien les talles pin i pon
i els d'aquí com borregos seguint la moda com tothom
hi haurà un curtcircuit?
es quedarà la ciutat sense electricitat?
i el guàrdia urbà telefona els bombers amb cert aire d'incomoditat
escala amunt
sabates avall
i a primera plana del diari local, a més d'una denúncia a mans d'un advocat:
"LA CIUTAT PENJA SABATES,
NOSALTRES BAIXEM ELS PREUS EN PICAT"
-
RE: Canvi de comes...d'art a eslògan de publicitat
perunforat | 21/01/2009 a les 18:31
sota el tendal de cordons en paral·lel
sobre l'asfalt caminen colls alçats
rebaten el que tenen sobre els caps
dins la meitat sud de l'ombra estripada
fora del marc encaixat i cremat
uns diuen que és l'art d'un sonat
a l'esquerra un mim que treballa de nit
a la dreta un gos ensumant l'abric d'una vella
i més caps alçats que s'amunteguen a la vorera
amunt l'ombra que vestia els peus
avall el nu petit gairebé sense ungla
de l'arlequí pujat en un pedestal de fusta
a Brooklin s'haurien afegit quatre membres a una banda
a la Xina triomfarien les talles pin i pon
i els d'aquí com borregos seguint la moda com tothom
hi haurà un curtcircuit?
es quedarà la ciutat sense electricitat?
i el guàrdia urbà telefona els bombers amb cert aire d'incomoditat
escala amunt
sabates avall
i a primera plana del diari local, a més d'una denúncia a mans d'un advocat:
"LA CIUTAT PENJA SABATES,
NOSALTRES BAIXEM ELS PREUS EN PICAT"
-
Pengeu les botes
bocidecel | 22/01/2009 a les 11:33
Dies i nits, setmanes i anys
recorrent la pell del país
viatgers cecs jugaran el partit.
Camins de sorra i plom
esforç i esport en bombolla
la vida només és joc.
Balandrams de plomes
esmorteeixen els cops
crits de fel, xiuxiueigs de mel.
Viuen del somni obssessiu
venerant el miratge amb desig.
I quan arriba el comiat
plomes velles, fora l'aclucall,
abocats de cap a l'albada
pengeu les botes al fil del destí.
On son els peus per caminar
I enfilar el viarany decissiu?
Voregeu nus l'estimball
equilibris a la catenària
sense veus al voltant
cercant la ma que acarona
el recer sincer, immutable.
-
L'enlluernant alçada del destí
Jere Soler G | 22/01/2009 a les 13:17
I anem penjats, doncs au, ja fimbra el fil;
caminarem immòbils vers la nit.
Ara hi ha el foc, vital, i el fum és bell.
I l'ara és tot,
i res no és fora d'ell.
Mirem lligats, i cau, el dial anyil;
inventarem els somnis atordits,
imaginant que realment volem.
L'ara és un mot,
i els bes que mor és ell.
Brandem cofats, balmats de peus i pell,
joiosos que ens contemplin tan amunt.
Que fóra el món si el nostre ball no hi fós?
L'ara és el brot
del nostre orgull confós.
Se'n va la llum, marxem plegats al pou
del vent gelat, udols d'ocells nocturns,
un mar espès, entenebrit d'espai.
L'ara és el llot
més gèlid de l'esglai.
Tornarà el sol, el nen i el llarg camí
del fat enterc que ens penja allà on ell vol;
l'enlluernant alçada del destí.
L'ara és ignot
i sempre ens fa mentir.
-
Jo també hi penjaria sabates!
Rita O'Neal | 22/01/2009 a les 19:09
Jo també hi penjaria sabates! (A la MAT)
Enlairo mots per als gegants de ferro escopidors de fils que m'emboliquen les estrelles i, circumdats per erms oasis, s'escampen al llarg de camps i boscos.
Mentre els dimonis metàl·lics dormen, les grues apedacen el que serà una xarxa de problemes.
I els van penjant guarniments a les banyes, com si fossin arbres de Nadal: cordons de memòria que creuen camins que, en el camp, van per fora, però a ciutat van per dins.
Els meus ulls recullen, tal com un tresor, les miques de cel tallades per segments negres i els triangles escalens en els que es converteix la lluna.
També se m'encomana la son del mon, sóc reina de la mandra i de la por, però si jo hagués de fer el primer pas...
JO TAMBÉ HI PENJARIA SABATES!
-
RE: REPTE POÈTIC VISUAL 70 - BOOTS ON THE WIRE
llamp! | 22/01/2009 a les 20:39 -
Fil a l'agulla (sense filigranes)
llamp! | 22/01/2009 a les 20:41
FIL A L'AGULLA
Si dels fils de la corrent
pengessin cacahuets,
si dels fils de l'estenedor de roba
pengessin fideus,
si pengessin mandarines,
si pengessin trencanous,
si pengessin culleres,
si pengessin ous,
si dels fils de cosir
pengessin auguris,
si dels fils del telèfon
pengessin vanes esperances,
o si dels filaments nerviosos
sortissin somnis entre pijames i llençols,
o, perquè no? Si dels filaments vegetals
sortissin estampes d'il.lusions ben encaminades,
Com veuríem l'horitzó al vespre?
Si dels filferros
pengessin botes de carnestoltes,
hauríem passat de llarg el mes de Gener?
Si no existissin els filats en les trinxeres de guerra,
seria més planer el camí?
Si perdés el fil de la nostra conversa,
series tant amable de fer-me'l recordar?
Si la Filomèna no és una mena de fil,
què o qui coi és?
Si Filemó va escriure una carta,
vaig a menjar-me un entrepà de Mortadel.la.
Si la filantropia no és cap "antre" de fils,
perquè redimonis ho capgirem tot?
Sí, sí, sí... fils i més fils,
Fils que marquen una perspectiva,
Fils que subministren,
Sots-ministres que filen,
'nem posant fil a l'agulla.
-
Botes i sabates penjant
Galzeran (homefosc) | 22/01/2009 a les 23:41
Botes i sabates penjant
Somio un capvespre enteranyinat,
de núvols, esfilagarsats,
amb botes penjant
un capvespre,
tan sols.
Tan sols
un capvespre,
amb botes penjant
de núvols esfilagarsats,
somio, un capvespre enteranyinat.
Què miren els penjats dels fils electrificats?
Insignificants
les botes i sabates,
ens ensenyen la seva sola,
-cosa que de fet, mai no veiem-,
i evitem trobar-hi la seva, poesia amagada.
Amagada la seva poesia...
evitem trobar-hi allò que mai no veiem.
Ens han ensenyat la seva sola, la sola sols,
botes i sabates.
Insignificants!
-
Garlandes velles
mjesus | 23/01/2009 a les 20:16
I
Res no voldria
només una garlanda
penjada d'un fil
II
Sobre el paisatge
sabates enlairades
garlandes velles.
III
Fetilleria
estesa aquesta tarda,
silenci del vent.
IV
Bota rònega
abandonada en dissort,
trista solitud.
v
El fil suporta
tot el pes d'una vida:
oblits i dolors.
-
aliens
gypsy | 23/01/2009 a les 21:01
I el cos us levita inconscient,
aliè al deliri de viure,
el dia es pon en un xiuxiueig
llunyà, reposat d'absència.
I ningú no s'adona del ball
del bosc, de la llum perduda
per sempre en un instant.
-
ai, no he arribat!
gypsy | 23/01/2009 a les 21:02
és igual, el presento fora de concurs.
:)
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- Desembre: el caliu que em fa sentir viva (1 comentaris)
- CARTA AL NADAL (3 comentaris)
- UN MATÍ QUALSEVOL (2 comentaris)
- Testimoni al darrer poblat (IV) (2 comentaris)
- Parlant sol (2 comentaris)
- Deconstrucció (1 comentaris)
- La sal de les ferides 42/60 (1 comentaris)
- EN UN PAIS ORIENTAL, .... (1 comentaris)
- Piranda (3 comentaris)
- Caient com mosques. (1 comentaris)
Nous més llegits
- Sobre les inquietuds (510 lectures)
- Novel·les episòdiques de temàtica matemàtica. [text no creat amb IA] (301 lectures)
- L’EFECTE DELS NEUTRONS SOBRE L’EXTREMA DRETA (296 lectures)
- POLS DE LLUM (273 lectures)
- Confiança en les Alternatives (224 lectures)
- PROTOCOL DE CURES (210 lectures)
- La impudícia del vestit (173 lectures)
- El fals temps d'ahir (156 lectures)
- UN MATÍ QUALSEVOL (152 lectures)
- Resar o renegar? [text no creat amb IA] (151 lectures)
Nous més comentats
- L’EFECTE DELS NEUTRONS SOBRE L’EXTREMA DRETA (5 comentaris)
- POLS DE LLUM (4 comentaris)
- PROTOCOL DE CURES (3 comentaris)
- Resar o renegar? [text no creat amb IA] (3 comentaris)
- El fals temps d'ahir (3 comentaris)
- Novel·les episòdiques de temàtica matemàtica. [text no creat amb IA] (3 comentaris)
- UN MATÍ QUALSEVOL (2 comentaris)
- La sal de les ferides 40/60 (2 comentaris)
- Confiança en les Alternatives (2 comentaris)
- La impudícia del vestit (2 comentaris)
Nous més votats
- PROTOCOL DE CURES (Agrada a 4 relataires)
- POLS DE LLUM (Agrada a 3 relataires)
- L’EFECTE DELS NEUTRONS SOBRE L’EXTREMA DRETA (Agrada a 3 relataires)
- UN MATÍ QUALSEVOL (Agrada a 3 relataires)
- La sal de les ferides 41/60 (Agrada a 2 relataires)
- La sal de les ferides 40/60 (Agrada a 2 relataires)
- A ulls clucs (Agrada a 2 relataires)
- La capsa de les vanitats (Agrada a 1 relataires)
- UN NADAL DIFERENT. (Agrada a 1 relataires)
- Una imatge digna de veure. (Agrada a 1 relataires)
